Show simple item record

dc.contributor.author Coll Amengual, Maria
dc.date.accessioned 2019-12-02T10:45:20Z
dc.date.available 2019-12-02T10:45:20Z
dc.date.issued 2019
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/43051
dc.description Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Judit Feliu Cortès.
dc.description.abstract The connection between language and identity is a subject of interest in current language research. Many academic papers analyse how words mould us and to what extent they affect our attitudes and behaviours. This study presents two analyses using the monologue Acorar by Toni Gomila as a reference to see what lexicon is used and whether this has any relationship with our identity or whether we use it purely because of tradition and cultural legacy. The first is an internal analysis of the monologue which addresses some words and expressions that contain metaphors of a religious nature, also those interpreting manners and customs, and insulting or general ones, according to the classifications proposed in the study. Secondly, there is an external, more sociolinguistic analysis using a survey to see what use and validity 27 specific words and expressions that appear in the monologue have today. With the extracted data we see that in general there are not many differences in use between generations, but there are greater differences between speakers of different dialects. Language is alive and we cannot predict which words will disappear and which ones will endure. Furthermore, the linguistic corpus used for this study confirms the hypothesis that the lexicon we use defines and moulds us.
dc.description.abstract El lligam entre la llengua i la identitat és un tema d’interès actual en la recerca relacionada amb els idiomes. Molts treballs acadèmics parlen sobre com ens modelen les paraules i fins a quin punt intervenen en la nostra forma de ser. En aquest treball es fan dues anàlisis amb l’obra Acorar, de Toni Gomila, com a referència, per veure quin lèxic s’hi utilitza i si aquest té alguna relació amb la nostra identitat o si l’utilitzem només per tradició i herència cultural. Per fer-ho s’analitza l’obra internament i es fa un comentari sobre alguns mots i expressions que contenen metàfores de caire religiós, costumista, insultant o general, segons la classificació que es proposa al treball. També es fa una anàlisi externa, de caire més sociolingüístic, a través d’una enquesta, per veure de quin ús i vigència gaudeixen 27 mots i expressions concretes que apareixen a l’obra. Amb les dades que se n’extreuen veiem que, en general, no hi ha gaires diferències d’ús entre generacions, però algunes més entre parlants de diferents dialectes. La llengua és viva i no podem preveure quins mots desapareixeran i quins perduraran en el temps. A més, el corpus lingüístic que s’ha utilitzat per elaborar el treball confirma la hipòtesi que el lèxic que usem ens defineix i ens modela.
dc.description.abstract El vínculo entre la lengua y la identidad es un tema de interés actual en la investigación relacionada con los idiomas. Muchos trabajos académicos hablan sobre cómo nos moldean las palabras y hasta qué punto intervienen en nuestra forma de ser. En este trabajo se llevan a cabo dos análisis con la obra Acorar, de Toni Gomila, como referencia, para ver qué léxico utiliza y si este tiene alguna relación con nuestra identidad o si lo utilizamos únicamente por tradición y herencia cultural. Para ello se analiza la obra internamente y se comentan algunas expresiones que contienen metáforas de tipo religioso, costumbrista, insultante o general, según la clasificación que se propone en el trabajo. También se hace un análisis externo, más sociolingüístico, a través de una encuesta, para ver de qué uso y vigencia gozan 27 palabras y expresiones concretas que aparecen en la obra. Con los datos que se han extraído vemos que, en general, no hay demasiadas diferencias de uso entre generaciones, pero algunas más entre hablantes de diferentes dialectos. La lengua está viva y no podemos prever qué palabras desaparecerán y cuáles perdurarán en el tiempo. Además, el corpus lingüístico que se ha utilizado para elaborar el trabajo confirma la hipótesis de que el léxico que utilizamos nos define y nos moldea.
dc.format.mimetype application/pdf
dc.language.iso cat
dc.rights Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España
dc.rights.uri http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.title Anàlisi lèxica d’Acorar: llengua i identitat
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
dc.subject.keyword Catalan
dc.subject.keyword Identity
dc.subject.keyword Dialects
dc.subject.keyword Lexicon
dc.subject.keyword Català
dc.subject.keyword Identitat
dc.subject.keyword Dialectes
dc.subject.keyword Lèxic
dc.subject.keyword Catalán
dc.subject.keyword Identidad
dc.subject.keyword Dialectos
dc.subject.keyword Léxico
dc.subject.keyword Acorar
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccess


This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search DSpace


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics

Compliant to Partaking