Anàlisi i contrast de les tècniques de traducció del llenguatge no inclusiu de Wonder al català i castellà; Wonder i educació inclusiva: l’avaluació en l’ensenyament de llengües a secundària

Abstract

La inclusió educativa és una realitat latent en els sistemes educatius existents i es pot veure reflectida des de diversos àmbits, com ara el literari. Obres com Wonder, de J. R. Palacio, exposen la situació dels estudiants que presenten característiques considerades no ordinàries i que s’han d’adaptar a un sistema educatiu que els acull en més o menys mesura. Per tal de poder fer realitat un espai d’aprenentatge que posicioni l’alumnat en igualtat de condicions, siguin quines siguin les seves característiques, s’han de tenir en compte tots els aspectes de l’ensenyament per igual, tot i que es considera l’avaluació com a punt clau per assolir l’èxit educatiu. A partir de la traducció d’obres com Wonder, la inclusió s’ha començat a treballar com a qüestió intrínseca a les aules. Molts centres educatius catalans proposen el llibre com a lectura obligatòria i és per això que el següent estudi tindrà dos objectius. El primer, totalment analític, pretén comparar les traduccions al català i castellà del llenguatge no inclusiu, entenent-lo com aquells mots o expressions discriminatòries en relació a persones alienes. Amb l’anàlisi, comprovarem si les llengües meta realment mantenen el mateix significat que l’original i en quina mesura s’ha aconseguit traslladar el sentit. En aquest àmbit, el límit de traducció més important és la col·loquialitat del llenguatge, que posicionen els personatges i el seu discurs en un registre informal i totalment quotidià. El segon objectiu, amb un estudi de cas, prendrà una aula real com a objecte d’investigació que enguany s’ha llegit Wonder a l’assignatura de castellà. La finalitat principal és comprovar l’efecte de l’obra en els aprenents i analitzar l’avaluació que el docent realitza de les diferents activitats posteriors a la lectura, tenint en compte les característiques i necessitats educatives d’aprenentatge de cada alumne. L’estudi es realitzarà a partir d’una seqüència didàctica aplicada en tres sessions i tres activitats d’avaluació diferents. Amb tot, es busca observar com s’adapta l’aula per tal que presenti les mateixes oportunitats d’aprenentatge per tothom i es planteja trobar un punt de convergència entre inclusió i aprenentatge de llengües des d’una vessant totalment personalitzada de l’avaluació.

La inclusión educativa es una realidad existente en todos los sistemas educativos y se puede ver reflejada en muchos ámbitos, como sería el literario. Obras como Wonder, de J. R. Palacio, exponen la situación de aquellos estudiantes que presentan características consideradas no ordinarias y que se tienen que adaptar en un sistema educativo que los acoge en más o menos grado. Para poder hacer realidad un espacio de aprendizaje que posicione el alumnado en igualdad de condiciones, sean cuales sean sus características, se tienen que contemplar todos los aspectos de la enseñanza por igual, aunque se considera que la evaluación es el pilar fundamental para conseguir el éxito educativo. A partir de la traducción de obras como Wonder, la inclusión se ha empezado a trabajar como cuestión intrínseca en el aula. Muchos centros educativos proponen el libro como lectura obligatoria y de aquí nacen los dos objetivos del presente estudio. El primero, totalmente analítico, pretende comparar las traducciones al catalán y al castellano del lenguaje no inclusivo, considerándolo como todas aquellas palabras o expresiones discriminatorias respecto a un sujeto. Con el análisis, comprobaremos si las lenguas meta mantienen realmente el mismo significado que el original y cómo consiguen trasladar el sentido real de la obra. En este ámbito, el límite de traducción más importante es la coloquialidad del lenguaje, que posiciona los personajes y su discurso en un registro informal y totalmente cotidiano. El segundo objetivo, con un estudio de caso, se basará en un aula real como objeto de investigación que este año se ha leído Wonder en la materia de castellano. La finalidad principal es comprobar el efecto de la historia en los aprendices y analizar la evaluación que el docente realiza de las diferentes actividades posteriores a la lectura, teniendo en cuenta las características y necesidades educativas de aprendizaje de cada alumno. El estudio se realizará a partir de una secuencia didáctica aplicada en tres sesiones y tres actividades de evaluación. Con todo, se busca observar cómo se adaptan los contenidos del aula para presentar las mismas oportunidades de aprendizaje a los alumnos y se plantea encontrar un punto de convergencia entre inclusión y evaluación de lenguas des de una vertiente totalmente personalizada de la evaluación.

The need of an existing inclusive education system has increased in the past few years and literature has become a scape valve for those who defend it. Histories like Wonder, by J. R. Palacio, show the situation of non-ordinary considered students who have to adapt to an educational system that may accept them or not. In order to turn the learning environment into an equally real and possible space for everybody, whatever their situations are, all learning aspects have to be taken into account, but it is going to be seen that evaluation plays a crucial role for success learning. Translations of stories like Wonder have increased the encouragement of working inclusion as an in-class real fact. Many schools have added the book in their curricula and it is here where the main goals of the study are going to be focused on. The first one, totally analytic, expects to compare Catalan and Spanish translations of non-inclusive language, which is going to be considered as discriminatory words and bad-telling expressions about somebody else. From this analysis, we are going to prove if the final productions in the target languages preserve the main sense of the original. The main translation limit here is going to centre on colloquial aspects of language, which finally describe the character's personality and set up the discourse in an informal register. The second goal, based on a case study, is going focus on the situation of a real classroom whose students have recently read Wonder in the Spanish subject. From the observation in class, we are going to determine how the story affects the students and how the later-on activities are evaluated by the teacher. Here, special learning needs of each student are going to be taken into account. The study is going to be applied throughout a didactic sequence divided into three sessions and three evaluation activities. Finally, we are going to see how the class is adapted to provide the same learning opportunities for everybody and contemplate to find a meeting point between inclusion and language learning from a personalized evaluation.