Anàlisi comparativa de les seccions de correcció i els models de llengua en premsa digital: Ara i Vilaweb

Abstract

Els mitjans de comunicació tenen un paper rellevant en la difusió i la normalització del català i, per tant, han de reflexionar sobre les seves decisions lingüístiques que prenen. Aquesta és una de les tasques dels serveis d’assessorament lingüístic, que milloren la qualitat lingüística i comunicativa dels continguts periodístics. Tanmateix, no tots treballen de la mateixa manera ni estableixen els mateixos criteris. Per conèixer aquestes diferències, s’han analitzat comparativament les seccions de correcció i els models de llengua de Vilaweb i Ara. S’han entrevistat els caps de les seccions i s’ha comparat el model lingüístic que difonen amb un corpus de notícies de les seves seccions d’internacional. Els fenòmens lingüístics estudiats s’han organitzat per temes (lèxic, morfologia, sintaxi i noms estrangers) i, mitjançant els coneixements adquirits al grau i la consulta d’obres de referència, s’han extret conclusions sobre el model de llengua d’aquests mitjans. L’anàlisi comparativa s’ha estès a l’organització i el funcionament de les dues seccions de correcció, que són diferents, pel que fa al nombre de treballadors, les funcions que desenvolupen i les eines que consulten. Tot plegat es veu reflectit en el seu model de llengua. L’Ara, d’una banda, és un mitjà amb una secció de correcció gran i unes funcions tradicionals, que divulga un català estàndard central, mentre que Vilaweb, amb voluntat transdialectal i fabriana, compta amb un equip de correcció més reduït i posa més èmfasi en la creació de recursos i la formació dels redactors.

Los medios de comunicación tienen un papel muy relevante en la difusión y la normalización del catalán y, por lo tanto, tienen que reflexionar sobre las decisiones lingüísticas que toman. Esta es una de las tareas de los servicios de asesoramiento lingüístico, que mejoran la calidad lingüística y comunicativa de los contenidos periodísticos. Sin embargo, no todos trabajan de la misma manera ni establecen los mismos criterios. Para conocer estas diferencias, se han analizado comparativamente las secciones de corrección y los modelos de lengua de Vilaweb i Ara. Se han entrevistado a los jefes de las secciones y se ha analizado el modelo de lengua que difunden con un corpus de noticias de sus secciones de internacional. Los fenómenos lingüísticos estudiados se han organizado por temas (léxico, morfología, sintaxis y nombres extranjeros) y, mediante los conocimientos adquiridos durante el grado y la consulta de obras de referencia, se han extraído conclusiones sobre el modelo de lengua de estos medios. El análisis comparativo se ha extendido también a la organización y el funcionamiento de las dos secciones de corrección, que son bastante diferentes, por su nombre de trabajadores, las funciones que desarrollan, y las herramientas que consultan. Todo se ve reflejado en su modelo de lengua. Ara, por un lado, es un medio con una sección de corrección más grande y con unas funciones más tradicionales, que divulga un catalán estándar central, mientras que Vilaweb, con voluntad transdialectal y fabriana, cuenta con un equipo de corrección mucho más reducido que no puede corregirlo todo, por lo que pone más émfasis en la creación de recursos y la formación de los redactores.

The media have a very relevant role in the dissemination and normalization of Catalan. Therefore, the linguistic decisions they make need to be well thought on. That is one of the tasks of linguistic advisory services, which improve the linguistic and communicative quality of journalistic content. However, not all of them work in the same way or set the same criteria. In order to comprehend these differences, a comparative analysis of the proofreading sections and the linguistic models of Vilaweb and Ara has been conducted. The heads of the sections have been interviewed and the language model they spread has been analyzed in a corpus of news from their international sections. The linguistic phenomena studied have been organized by themes (lexicon, morphology, syntax and foreign names) and, through the knowledge acquired during the degree and the consultation of reference works, conclusions about the language model of these media have been drawn. The comparative analysis has also been extended to the organization and operation of the two proofreading sections, which are quite different, when it comes to the number of workers, the functions they carry out and the tools they consult. Everything is reflected on their linguistic model. Ara, on the one hand, has a larger proofreading section which carries out more traditional functions and disseminates a central standard Catalan, while Vilaweb, which aims for a transdialectal and Fabrian model, has a much smaller proofreading team than can't proofread everything, so it puts more emphasis on creating resources and training journalists.