El present article ofereix una lectura de l’obra «Aquí s’aprèn poca cosa» (2009), de Toni Casares, adaptació escènica de la noveŀla Jakob von Gunten (1909) de l’autor suís Robert Walser, tenint en compte que en el procés d’adaptació és inevitable accentuar alguns aspectes de l’obra de partida i elidir-ne d’altres. Per aquest motiu se centra a analitzar, a partir d’allò que la crítica teatral i el mateix dramaturg i director han destacat més, com i amb quines conseqüències s’han traslladat a un llenguatge ...
El present article ofereix una lectura de l’obra «Aquí s’aprèn poca cosa» (2009), de Toni Casares, adaptació escènica de la noveŀla Jakob von Gunten (1909) de l’autor suís Robert Walser, tenint en compte que en el procés d’adaptació és inevitable accentuar alguns aspectes de l’obra de partida i elidir-ne d’altres. Per aquest motiu se centra a analitzar, a partir d’allò que la crítica teatral i el mateix dramaturg i director han destacat més, com i amb quines conseqüències s’han traslladat a un llenguatge escènic, en què prima el diàleg, alguns aspectes del discurs subjectiu propi d’aquesta noveŀla, que adopta la forma d’un dietari fictici.
+
