Malgrat els diversos estudis que tracten dels verbs psicològics, encara no s’ha arribat a un consens en la seva anàlisi. D’una banda, no s’han descrit les propietats sintàctiques i semàntiques d’aquests verbs de manera exhaustiva en moltes llengües, entre els quals es troba el català. D’altra banda, el present treball mostra que les anàlisis actuals estan condicionades per la bibliografia tradicional./nAmb la finalitat de complementar els estudis existents, es proposa aplicar un nou criteri per a ...
Malgrat els diversos estudis que tracten dels verbs psicològics, encara no s’ha arribat a un consens en la seva anàlisi. D’una banda, no s’han descrit les propietats sintàctiques i semàntiques d’aquests verbs de manera exhaustiva en moltes llengües, entre els quals es troba el català. D’altra banda, el present treball mostra que les anàlisis actuals estan condicionades per la bibliografia tradicional./nAmb la finalitat de complementar els estudis existents, es proposa aplicar un nou criteri per a l’anàlisi: descriure les alternances pronominals que permeten els verbs psicològics. A partir d’un corpus format per cent verbs psicològics en català, s’analitzen aquestes alternances diatètiques i s’estableixen subclasses verbals segons les configuracions sintàctiques en què es poden projectar els arguments. Les principals conclusions a les quals arriba l’estudi és que les classes que s’han establert per als verbs psicològics no abasteixen la realitat dels verbs catalans, i que les fronteres entre les classes són difuses./nParaules clau: verbs psicològics, classes verbals, estructura argumental, alternances de diàtesi, transitivitat, català/nKeywords: Psych verbs, verb classes, argument structure, diathesis alternations, transitivity,
+
