En el marc de la Catalunya noucentista de les primeres dècades del segle xx, en què la incorporació de les obres mestres d’altres literatures era considerada essencial per a la construcció d’una cultura completa i moderna, l’Editorial Barcino creà diverses coŀleccions amb la voluntat de paŀliar les mancances de la tradició literària. «Els Clàssics del Món», creada el 1930, fou la primera coŀlecció catalana dedicada a importar sistemàticament l’obra íntegra de clàssics moderns estrangers i la seva ...
En el marc de la Catalunya noucentista de les primeres dècades del segle xx, en què la incorporació de les obres mestres d’altres literatures era considerada essencial per a la construcció d’una cultura completa i moderna, l’Editorial Barcino creà diverses coŀleccions amb la voluntat de paŀliar les mancances de la tradició literària. «Els Clàssics del Món», creada el 1930, fou la primera coŀlecció catalana dedicada a importar sistemàticament l’obra íntegra de clàssics moderns estrangers i la seva aparició fou celebrada pels homes de lletres de l’època, que la reberen com una aportació cultural necessària que havia de contribuir a l’educació coŀlectiva i a la consolidació de la identitat nacional. Aquest article repassa els volums de la coŀlecció que van poder publicar-se abans que l’esclat de la guerra estronqués aquell projecte i recull alguns dels comentaris apareguts a la premsa, que iŀlustren la convicció estesa que calia recórrer a models forans per a reconstruir una tradició literària estroncada i la consciència d’haver assolit una maduresa lingüística.
+
