dc.contributor.author |
Pago Cabanes, Kàtia |
dc.contributor.other |
Estelrich i Arce, Maria del Pilar |
dc.contributor.other |
Gallén, Enric |
dc.contributor.other |
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge |
dc.date.accessioned |
2024-03-16T02:33:29Z |
dc.date.available |
2024-03-16T02:33:29Z |
dc.date.issued |
2021-04-01T11:02:42Z |
dc.date.issued |
2021-04-01T11:02:42Z |
dc.date.issued |
2021-03-23 |
dc.identifier |
http://hdl.handle.net/10803/671271 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/10230/47015 |
dc.description.abstract |
Aquest treball estudia la recepció de la peça dramàtica Die Verbrecher de Ferdinand
Bruckner a Berlín (1928), París (1929) i Barcelona (1931), de manera que constitueix
principalment una anàlisi de recepció comparada d’aquesta obra. Però també pretèn
rescatar de l’oblit un autor que va ser molt popular a finals de la República de Weimar.
En primer lloc, es descriu el context teatral en què es va iniciar el teatre de Bruckner i
les seves contribucions a la literatura o al teatre alemany i mundial, tot partint de la
consideració de Peter Szondi (1956) que veia el seu ús del muntatge com una possible
solució (entre d’altres de diferents autors de talla internacional) a la crisi que travessava
el drama modern.
Després, el cos del treball consisteix en una anàlisi de la recepció crítica de l’obra a
partir d’articles de diaris i revistes publicats durant aquells anys en les tres ciutats. Per
comparar-los, hem fet servir un mètode que Giuliano D’Amico (2014) va desenvolupar
per estudiar la recepció d’Ibsen en el món. |
dc.description.abstract |
This essay studies the reception of Ferdinand Bruckner’s Criminals (Die Verbrecher) in
Berlin (1928), Paris (1929) and Barcelona (1931), so that it constitutes mainly a
comparative analysis of the reception of this play. But it pretends also to save from
oblivion an author who was very popular at the end of the Weimar Republic.
First, we describe the theatrical context into which Bruckner’s theatre began and his
contributions to german and world literature or theatre, starting from the consideration
of Peter Szondi (1956) who believed that Bruckner’s use of montage was a possible
solution (among others from different international authors) to the crisis of modern
drama.
The body of this essay consists of an analysis of the critical reception of this play ─from
newspaper or magazine articles published during those years in the three cities─ which
we have compared with a method that Giuliano D’Amico (2014) developed to study the
reception of Ibsen in the world. |
dc.description.abstract |
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge |
dc.format |
517 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Pompeu Fabra |
dc.rights |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.source |
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
dc.title |
Die Verbrecher, de Ferdinand Bruckner: història i anàlisi comparada d'una recepció: Berlín (1928), París (1929), Barcelona (1931) |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.date.modified |
2024-03-15T10:58:13Z |
dc.subject.keyword |
Die Verbrecher |
dc.subject.keyword |
Ferdinand Bruckner |
dc.subject.keyword |
82 |