Análisis contrastivo de horóscopos como género discursivo y tipología textual; Roles y estereotipos de género en horóscopos en catalán y castellano

Abstract

La astrología está en boga entre los jóvenes y sin embargo son escasas las investigaciones de estos textos en el ámbito de las lenguas. Desde la psicología se ha postulado que la creencia en los horóscopos puede llevar a cambios de conducta para ajustarse a lo que se dice en ellos, de manera que resulta relevante estudiar cómo se construyen dichos discursos y qué tipo de mensajes transmiten. Así, el presente trabajo integra dos TFGs con dos objetivos: en primer lugar, comparar la estructura, la argumentación, los rasgos discursivos y las temáticas de estos textos en catalán y castellano; y, en segundo lugar, discernir si transmiten o no roles y estereotipos de género. Para responder a estos objetivos, se ha realizado un formulario dirigido a jóvenes que permitirá definir un corpus de análisis con textos en ambas lenguas. En la primera parte del trabajo, mediante un análisis cualitativo descriptivo de los datos se ha podido ver que los horóscopos en castellano y catalán se vertebran en torno a dos tipos de secuencias textuales: descripciones del paisaje emocional y recomendaciones. Su discurso se sostiene principalmente en argumentos por el peso de las cosas y se abordan temáticas generales apelando directamente al público lector. En la segunda parte del trabajo, se ha llevado a cabo un análisis semiótico de las imágenes y un análisis de contenido inductivo de las temáticas. Se ha observado que mientras la fuente española ofrecía una representación simplista y estereotipada de las mujeres, la fuente catalana presentaba un amplio abanico de representaciones diversas en cuanto a género y raza. No obstante, en ambos textos se ha constatado la presencia de roles de género: la concepción de la monogamia como única relación posible, la evitación de conflicto inculcando docilidad en lugar de asertividad y la relegación del sujeto al ámbito privado mediante la poca relevancia otorgada al ámbito laboral. Varias son las conclusiones que se extraen de estos resultados: por un lado, la estructura simple de los horóscopos, su argumentación difícil de refutar, su apelación directa al destinatario y el tratamiento de temáticas generales hace que un amplio público pueda sentirse identificado con este discurso y creer fácilmente en él. Por otro, esta creencia en los horóscopos puede resultar nociva teniendo en cuenta que los mensajes que transmite en cuanto al género son simplistas y estereotipados (si bien los de la fuente catalana menos que los de la española).

L’astrologia està de moda entre els joves i, tanmateix, són poques les investigacions sobre aquests textos a l’àmbit de les llengües. Des de la psicologia s’ha postulat que la creença en els horòscops pot portar a canvis de conducta per ajustar-se al que es diu en ells, de manera que és rellevant estudiar com es construeixen aquests discursos i quin tipus de missatge transmeten. Així, aquest treball que integra els 2 TFG que exigeix el doble grau té dos objectius: en primer lloc, pretén comparar l’estructura, l’argumentació, els trets discursius i les temàtiques d’aquests textos en català i en castellà; i, en segon lloc, intentarà discernir si transmeten o no rols i estereotips de gènere. Per respondre a aquestes finalitats, s’ha confeccionat un formulari adreçat a joves que permet definir un corpus d’anàlisi amb textos en ambdues llengües. A la primera part del treball, mitjançant una anàlisi qualitativa descriptiva de les dades s’ha pogut veure que els horòscops en castellà i en català es vertebren entorn de dos tipus de seqüències textuals: descripcions del paisatge emocional i recomanacions. El seu discurs se sosté principalment en arguments pel pes de les coses i en ells s’aborden temàtiques generals que apel·len directament al públic lector. A la segona part del treball, s’ha dut a terme una anàlisi semiòtica de les imatges i una anàlisi de contingut inductiva de les temàtiques. S’ha observat que mentre la font espanyola oferia una representació simplista i estereotipada de les dones, la font catalana presentava un ampli ventall de representacions diverses quant al gènere i a la raça. No obstant això, en ambdós textos s’ha constatat la presència de rols de gènere: la concepció de la monogàmia com a única relació possible, l’evitació del conflicte inculcant docilitat en lloc d’assertivitat i la relegació del subjecte a l’àmbit privat mitjançant la poca rellevància atorgada a l’àmbit laboral. Són diverses les conclusions que s’extreuen d’aquests resultats: per una banda, l’estructura simple dels horòscops, la seva argumentació difícil de refutar, l’apel·lació directa al destinatari i el tractament de temàtiques generals fan que un públic ampli es pugui sentir identificat amb aquest discurs i creure fàcilment en ell. Per altra banda, aquesta creença en els horòscops pot ser nociva tenint en compte que els missatges que transmet quant al gènere són simplistes i estereotipats (si bé els de la font catalana menys que els de l’espanyola).

Interest in astrology is growing among young people and yet there is little research about these texts in the field of languages. Some psychologists say that belief in horoscopes may be translated into changes in behavior to adapt to what is said in them, so it is important to study how these discourses are built and what messages they transmit. Based on that, this is an integrated work that has two main goals: first, to compare the structure, the argumentation, the discursive traits and the topics of these texts in Catalan and Spanish; second, to discover whether they transmit or not gender roles and stereotypes. With these aims, a form has been addressed to young people in order to define a corpus with texts in both languages. In the first part of the research, a qualitative descriptive analysis of the data has been carried out. Regarding the results, horoscopes in Spanish and Catalan are built up around two text sequencies: descriptions of the emotional landscape and recommendations. Their discourse is mainly supported by arguments by the weight of things, and they cover general topics by directly appealing the audience. In the second part, two analysis have been made: a semiotic analysis of the images and an inductive content analysis of the topics. While the Spanish source made a simplistic and stereotyped representation of women, the Catalan source was much more open regarding gender and race and presented a wide range of diverse representations. However, gender roles have been spotted in both sources: monogamy understood as the only acceptable relationship type, conflict avoidance by the recommendation of complaisance instead of assertive attitudes, and low importance of the work field sticking the subject to the private sphere. Several conclusions arise from these results: on the one hand, the simple structure of the horoscopes, the difficult to refute argumentation, the direct appellation to the addressee and the expression of general topics make it possible for a large audience to feel identified with this discourse and easily believe it. On the other hand, this belief in horoscopes may be harmful considering that the messages it transmits are simplistic and stereotyped gender wise (although the Catalan ones less than the Spanish ones).