Aquesta recerca es proposa analitzar els processos de teorització i les pràctiques
d'identificació de la minoria italiana que es va quedar a Ístria després de la Segona
guerra mundial, a partir de la unió i l'acció simultànea de tres formes d'identificació ja
existents: la local, la nacional i la política socialista. Aquestes van ser replantejades a
partir dels seus principis interpretatius i van prendre noves formes d'expressió, en un
marc de canvi polític radical. La minoria italiana de la península ...
Aquesta recerca es proposa analitzar els processos de teorització i les pràctiques
d'identificació de la minoria italiana que es va quedar a Ístria després de la Segona
guerra mundial, a partir de la unió i l'acció simultànea de tres formes d'identificació ja
existents: la local, la nacional i la política socialista. Aquestes van ser replantejades a
partir dels seus principis interpretatius i van prendre noves formes d'expressió, en un
marc de canvi polític radical. La minoria italiana de la península istriana va
desenvolupar nous plantejaments de les esmentades tres formes d'autodefinició, arran
dels canvis d'autoritat i del creixement de la pacificació social al llarg dels anys. La
minoria va fer realitat les seves noves teoritzacions d'identificació amb la seva activitat
d'associacionisme i d'involucrament ciutadà, passant gradualment de narracions de
culpabilització de si mateixa i de les seves condicions anteriors a una presència més
activa, propositiva i reivindicativa a la societat istriana.
+
This research analyzes the theoretical processes and practices of identification of the
Italian minority that remained in Istria after World war II. That identification came into
effect through the simultaneous action of three preexisting forms of identification (local,
national and socialist). Such forms were reinterpreted and re-expressed into new
narratives, in a context of radical political change. The Italian minority of the Istrian
peninsula developed new proposals for the three above-mentioned ...
This research analyzes the theoretical processes and practices of identification of the
Italian minority that remained in Istria after World war II. That identification came into
effect through the simultaneous action of three preexisting forms of identification (local,
national and socialist). Such forms were reinterpreted and re-expressed into new
narratives, in a context of radical political change. The Italian minority of the Istrian
peninsula developed new proposals for the three above-mentioned forms of selfdefinition,
as a result of political changes and the growth of social appeasement
throughout the years after World war II. These proposals were later put into effect by
the minority's association and its members' activism, gradually stepping from guilt
narratives – due to the group's previous living conditions – to the achievement of an
active presence in the Istrian society, with a noticeable reclaiming attitude.
+
Programa de doctorat en Història