Aquesta recerca té com a objectiu conèixer com es va construir el relat periodístic de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya, un moviment polític i social que defensa el dret a decidir i la independència d’aquest territori. El treball es centra en els dos referèndums que s’han celebrat des de l’inici del que és conegut com el Procés: el 9-N de 2014 i
l’1-O de 2017. D’aquesta manera, s’estudia quin tractament mediàtic es va fer del conflicte però també quin context periodístic el va acompanyar. ...
Aquesta recerca té com a objectiu conèixer com es va construir el relat periodístic de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya, un moviment polític i social que defensa el dret a decidir i la independència d’aquest territori. El treball es centra en els dos referèndums que s’han celebrat des de l’inici del que és conegut com el Procés: el 9-N de 2014 i
l’1-O de 2017. D’aquesta manera, s’estudia quin tractament mediàtic es va fer del conflicte però també quin context periodístic el va acompanyar. Des de la perspectiva del framing, es parteix de la idea que els periodistes seleccionen uns determinats enquadraments per tal de destacar certs aspectes de les notícies, a partir dels quals l’audiència construeix els significats. La metodologia inclou l’anàlisi de contingut dels informatius de TV3 i entrevistes semiestructurades als redactors i editors d’aquests programes. Aquesta investigació demostra que el caràcter públic del canal televisiu va tenir un pes rellevant a l’hora de prendre decisions i elaborar les notícies i, al mateix temps, que el relat es va caracteritzar per tenir un pluralisme desequilibrat i per emfatitzar i simplificar el conflicte entre dos bàndols.
+
The objective of this research is to examine the construction of TV3’s journalistic story of the sovereignty process in Catalonia, a political and social movement that upholds the right to decide and the independence of this land. The research focuses on the two referendums held since the beginning of what is known as the Procés (“Process”): the one held on 9 November 2014 (referred to as 9-N) and the one held on 1 October 2017 (referred to as 1-O). It studies how the media dealt with the conflict, ...
The objective of this research is to examine the construction of TV3’s journalistic story of the sovereignty process in Catalonia, a political and social movement that upholds the right to decide and the independence of this land. The research focuses on the two referendums held since the beginning of what is known as the Procés (“Process”): the one held on 9 November 2014 (referred to as 9-N) and the one held on 1 October 2017 (referred to as 1-O). It studies how the media dealt with the conflict, as well as the surrounding journalistic context built around it. From the perspective of framing, it begins with the idea that journalists choose certain frames to highlight certain aspects of the news, and that the audience constructs the meanings based on these frames. The methodology includes an analysis of the content of TV3 news programmes and semi-structured interviews with the writers and editors of these programmes. This study demonstrates that the fact that TV3 is a public service broadcaster played an important role when making decisions and writing the news, and that the story was characterised by an unbalanced pluralism and by an emphasis and oversimplification of the conflict between the two sides.
+
