Amb gran freqüència, una bombolla mediàtica esclata i esquitxa un procediment penal en curs i els seus actors. Fins i tot, el que pot suposar un mal major és la naturalitat amb la que assumim aquesta incidència. Les conseqüències d’aquest fenomen poden traduir-se en una vulneració de les garanties processals i drets fonamentals més arrelats del nostre sistema; sent alguns d’ells la presumpció d’innocència o el dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Tot i així, sembla que a Espanya es realitzen ...
Amb gran freqüència, una bombolla mediàtica esclata i esquitxa un procediment penal en curs i els seus actors. Fins i tot, el que pot suposar un mal major és la naturalitat amb la que assumim aquesta incidència. Les conseqüències d’aquest fenomen poden traduir-se en una vulneració de les garanties processals i drets fonamentals més arrelats del nostre sistema; sent alguns d’ells la presumpció d’innocència o el dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Tot i així, sembla que a Espanya es realitzen escasses investigacions i mesures per prevenir els anomenats judicis paral·lels. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer fins a quin punt un procediment penal amb cert interès mediàtic pot estar influenciat pels judicis paral·lels. En concret, s’estudiarà l’afectació que va patir la causa del “Crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona”. Aquest anàlisi recull tres perspectives; (1) la dels mitjans de comunicació en sí mateixos, (2) la de les parts que van estar implicades en el procés (3) i l’opinió social que existeix al respecte. Finalment, s’estudiarà si la institució del jurat popular és més permeable en termes d’influència mediàtica en comparació als processos tutelats per un magistrat o tribunal íntegrament professional.
+
