In this thesis, I argue that Jürgen Haberma’s neo-katian liberalim fails to provide universalistic foundations for truth and morality as it cannot be applied invariably across different context. However, this failure does not warrant a renunciation of the universalistic epistemological stance. As I show, the immanentist and contextualist critiques of the neo-Kantian view are not free of universalistic presumptions. Instead, I defend a conception that describes the quasi-transcendental conditions ...
In this thesis, I argue that Jürgen Haberma’s neo-katian liberalim fails to provide universalistic foundations for truth and morality as it cannot be applied invariably across different context. However, this failure does not warrant a renunciation of the universalistic epistemological stance. As I show, the immanentist and contextualist critiques of the neo-Kantian view are not free of universalistic presumptions. Instead, I defend a conception that describes the quasi-transcendental conditions of experience. I propose that Jacques Derrida’s desconstruction is such a view as it provides a description of the conditions of experience in terms of paradoxes/aporias. It takes into account both the particularities of a given context and the necessity of context-transcendence. I argue that such a Derridean universalism can be maintained in relation to the questions of truth and morality. I investigate the question of morality at the level of a state (secularism) and an individual (tolerance).
+
En aquesta tesi, argumento que el liberal neo-kantià de Jürgen Haberma no proporciona fonaments universalistes per a la veritat i la moral, ja que no es pot aplicar invariablement en diferents contextos. Tanmateix, aquest fracàs no justifica una renúncia a la postura epistemològica universalista. Com mostro, les crítiques immanentistes i contextualistes de la visió neocantiana no estan exemptes de presumpcions universalistes. En canvi, defenso una concepció que descriu les condicions quasi-transcendentals ...
En aquesta tesi, argumento que el liberal neo-kantià de Jürgen Haberma no proporciona fonaments universalistes per a la veritat i la moral, ja que no es pot aplicar invariablement en diferents contextos. Tanmateix, aquest fracàs no justifica una renúncia a la postura epistemològica universalista. Com mostro, les crítiques immanentistes i contextualistes de la visió neocantiana no estan exemptes de presumpcions universalistes. En canvi, defenso una concepció que descriu les condicions quasi-transcendentals de l’experiència. Proposo que la desconstrucció de Jacques Derrida sigui tal, ja que proporciona una descripció de les condicions de l'experiència en termes de paradoxes i apòries. Té en compte tant les particularitats d’un context determinat com la necessitat de transcendència del context. Argumento que un universalisme derridià es pot mantenir en relació a les qüestions de veritat i moralitat. Investigo la qüestió de la moral a nivell d’un estat (laïcisme) i d’un individu (tolerància).
+
Programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials
