Podem considerar a Ramon Berenguer IV un governador “sant”? La relació del comte de Barcelona amb l’Església catalana i aragonesa i els Ordes religiosos

Abstract

Perquè a Ramon Berenguer IV (1137-1162) el podem considerar un prototip de “governador o rei sant”? Un dels autors més destacats en parlar de la seva tasca, Ferran Soldevila, dedica una obra sencera a l’estudi del comte-rei barceloní i a les seves accions que poden ben bé determinar el significat del sobrenom de sant. “Les virtuts de Ramon Berenguer IV, l’alt prestigi que va arribar a aconseguir en els seus regnes (...), les seves victòries damunt dels sarraïns (...), les tres-centes esglésies i més que hi havia estat construïdes (...) van ésser causa que el príncep cristià presentat en l’apartat anterior fos, després de mort, en l’esperit de les gents senzilles transfigurat fins a la santedat”. Però tots els estudiosos de la matèria estan d’acord amb aquesta afirmació? A tots els territoris on va governar consideren la seva obra digna d’un sant? El pensament global és el mateix als territoris de l’actual Catalunya i a Aragó? “La tradición catalana, precisamente conserva de él tal recuerdo, que le llama "Santo"; la de Aragón es para él de grande y profundo respeto; fue un gran político y hombre de gran virtud, cumplió sus deberes de príncipe honrada y fervorosamente, pero la pasión ha oscurecido sus méritos”.Malgrat aquestes discrepàncies en la valoració i el model d’estudi, el que pretenem al treball és posar en valor tots aquells arguments que els autors ens rebel·len que ens puguin fer servei per a discernir aquesta teoria, volem destacar totes aquelles accions portades a terme per Ramon Berenguer IV on el pensament religiós, la utilització simbòlica del cristianisme i la relació amb l’Església destaquen per intentar respondre a la pregunta. Perquè se l’ha considerat un bon governant cristià? Quina relació va tenir amb la religió i amb els diferents Ordes monàstics i militars? I com hi va influir durant tota la seva vida? Aquestes preguntes i la cerca de les respectives respostes ens ha portat al coneixement d’un governant entregat a la simbologia cristiana, a la utilització de la religió com a factor principal del seus més de trenta anys com a comes i prínceps i amb el naixement d’un nou i poderós regne cristià que dominaria part del mediterrani durant els segles posteriors i que va començar amb la unió de dues dinasties.