My dissertation consists of three essays with the common theme of analyzing economic
models of financial assets markets featuring heterogeneous market participants and testing
the predictions of these models empirically. In the first essay, I present a simple
model of heterogeneous traders and demonstrate that different sources of heterogeneity
(discount factors vs. return expectations) imply opposite signs for the relationship of
turnover and expected returns. This motivates me to analyze the correlational ...
My dissertation consists of three essays with the common theme of analyzing economic
models of financial assets markets featuring heterogeneous market participants and testing
the predictions of these models empirically. In the first essay, I present a simple
model of heterogeneous traders and demonstrate that different sources of heterogeneity
(discount factors vs. return expectations) imply opposite signs for the relationship of
turnover and expected returns. This motivates me to analyze the correlational empirical
relationship between asset turnover and measures of expected returns, both survey- and
model-based, for the US stock and housing markets. I obtain mixed evidence on the
sign of the turnover-expected return relationship in the stock market, while in the housing
market the relationship is moderately positive.
In the second essay (authored jointly with Andrea Fabiani and Luigi Falasconi), I
ask whether monetary policy influences the maturity structure of corporate debt. I answer
this question by exploiting: i) time-series and firm-level data on debt maturity for
the US corporate sector; ii) several proxies of FED monetary interest rate shocks. The
results show that a loosening of the policy rate lengthens corporate debt maturity, an effect
entirely driven by the adjustments of very large companies. I explain such findings
through a model combining moral-hazard frictions and yield-seeking investors, who increase
their demand of long-term debt-securities when the policy rate goes down. Only
large and unconstrained companies can accommodate the demand shift. Empirical evidence
on the response of corporate bond issuance by large companies and holdings by
mutual funds validates the proposed mechanism.
In the third essay (authored jointly with Ilja Kantorovitch), I test the theoretical
predictions of the differences-of-opinion literature by analyzing the extensive online
discussion on Bitcoin by potential Bitcoin investors to build a time-varying sentiment
distribution, defining disagreement as dispersion in sentiment. High disagreement is
associated with negative subsequent returns, high turnover growth, and high volatility,
confirming the theory’s predictions. However, I do not find that an increase in disagreement
increases the price, which is seemingly at odds with the theoretical prediction of
disagreement leading to overpricing. As the theory predicts, the effect of disagreement
weakens significantly after shorting instruments were introduced at the end of 2017.
The results are economically significant: at the monthly frequency, a one standard deviation
increase in disagreement leads to a 9:2 percentage points lower cumulative return
over the following eight months, and the adjusted R2 of regressing contemporaneous
returns on average sentiment and disagreement is 0:33.
+
La meva dissertació consta de tres assajos amb el tema comú d’analitzar l’impacte de la
introducció d ’agents no racionals i heterogeni en els models de mercats d’actius financers.
En el primer capítol, presento un model simple d’agents heterogenis i dedueixo
que diferents causes d’heterogeneïtat (diferents factors de descompte versus diferents
expectatives de rendibilitat) impliquen un signe diferent per a la relació entre la
velocitat transactional d’actius i els rendiments esperats. Analitzo la ...
La meva dissertació consta de tres assajos amb el tema comú d’analitzar l’impacte de la
introducció d ’agents no racionals i heterogeni en els models de mercats d’actius financers.
En el primer capítol, presento un model simple d’agents heterogenis i dedueixo
que diferents causes d’heterogeneïtat (diferents factors de descompte versus diferents
expectatives de rendibilitat) impliquen un signe diferent per a la relació entre la
velocitat transactional d’actius i els rendiments esperats. Analitzo la relació empírica
entre les mesures dels rendiments esperats i la velocitat transactional d’actius per als
mercats borsari i de l’habitatge dels EUA i obtinc evidència mixta sobre el signe de la
relació entre la velocitat transactional d’actius i els rendiments esperats.
En el segon capítol (escribido juntament amb Andrea Fabiani i Luigi Falasconi) pregunto
si la política monetària influeix en l’estructura de venciments del deute corporatiu.
Responc a aquesta pregunta utilitzant: i) dades de sèries temporals i a nivell d’empresa
sobre el venciment del deute de el sector empresarial nord-americà; ii) diverses aproximacions
a les pertorbacions dels tipus d’interès monetaris de la FED. Els resultats
mostren que una flexibilització del tipus d’interès oficial allarga el venciment del deute
corporatiu, un efecte totalment impulsat pels ajustos de les empreses molt grans. Explico
aquests resultats a través d’un model que combina friccions de risc moral i inversors
que busquen rendibilitat, que augmenten la seva demanda de títols de deute a llarg termini
quan el tipus d’interès oficial baixa. Només les empreses grans i sense restriccions
poden acomodar el canvi de demanda. L’evidència empírica sobre la resposta de l’emissió
de bons corporatius per part de les grans empreses i les tinences dels fons d’inversió
valida el mecanisme.
En el tercer capítol (escrit juntament amb Ilja Kantorovitch) poso a prova les
prediccions teòriques de la literatura sobre les diferències d’opinió en mercats financers
analitzant l’extens debat en línia sobre Bitcoin per construir una distribució de sentiment
variable en el temps, definint el desacord com la dispersió en aquest sentiment. Alt
desacord s’associa amb rendiments negatius, un alt creixement de la facturació i una
alta volatilitat, confirmant les prediccions de la teoria. No obstant això, no trobo que
un augment del desacord augmenti el preu en el present, el que sembla contradir la
predicció teòrica que el desacord condueix a la sobrevaloració. Com prediu la teoria,
l’efecte de desacord es debilita significativament després de la introducció d’instruments
de venda al descobert a la fi de 2017. Els resultats són econòmicament significatius: en
la freqüència mensual, un augment d’una desviació estàndard en el desacord condueix
a una rendibilitat acumulada 9:2 menor durant els vuit mesos següents, i el R2 ajustat
de la regressió de les rendibilitats contemporànies sobre el sentiment mitjà i el desacord
és de 0:33.
+
Programa de doctorat en Economia, Finances i Empresa