Després de les flames: l'impacte del foc i la gestió en la regeneració de les suredes de l'Alt Empordà

Abstract

El foc esdevé una de les pertorbacions més rellevants dels ecosistemes mediterranis. En els darrers anys, la freqüència d’incendis forestals en aquesta àrea s’ha vist incrementada notablement, causant un gran impacte ecològic. A la llarga, però, el pas del foc ha actuat com un dels màxims influents en l’adquisició d’estratègies vegetatives que permeten assolir una regeneració exitosa. Malgrat això, la forta severitat d’un incendi pot provocar danys irreparables. Per evitar-ne la degradació absoluta, es poden realitzar gestions forestals que disminueixin la intensitat d’un possible incendi o afavoreixin la recuperació de la vegetació. El present treball reuneix tots els conceptes anteriors encarats, bàsicament, en l’espècie mediterrània Quercus suber, coneguda popularment com a alzina surera. Destacada per l’extraordinària estratègia regenerativa que presenta, la rebrotada, i per l’aprofitament del suro, esdevé una espècie molt abundant a la comarca catalana de l’Alt Empordà, afectada sovint per grans incendis forestals. Així doncs, mitjançant un estudi del creixement de la comunitat de suredes de l’Alt Empordà basat en la metodologia de l’estimació pericial, es valoren els efectes del foc i la gestió sobre el sòl i la vegetació, posant a prova la capacitat regenerativa de l’alzina surera i del sotabosc que l’acompanya i determinant-ne si els tractaments silvícoles aplicats n’afavoreixen la regeneració post incendi. Els resultats clarament evidencien una alteració negativa del creixement del Quercus suber, condicionat per la presència d’un sotabosc abundant i d’un sòl magre producte dels incendis. No obstant això, la intervenció de la sureda resulta efectiva i n’accelera la recuperació.

El fuego se convierte en una de las perturbaciones más relevantes de los ecosistemas mediterráneos. En los últimos años, la frecuencia de incendios forestales en esta área se ha visto incrementada notablemente, causando un gran impacto ecológico. A la larga, pero, el paso del fuego ha actuado como uno de los máximos influyentes en la adquisición de estrategias vegetativas que permiten lograr una regeneración exitosa. Aun así, la fuerte severidad de un incendio puede provocar daños irreparables. Para evitar la degradación absoluta, se pueden realizar gestiones forestales que disminuyan la intensidad de un posible incendio o favorezcan la recuperación de la vegetación. El presente trabajo reúne todos los conceptos anteriores encarados, básicamente, en la especie mediterránea Quercus suber, conocida popularmente como alcornoque. Destacada por su extraordinaria estrategia regenerativa, basada en el crecimiento de rebrotes, y por el aprovechamiento del corcho, se trata una especie muy abundante en la comarca catalana del Alt Empordà, afectada a menudo por grandes incendios forestales. Así pues, mediante un estudio del crecimiento de la comunidad de alcornocales del Alt Empordà basado en la metodología de la estimación pericial, se valoran los efectos del fuego y la gestión sobre el suelo y la vegetación, poniendo a prueba la capacidad regenerativa del alcornoque y del sotobosque que lo acompaña y determinando si los tratamientos silvícolas aplicados favorecen la regeneración puesto incendio. Los resultados claramente evidencian una alteración negativa del crecimiento del Quercus suber, condicionado por la presencia de un sotobosque abundante y de un suelo magro producto de los incendios. Sin embargo, la intervención del alcornocal resulta efectiva y acelera la recuperación.

Fire becomes one of the most important disturbances of Mediterranean ecosystems. In recent years, the frequency of wildfires in this area has increased significantly, causing a great ecological impact. However, in the long run the passage of fire has acted as one of the most influential in the acquisition of vegetative strategies that allow to achieve a successful regeneration. However, the severe severity of a fire can cause irreparable damage. In order to avoid their absolute degradation, forest management can be carried out that decreases the intensity of a possible fire or favors the recovery of vegetation. The present work gathers all the previous concepts faced, basically, in the Mediterranean species Quercus suber, popularly known as cork oak. Notable for its extraordinary regenerative strategy, based on resprouting, and the use of cork, it becomes a very abundant species in the Catalan region of Alt Empordà, often affected by large wildfires. Thus, a study of the growth of the Alt Empordà cork oak community based on the forest inventory methodology, assesses the effects of fire and management on soil and vegetation, testing the regenerative capacity of the cork oak and the understory that accompanies it and determining whether the applied silvicultural treatments favor its post-fire regeneration. The results clearly show a negative alteration of the growth of the Quercus suber, conditioned by the presence of an abundant undergrowth and a lean soil product of the fires. However, the intervention of cork oaks is effective and accelerates their recovery.