L'adquisició dels pronoms clítics ci i ne de l'italià com a L2 i com l'afecta l'existència de pronoms equivalents en la llengua materna dominant: els bilingües de català i castellà

Abstract

Els bilingües de català i castellà s’han d’afrontar constantment a dos sistemes lingüístics que, en ocasions, tenen gramàtiques diferents. Aquest és el cas dels pronoms clítics hi i en, els quals no existeixen en castellà. Partint d’estudis previs que demostren que aquells amb més dominància del castellà acostumen a no produir-los tan freqüentment quan parlen català, l’estudi pretén investigar si la tendència es repeteix quan s’adquireix una L2 que conté un sistema equivalent. Els pronoms ci i ne de l’italià tenen unes funcions sintàctiques gairebé idèntiques a les del català: oblic, partitiu i locatiu. Aprenents d’italià dominants del català i del castellà han participat en dos experiments, una prova de producció oral i un judici d’acceptabilitat, els quals tenen l’objectiu d’investigar si al grup que té el castellà més proper li suposa més difícil inserir-hi el pronom clític o identificarne un ús agramatical respecte a aquell qui té dominància del català. Els resultats de la prova oral conclouen que els dominants del castellà no produeixen tant els pronoms clítics en l’expressió. El judici d’acceptabilitat indica que tampoc saben identificar un context agramatical d’omissió, la qual cosa significa que donen el mateix grau d’acceptabilitat a un context amb el pronom clític que sense el pronom clític. De la investigació, per tant, es dedueix que existeix una manera diferent d’adquirir aquests pronoms per part dels dos grups, estant en avantatge el grup dominant de català, perquè la transferència entre el català i l’italià no suposa haver d’omplir una categoria sintàctica addicional.

Los bilingües de catalán y castellano tienen que enfrentarse constantemente a dos sistemas lingüísticos que, a veces, tienen gramáticas diferentes. Este es el caso de los pronombres clíticos hi y en, los cuales no existen en castellano. Partiendo de estudios previos que demuestran que aquellos con más dominancia de castellano acostumbran a no producirlos tan frecuentemente cuando hablan catalán, el estudio pretende investigar si la tendencia se repite cuando se adquiere una L2 que contiene un sistema equivalente. Los pronombres ci y ne del italiano tienen unas funciones sintácticas casi idénticas a las del catalán: oblicuo, partitivo y locativo. Aprendices de italiano dominantes del catalán y del castellano han participado en dos experimentos, una prueba de producción oral y un juicio de aceptabilidad, los cuales tienen el objetivo de investigar si al grupo que tiene el castellano más cercano le resulta más difícil insertar el pronombre clítico o identificar un uso agramatical respecto a aquel que tiene dominancia del catalán. Los resultados de la prueba de prueba oral concluyen que los dominantes del castellano no producen tanto los pronombres clíticos en la expresión. El juicio de aceptabilidad indica que tampoco saben identificar un contexto agramatical de omisión, lo que significa que dan el mismo grado de aceptabilidad a un contexto con el pronombre clítico que sin el pronombre clítico. De la investigación, por lo tanto, se deduce que existe una forma diferente de adquirir estos pronombres por parte de los dos grupos, estando en ventaja el grupo dominante de catalán, porque la transferencia entre el catalán y el italiano no supone tener que llenar una categoría sintáctica adicional.

Bilinguals of Catalan and Spanish have to constantly deal with two linguistic systems that sometimes have different grammars. This is the case of the clitic pronouns hi and en, which do not exist in Spanish. Through previous studies that demonstrate that those with a higher dominance of Spanish do not normally produce them so frequently when they speak in Catalan, the goal of this study is to investigate if this tendency is repeated when acquiring an L2 that has an equivalent system. Ci and ne Italian pronouns have almost identical syntactic functions as those of the Catalan language: oblique, partitive and locative. Learners of Italian with a predominantly Catalan and Spanish L1 background have participated in two experiments, an oral production task and an acceptability judgement task, which aim to investigate if the group with a predominantly Spanish background encounters more difficulties compared to the group with a predominantly Catalan background. The results of the oral production task conclude that the Spanishpredominance group do not produce the clitic pronouns that much in their expression. The acceptability judgement task points out that, additionally, they are less likely to identify an ungrammatical context of omission, which means they evaluate with the same degree of acceptability a context containing the clitic pronoun and one without. Therefore, from this investigation, it is deduced that there is a different way of acquiring these pronouns by the two groups, with an advantage for the Catalan dominant group, since the transfer between Catalan and Italian does not imply that an additional syntactic category has to be filled.