La contextualització i el seu efecte sobre la motivació i l'aprenetatge dels adults

Abstract

A les escoles d’adults catalanes i en concret, al CFA Freire, la metodologia emprada pels docents a l’hora d’impartir les ciències naturals es basa en classes magistrals i en una avaluació centrada en un examen final. Tot i que el clima a les aules és bo l’alumnat presenta una baixa motivació per aprendre. En aquest treball es pretén investigar si un canvi de metodologia didàctica, basat en la contextualització dels aprenentatges, l’increment de la participació i el treball col·laboratiu de l’alumnat a l’aula i la diversificació de l’avaluació, millora la seva motivació per les ciències naturals i el seu aprenentatge. També es vol veure si la persistència de l’aprenentatge de l’alumnat és major amb aquesta metodologia que amb una metodologia tradicional. Per tal de donar resposta a aquestes qüestions hem plantejat dues Unitats Didàctiques (UD) contextualitzades, una d’elles amb un examen que valia un 20% de la nota final (impartida al grup de GES1) i una d’elles sense examen (impartida al grup de GES2). Els instruments de recollida d’informació utilitzats han sigut: qüestionaris de motivació i aprenentatge pre i post UDs , entrevistes personals, qüestionaris d’avaluació i autoregulació de Ies sessions i tests multi-opció per comparar la persistència de l’aprenentatge entre les dues metodologies. Un cop analitzada tota la informació obtinguda, podem concloure que la nostra intervenció ha tingut un efecte positiu sobre el perfil motivacional de l’alumnat, ja que ha millorat el seu auto-concepte i ha fet que vulguin treure bones notes per la seva pròpia satisfacció. La motivació intrínseca i extrínseca general de l’alumnat, no ha experimentat canvis significatius, però analitzant-la en funció del gènere, hem observat que la motivació intrínseca de les noies ha pujat de forma considerable mentre que la motivació intrínseca dels nois ha baixat lleugerament. Tant el grau de motivació com el grau de participació de l’alumnat a les classes de ciències naturals ha incrementat durant la implementació de les nostres UDs. L’increment de la motivació, ha estat associat per l’alumnat a diferents característiques inherents a la nostra metodologia, destacant la contextualització, el tipus d’activitats, la manera d’avaluar i que els docents fóssim diferents. Per altra banda, les sessions millor valorades pels estudiants han estat les de pràctiques experimentals. Pel que fa a l’aprenentatge, l’alumnat ha obtingut millors o iguals resultats en els nostres exàmens que en els dels docents del centre. En canvi, la persistència de l’aprenentatge ha sigut major a les UDs del professorat de l’escola que a les nostres. Tot i que ens ha sorprès que l’alumnat mostri un major aprenentatge al cap de dues setmanes que el dia de l’examen dins els UDs dels docents del centre, pensem que aquest fet es pot explicar per la sobrepressió que els suposa que l’avaluació depengui majoritàriament de la qualificació d’un examen final. Això podria millorar-se utilitzant un sistema d’avaluació més diversificat, com l’emprat durant la nostra intervenció. Aquestes conclusions poden portar a una millora de la practica docent del CFA Freire i d’altres escoles d’adults.

In Catalan adult schools, and in special, in the CFA Freire, the methodology used by teachers to teach environmental science is based on master classes and an assessment focused on a single final exam. Although the atmosphere in classrooms is good, students are not motivated to learn. This paper tries to research on a change in the didactic methodology, based on the contextualization of the learning process, the raise in the participation and the collaborative work of the students in the classroom as well as the diversification of the assessment, to improve their motivation for environmental science and their knowledge acquisition. We also want to see if the persistence of student learning is greater with this methodology than with a traditional methodology. In order to answer these questions, we have proposed two contextualized Teaching Units (TU), one of them with an exam that was worth 20% of the final mark (given to the group of GES1) and one of them without examination (given to the group of GES2). The instruments for collecting information used have been: pre and post TUs motivational questionnaires, personal interviews, evaluation and self-regulation questionnaires of the sessions and multi-choice tests to compare the persistence of learning between the two methodologies. After analysing all the information obtained, we can conclude that our intervention has had a positive effect on the motivation of the students, as it has improved their selfesteem and has made them want to achieve good grades for their own satisfaction. The general intrinsic and extrinsic motivation of the students has not experienced significant changes, but analysing it according to the gender, we have observed that the intrinsic motivation of the girls has risen considerably while the intrinsic motivation of the boys has dropped slightly. Both the level of motivation and the level of participation of the students in the classes of environmental science have increased during the implementation of our TUs. The increase in motivation has been associated with the students to different characteristics inherent to our methodology, emphasizing the contextualization, the type of activities, the way of assessing and that the teachers were different. On one hand, the sessions best considered by the students were those of experimental practices. With regard to learning, students have obtained better or equal results in our exams than in the teachers of the centre. On the other hand, the persistence of learning has been greater in the TUs of the faculty of the school than in ours. Although we were surprised that the students showed a greater learning after two weeks than the day of the examination in the TUs of the teachers of the centre, we think that this fact can be explained by the overpressure that assumes that the students' evaluation depends mainly on the result of a final exam. This could be improved using a more diversified assessment system, such as that used during our intervention. These conclusions can lead to an improvement in the teaching practice of CFA Freire and other adult schools.