L’objectiu d’aquest treball és identificar i determinar en quins casos és més freqüent que es produeixi l'abús de dret en l’exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme. La proposta que es presenta pretén ser un viatge de lo general a lo particular i queda estructurada en quatre capítols. En el primer es presenta de manera amplia què és l'acció pública. En el segon es concreta com s'aplica l'acció pública en l'àmbit urbanístic. En el tercer, un cop estudiat el concepte d'acció pública, tant ...
L’objectiu d’aquest treball és identificar i determinar en quins casos és més freqüent que es produeixi l'abús de dret en l’exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme. La proposta que es presenta pretén ser un viatge de lo general a lo particular i queda estructurada en quatre capítols. En el primer es presenta de manera amplia què és l'acció pública. En el segon es concreta com s'aplica l'acció pública en l'àmbit urbanístic. En el tercer, un cop estudiat el concepte d'acció pública, tant en general com en matèria d'Urbanisme, s'investiga entorn l'abús de dret i analitza la seva relació amb l'acció pública relativa a l'Urbanisme, mitjançant el tractament que se li dona en la jurisprudència. En el quart capítol es presenta una proposta de lege ferenda i s'ideen possibles plantejaments de solució a la problemàtica actual.
La part més remarcable del treball és l’estudi de casos, ubicats en un àmbit estatal i en algunes de les Comunitats Autònomes. L’estudi, en la seva globalitat, ha permès deduir com la falta de definició i precisió de la legislació que regula l’acció pública en la matèria d’Urbanisme facilita que es produeixi l’abús de dret i deixa oberta una escletxa per a què l’acció pública sigui utilitzada fraudulentament.
+
