El present treball tracta d’oferir el context teòric i legal de la clàusula rebus sic stantibus i la seva possible aplicació en l’ordenament jurídic espanyol, concretament, en contractes d’arrendament de local de negoci afectats per les restriccions adoptades durant la pandèmia sanitària de la COVID-19. En el treball es realitza una anàlisi de la legislació d’emergència, adoptada tant pel legislador estatal com pel català, per fer front a la crisi sanitària i la seva compatibilitat amb la clàusula ...
El present treball tracta d’oferir el context teòric i legal de la clàusula rebus sic stantibus i la seva possible aplicació en l’ordenament jurídic espanyol, concretament, en contractes d’arrendament de local de negoci afectats per les restriccions adoptades durant la pandèmia sanitària de la COVID-19. En el treball es realitza una anàlisi de la legislació d’emergència, adoptada tant pel legislador estatal com pel català, per fer front a la crisi sanitària i la seva compatibilitat amb la clàusula rebus. També s’estudien les diferents propostes de regulació de la rebus així com una anàlisi jurisprudencial de les sentències dels Jutjats de Primera Instància i Audiències Provincials dictades fins al moment sobre la matèria.
+