Sidekick humour in animated Disney films: the case of Mulan and Frozen. A semantic, pragmatic, and multimodal analysis

Abstract

Humour studies involve cognition, semantics, pragmatics, and, recently, multimodality. Also recent is their application on animation. This paper reports on the humour shown in Disney films Frozen (2013) and Mulan (1998) by their two sidekicks (the protagonists’ loyal companions). The research answers four questions on the main function of the sidekicks’ humour, its attainment through language, the role that multimodality (prosody, gestures, and image) plays in it, and last, the possible existence of a pattern between the sidekicks’ humour-building strategies. The corpus was analysed with multimodal annotation program ELAN while following three humour theories: release from dramatism in a scene, superiority or aggression over a target, and incongruity, where the clash between prototypical meaning and meaning in context is highlighted. The results show that, despite differences in the use of superiority humour, both sidekicks use humour as release to break up dramatism, and also as incongruity, that is, as clashing utterance meanings: the prototypical one and the one in context. Thus, extralinguistic information is often crucial in interpreting humour. As for multimodality, although interwoven with language, it can sometimes be the sole humorous element. In all, the paper concludes that both multimodality and language cooperate in the building of a humorous identity for each sidekick.

Els estudis d’humor abracen la cognició, semàntica, pragmàtica i, recentment, la multimodalitat. Darrerament ha augmentat la seva aplicació en cinema, especialment d’animació. Aquest treball analitza l’humor utilitzat a dues pel·lícules de Disney, Frozen (2013) i Mulan (1998), pel personatge que acompanya cada protagonista en les seves aventures (sidekick). Per fer-ho, es responen quatre preguntes sobre les funcions de l'humor, la seva construcció lingüística, el paper de la multimodalitat (prosòdia, gestualitat i imatge) i la possible existència d’un model d’humor de sidekick. El corpus s’ha analitzat amb el programa d’anotació multimodal ELAN aplicant tres teories d’humor: l’alliberament (o trencament) del dramatisme, la superioritat (o agressió) respecte d’un receptor i, per últim, la incongruïtat, en què s’estudia el contrast entre el significat prototípic d’un enunciat i el real, en context. Els resultats mostren que, malgrat diferències en l’humor d’agressió, ambdós sidekicks utilitzen l’humor d’alliberament per trencar el dramatisme de l’escena i, principalment, el d’incongruïtat, és a dir, el xoc entre significats: el prototípic i l’adequat al context. Consegüentment, la informació extralingüística demostra ser clau per interpretar l’humor. Quant a la multimodalitat, actua conjuntament amb el llenguatge verbal, però a vegades és l’únic component humorístic. Finalment, es conclou que multimodalitat i llengua actuen conjuntament per crear la identitat humorística de cada personatge.

Los estudios de humor abarcan la cognición, semántica, pragmática y, recientemente, multimodalidad. Últimamente ha aumentado su interés en cine, específicamente de animación. Este proyecto estudia el humor usado en dos películas Disney, Frozen (2013) y Mulan (1998), por el compañero de aventuras de cada protagonista (sidekick). Para ello se responden cuatro preguntas sobre las funciones del humor, su construcción lingüística, el papel de la multimodalidad (prosodia, gestualidad e imagen) y las semejanzas entre ambos personajes. El corpus se ha analizado con el programa de anotación multimodal ELAN aplicando tres teorías de humor: liberación de tensión o dramatismo, superioridad (o agresión) sobre un receptor, e incongruencia, donde se observa el contraste entre el significado prototípico de un enunciado y el significado en contexto. Los resultados muestran que, aunque hay diferencias en el humor de superioridad, ambos sidekicks usan el humor como liberación de la tensión de la escena y, principalmente, como incongruencia, es decir, como choque entre significados: el prototípico y el adecuado al contexto. Consecuentemente, la información extralingüística demuestra ser clave para interpretar el humor. En cuanto a la multimodalidad, aunque actúa junto al lenguaje verbal, en ocasiones es el único componente humorístico. Finalmente se concluye que multimodalidad y lengua actúan juntas para crear la identidad humorística de cada personaje.