Die Verbrecher, de Ferdinand Bruckner: història i anàlisi comparada d'una recepció: Berlín (1928), París (1929), Barcelona (1931)

Pago Cabanes, Kàtia

Home
→
Recerca: tesis
→
TDX
→
View Item

dc.contributor.author	Pago Cabanes, Kàtia
dc.contributor.other	Estelrich i Arce, Maria del Pilar
dc.contributor.other	Gallén, Enric
dc.contributor.other	Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
dc.date.accessioned	2024-03-16T02:33:29Z
dc.date.available	2024-03-16T02:33:29Z
dc.date.issued	2021-04-01T11:02:42Z
dc.date.issued	2021-04-01T11:02:42Z
dc.date.issued	2021-03-23
dc.identifier	http://hdl.handle.net/10803/671271
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/10230/47015
dc.description.abstract	Aquest treball estudia la recepció de la peça dramàtica Die Verbrecher de Ferdinand Bruckner a Berlín (1928), París (1929) i Barcelona (1931), de manera que constitueix principalment una anàlisi de recepció comparada d’aquesta obra. Però també pretèn rescatar de l’oblit un autor que va ser molt popular a finals de la República de Weimar. En primer lloc, es descriu el context teatral en què es va iniciar el teatre de Bruckner i les seves contribucions a la literatura o al teatre alemany i mundial, tot partint de la consideració de Peter Szondi (1956) que veia el seu ús del muntatge com una possible solució (entre d’altres de diferents autors de talla internacional) a la crisi que travessava el drama modern. Després, el cos del treball consisteix en una anàlisi de la recepció crítica de l’obra a partir d’articles de diaris i revistes publicats durant aquells anys en les tres ciutats. Per comparar-los, hem fet servir un mètode que Giuliano D’Amico (2014) va desenvolupar per estudiar la recepció d’Ibsen en el món.
dc.description.abstract	This essay studies the reception of Ferdinand Bruckner’s Criminals (Die Verbrecher) in Berlin (1928), Paris (1929) and Barcelona (1931), so that it constitutes mainly a comparative analysis of the reception of this play. But it pretends also to save from oblivion an author who was very popular at the end of the Weimar Republic. First, we describe the theatrical context into which Bruckner’s theatre began and his contributions to german and world literature or theatre, starting from the consideration of Peter Szondi (1956) who believed that Bruckner’s use of montage was a possible solution (among others from different international authors) to the crisis of modern drama. The body of this essay consists of an analysis of the critical reception of this play ─from newspaper or magazine articles published during those years in the three cities─ which we have compared with a method that Giuliano D’Amico (2014) developed to study the reception of Ibsen in the world.
dc.description.abstract	Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge
dc.format	517 p.
dc.format	application/pdf
dc.format	application/pdf
dc.language.iso	cat
dc.publisher	Universitat Pompeu Fabra
dc.rights	L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights	http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights	info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source	TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.title	Die Verbrecher, de Ferdinand Bruckner: història i anàlisi comparada d'una recepció: Berlín (1928), París (1929), Barcelona (1931)
dc.type	info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type	info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.modified	2024-03-15T10:58:13Z
dc.subject.keyword	Die Verbrecher
dc.subject.keyword	Ferdinand Bruckner
dc.subject.keyword	82