Anàlisi evolutiva intergeneracional del català de Sant Carles de la Ràpita

Abstract

Aquest treball de sociolingüística intenta fer una anàlisi de les tendències evolutives del català de Sant Carles de la Ràpita, comprovar si ha sofert cap canvi en les darreres generacions i les possibles causes i conseqüències. Concretament se centra en un aspecte morfològic: la preposició de finalitat i les variants de la Ràpita (per/ per a/ para/ pa) i ho fa a través del mètode qualitatiu, amb la participació de 12 rapitencs que han realitzat una entrevista, una redacció i unes activitats en línia. Per observar la generació a la qual pertanyen s’ha tingut en compte la variable d’edat i la variable de gènere. A més, per als resultats s’han analitzat el nivell d’instrucció, el grau d’alfabetització en català i el mode del registre, és a dir, oral o escrit. Així doncs, els principals factors que poden incidir en l’evolució són l’escolarització, l’estandardització del català i el bilingüisme amb el castellà. La globalització, en canvi, no s’ha pogut demostrar la seva influència. En resum, en el llenguatge oral col·loquial els participants mantenen les formes para i pa d’una generació a l’altra i en el llenguatge escrit formal es perden les formes pròpies i s’empren les formes de l’estàndard per i per a.

Este trabajo de sociolingüística intenta observar las tendencias evolutivas del catalán de Sant Carles de la Ràpita, comprobar si ha cambiado entre generaciones y las posibles causas y consecuencias. Se centra específicamente en un ámbito morfológico: la preposición de finalidad y las variantes de la Ràpita (per/ per a/ para/ pa) y lo materializa a través del método cualitativo, con la participación de 12 rapiteños que han realizado una entrevista, una redacción y unas actividades en línea. Para observar la generación a la que pertenecen se ha tenido en cuenta la variable de edad y la de género. Además, para los resultados se han analizado el nivel de instrucción, el grado de alfabetización en catalán y el modo de registro, es decir, oral o escrito. Así pues, los posibles causantes de la evolución son la escolarización, la estandarización del catalán y el bilingüismo con el castellano. En cambio, la globalización no se ha podido demostrar que afecte en el proceso. En resumen, en el lenguaje oral coloquial los participantes mantienen las variantes propias del territorio (para y pa) entre generaciones y en el lenguaje escrito formal se pierden las formas propias y se emplean las variantes del estándar (per y per a).

This sociolinguistic paper tries to analyse the evolutionary trends of the Catalan of Sant Carles de la Ràpita, to determine if it has changed between generations and the causes and consequences of it. More specifically, it focuses on a morphological aspect: the preposition of purpose and the variants of la Ràpita (per/ per a/ para/ pa) and it is done through the qualitative method, with 12 participants who have carried out an online interview, essay and activities. In order to observe the generation to which they belong, the age and gender variables have been taken into account. In addition, the level of education, the degree of literacy in Catalan and the mode of recording (oral or written) were analysed for the results. Therefore, the possible causes of the evolution are schooling, the standardization of Catalan and bilingualism with Spanish. However, globalization has not been shown to affect the process. In conclusion, in the colloquial oral language the participants keep the variants of the territory (para and pa) between generations, whereas in the formal written language the own forms are lost and the variants of the standard (per and per a) are used.