El Papel de la prensa en las huelgas del inicio de la transición española: el Baix Llobregat: noviembre de 1975 - febrero de 1976

Abstract

Esta tesis, a través del estudio de la cobertura periodística de un hecho ilegal —una huelga obrera—, destacado por su duración —la más larga en Cataluña desde 1939— y capacidad de convocatoria —paralizó durante dos semanas la actividad productiva de una comarca industrial—, ha patentizado tres características de la prensa diaria en los últimos días del franquismo y primeros momentos del aún titubeante e incierto cambio político. Así, el análisis del contenido de las 618 piezas publicadas por los diarios barceloneses sobre la huelga de Laforsa y la Tercera Huelga General del Baix Llobregat, contrastado con el testimonio oral de los principales autores, ha demostrado la validez de la prensa como fuente historiográfica para la construcción de relatos históricos, la pluralidad informativa ya alcanzada por la prensa de empresa en 1975, y el peso de unas figuras herederas de la tradicional prensa regional catalana: los corresponsales comarcales.

Aquesta tesi, a través de l'estudi de la cobertura periodística d'un fet il·legal —una vaga obrera—, destacat per la seva durada —la més llarga a Catalunya des de 1939— i capacitat de convocatòria —va paralitzar durant dues setmanes l'activitat productiva d'una comarca industrial—, ha fet paleses tres característiques de la premsa diària en els últims dies del franquisme i primers moments de l'aleshores vacil·lant i incert canvi polític. Així, l'anàlisi del contingut de les 618 peces publicades pels diaris barcelonins sobre la vaga de Laforsa i la Tercera Vaga General del Baix Llobregat, contrastat amb el testimoniatge oral dels principals autors, ha demostrat la validesa de la premsa com a font historiogràfica per a la construcció de relats històrics, la pluralitat informativa ja aconseguida per la premsa d'empresa el 1975, i el pes d'unes figures hereves de la tradicional premsa regional catalana: els corresponsals comarcals.

The current doctoral dissertation, through the study of the journalistic coverage of an illegal event —a labour strike—, significant for its duration —the longest in Catalonia since 1939— and its convening power —it paralysed the productive activity of an industrial county for a fortnight—, portrays three characteristics of Spain's daily press in Franco regime's last days and the first moments of the still faltering and uncertain political change. Thus, the content analysis carried out on 618 journalistic pieces published by Barcelona's newspapers on Laforsa Strike and the Third General Strike of Baix Llobregat, contrasted with the oral testimony of the main authors, has demonstrated the validity of the Press as a historiographical source for the construction of historical accounts, the plurality of news already reached by the Press in 1975, and the key role played by the heirs of the Catalan tradition of regional press: the county correspondents.