El tema d’aquest treball neix, en primer lloc, d’un interès personal vers la cultura
de la moda i el seu paper fonamental com a testimoni de la història de cada època. El
desenvolupament d’aquest interès va en paral·lel a una eclosió de la museologia de la
moda: en els darrers anys, les exposicions dedicades al vestit (ja siguin dissenyadors,
estils, peces o èpoques) s’han multiplicat, mentre nous museus dedicats íntegrament a la
moda han nascut: fa poc més d’un any s’informava de l’obertura ...
El tema d’aquest treball neix, en primer lloc, d’un interès personal vers la cultura
de la moda i el seu paper fonamental com a testimoni de la història de cada època. El
desenvolupament d’aquest interès va en paral·lel a una eclosió de la museologia de la
moda: en els darrers anys, les exposicions dedicades al vestit (ja siguin dissenyadors,
estils, peces o èpoques) s’han multiplicat, mentre nous museus dedicats íntegrament a la
moda han nascut: fa poc més d’un any s’informava de l’obertura del Museu de la moda
a Florència i fa poc París ha anunciat que n’inaugurarà un per a 2018. La idiosincràsia
d’aquestes exposicions també ha patit una evolució que queda ben il·lustrada als
reiterats canvis d’aquest patrimoni a la ciutat: des d’un interès etnològic se’n ha derivat
a un interès artístic, de ser un complement de l’antropologia o la història ha passat a ser
una disciplina de ple dret, dintre de l’òrbita del disseny.
+