Aquest article analitza les traduccions que s’han publicat de les Elegies de Bierville de Carles Riba des de 1952 fins ara amb l’objectiu de dilucidar si hi ha hagut una evolució en la manera com s’han traduït els poemes i en el model de llengua literària emprat. Per tant, es considera el context social i polític en què apareixen les diverses traduccions, així com la modalitat traductora i el model de llengua que ha utilitzat cada traductor i editor. La conclusió és que, a pesar de la diversitat ...
Aquest article analitza les traduccions que s’han publicat de les Elegies de Bierville de Carles Riba des de 1952 fins ara amb l’objectiu de dilucidar si hi ha hagut una evolució en la manera com s’han traduït els poemes i en el model de llengua literària emprat. Per tant, es considera el context social i polític en què apareixen les diverses traduccions, així com la modalitat traductora i el model de llengua que ha utilitzat cada traductor i editor. La conclusió és que, a pesar de la diversitat de variables en un corpus relativament breu de textos, la tendència a fer traduccions literals de les Elegies es pot explicar, en part, perquè, a partir dels seixanta, els nous lectors i traductors se senten distanciats del model de llengua de l’original de Riba.
+
