La tasca lingüística que es duu a terme als museus és força desconeguda. En concret, les
recerques sobre el procés lingüístic a partir del qual es crea un catàleg d’una exposició, des
de la primera redacció fins a la maqueta final, són inexistents.
Així doncs, un dels objectius d’aquest treball és donar a conèixer la feina que acompleixen
les lingüistes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a través de l’estudi de com
s’ha elaborat el catàleg de l’exposició «Els colors del foc. Hamada-Artigas». ...
La tasca lingüística que es duu a terme als museus és força desconeguda. En concret, les
recerques sobre el procés lingüístic a partir del qual es crea un catàleg d’una exposició, des
de la primera redacció fins a la maqueta final, són inexistents.
Així doncs, un dels objectius d’aquest treball és donar a conèixer la feina que acompleixen
les lingüistes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a través de l’estudi de com
s’ha elaborat el catàleg de l’exposició «Els colors del foc. Hamada-Artigas». D’una banda,
aquesta recerca descriu els passos que s’han seguit per editar el catàleg i, de l’altra, duu a terme
una anàlisi lingüística del procés de revisió i traducció (en català i castellà) dels articles que
componen l’obra. Amb aquestes dades s’ha volgut dissenyar —com a resultat final i aportació
rellevant d’aquest treball— una infografia que exposa de forma esquemàtica i visual el procés
d’edició del catàleg.
En conclusió, amb aquest estudi s’analitza la tasca lingüística que es porta a cap al MNAC i
que segurament també es pot fer extensible a altres museus. I, a més, recull informació que
no s’havia recercat anteriorment i que pot ser útil tant per a persones de dins com de fora de
l’àmbit de l’art i la museologia.
+
El trabajo lingüístico que se lleva a cabo en los museos es bastante desconocido.
Concretamente, las investigaciones sobre el proceso lingüístico a partir del cual se crea un
catálogo de una exposición, desde la primera redacción hasta la maqueta final, son
inexistentes.
Así pues, el objetivo de este trabajo es dar a conocer la tarea que desempeñan las lingüistas
del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a través del estudio de cómo se ha
elaborado el catálogo de la exposición «Los colores ...
El trabajo lingüístico que se lleva a cabo en los museos es bastante desconocido.
Concretamente, las investigaciones sobre el proceso lingüístico a partir del cual se crea un
catálogo de una exposición, desde la primera redacción hasta la maqueta final, son
inexistentes.
Así pues, el objetivo de este trabajo es dar a conocer la tarea que desempeñan las lingüistas
del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a través del estudio de cómo se ha
elaborado el catálogo de la exposición «Los colores del fuego. Hamada-Artigas». Por un lado,
esta investigación describe los pasos que se han seguido para editar el catálogo y, por otro
lado, lleva a cabo un análisis lingüístico del proceso de revisión y traducción (en catalán y
castellano) de los artículos que componen la obra. Con estos datos se ha querido diseñar
—como resultado final y aportación relevante de este trabajo— una infografía que expone
de forma esquemática y visual el proceso de edición del catálogo.
En conclusión, con este estudio se analiza la tarea lingüística que se realiza en el MNAC y
que seguramente también se puede hacer extensiva a otros museos. Y, además, recoge
información que no se había investigado anteriormente y que puede ser útil tanto para
personas de dentro como de fuera del ámbito del arte y la museología.
+
The linguistic task performed at museums is far unknown. In particular, research on the
linguistic process from which an exhibition catalogue is created, from the first draft to the
final layout, is non-existent.
Thus, this work aims to make public the job carried out by the linguists of the Museu
Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) through the study of how the catalogue of the
exhibition «The colours of fire. Hamada-Artigas» was produced. On the one hand, this
research describes the steps followed ...
The linguistic task performed at museums is far unknown. In particular, research on the
linguistic process from which an exhibition catalogue is created, from the first draft to the
final layout, is non-existent.
Thus, this work aims to make public the job carried out by the linguists of the Museu
Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) through the study of how the catalogue of the
exhibition «The colours of fire. Hamada-Artigas» was produced. On the one hand, this
research describes the steps followed to edit the catalogue and, on the other hand,
accomplishes a linguistic analysis of the revision and translation process (in Catalan and
Spanish) of the articles that make up the work. With these data we wanted to create —as a
final result and relevant contribution to this research— an infographic exposing,
schematically and visually, the catalogue editing process.
In conclusion, this study analyses the linguistic work carried through in the MNAC and
probably also in other museums. In addition, it gathers information never researched before
that can be useful for both people within and outside the field of art and museology.
+