Els articles editorials que publiquen els diaris continuen sent postulats ideològics de referència a l'hora d'identificar els mitjans i els seus lectors amb alguns dels actors que apareixen en qualsevol conflicte, com és el cas dels conflictes polítics. Aquest treba ll és un estudi qualitati u i quantitatiu que busca analitzar els editorials amb l'objectiu de caracteritzar els actors amb els quals la capçalera queda alineada i com persuadeixen els se us lectors i legitimen arguments al voltant del ...
Els articles editorials que publiquen els diaris continuen sent postulats ideològics de referència a l'hora d'identificar els mitjans i els seus lectors amb alguns dels actors que apareixen en qualsevol conflicte, com és el cas dels conflictes polítics. Aquest treba ll és un estudi qualitati u i quantitatiu que busca analitzar els editorials amb l'objectiu de caracteritzar els actors amb els quals la capçalera queda alineada i com persuadeixen els se us lectors i legitimen arguments al voltant del cas de la manifestació de la Diada de Cata lunya de 2012. El corpus de l'estudi se centra en 97 editorials de 10 diaris que responen a contextos territorials diferents: El País i El Mundo -context espanyol-, La Vanguardia, El Periódico de Cata lunya, Ara i El Punt/Avui -context català-, Deia, El Correo -context basc-, Las Provincias i Levante-EMV - context valencià-. Les peces analitzades es van publicar al llarg del mes de setembre amb tres moments cabdals en el procés: (a) la manifestació de la Diada; (b) la reunió en Moncloa entre Rajoy i Mas; i (c) l'anunci de l'avançament de la convocatòria de comicis autonòmics a Catalunya.
+
