El sector financer europeu s’ha vist transformat els darrers anys pels tipus d’interès baixos i l’entrada de nous competidors, com bancs internacionals i empreses fintech. La rendibilitat i la capacitat de creixement dels bancs ha disminuït fins el punt de comprometre la seva solvència. Tant les entitats com les autoritats bancàries europees han vist en les fusions horitzontals una forma de garantir l’estabilitat del sistema financer. En aquest entorn, la fusió entre Caixabank i Bankia presenta beneficis ...
El sector financer europeu s’ha vist transformat els darrers anys pels tipus d’interès baixos i l’entrada de nous competidors, com bancs internacionals i empreses fintech. La rendibilitat i la capacitat de creixement dels bancs ha disminuït fins el punt de comprometre la seva solvència. Tant les entitats com les autoritats bancàries europees han vist en les fusions horitzontals una forma de garantir l’estabilitat del sistema financer. En aquest entorn, la fusió entre Caixabank i Bankia presenta beneficis per a l’entitat resultant, però perjudica potencialment la competència i el benestar dels consumidors. Aquest treball esdevé la primera aproximació a la fusió des de la perspectiva d’una autoritat de competència. Així, s’estudia la concentració al sector, emprant les quotes de crèdit i dipòsit dels bancs a Espanya i la distribució d’oficines a nivell provincial i se’n calcula la variació arran de la fusió. També s’analitzen les sinergies que gaudeixen els bancs involucrats a partir d’anteriors estudis. Els resultats mostren que la fusió permetrà una disminució notable dels costos. D’altra banda, malgrat comportar un impacte significatiu en la concentració, el nivell nacional resultant és moderat. No obstant, la possibilitat de futures fusions posa en perill la competència al sector bancari espanyol.
+
