Els models territorials dels sistemes constitucionals moderns comprenen, en la seva majoria, mecanismes que distribueixen la competència per l’exercici del poder públic entre l’Estat i diferents unitats territorials preexistents o creades ad hoc. Les competències en matèria fiscal, estructurades en models amb més o menys autonomia són una peça clau en qualsevol model de descentralització territorial del poder, i també una de les més contencioses . L’objecte d’aquest treball és l’estudi i l’anàlisi ...
Els models territorials dels sistemes constitucionals moderns comprenen, en la seva majoria, mecanismes que distribueixen la competència per l’exercici del poder públic entre l’Estat i diferents unitats territorials preexistents o creades ad hoc. Les competències en matèria fiscal, estructurades en models amb més o menys autonomia són una peça clau en qualsevol model de descentralització territorial del poder, i també una de les més contencioses . L’objecte d’aquest treball és l’estudi i l’anàlisi de les aproximacions jurídiques a la distribució de competències fiscals entre les unitats territorials de caràcter especial (i.e. que gaudeixen d’una autonomia fiscal superior a la resta d’unitats territorials del respectiu país) a Espanya i Itàlia, fent especial èmfasi en els seus orígens i els elements d’actualitat en el debat territorial.
L’objecte d’estudi d’aquest treball es desenvolupa per mitjà d’una comparació de les assignacions competencials que cadascun dels ordenaments jurídics fa respecte a les diferents unitats territorials de caràcter especial, construïda sobre un estudi historiogràfic dels orígens d’aquestes assignacions competencials (sia ja via el reconeixement d’estructures institucionals anteriors o via la creació de nous models regionals amb fonaments històrics més o menys forts), acompanyada d’un compendi dels fonaments jurídics dels diferents models territorials en el marc dels corresponents sistemes constitucionals.
+
