Assessing the impact of health status on future sickness absence and work functioning after return to work: multimorbidity in working populations

Abstract

Background: Research on multimorbidity, the co-occurrence of two or more health-related conditions, has mainly focused on chronic and common diseases in patient and older populations. The prevalence of multimorbidity in workers and its effect on occupationally relevant outcomes is poorly known. Methods: We computed baseline multimorbidity scores using severity-weighted chronic conditions based on: 1) the relationship between chronic conditions, health-related behaviors and symptoms, and 2) their individual influence on poor health status. Next, we assessed the longitudinal effect of multimorbidity on the incidence and duration of overall and diagnosis-specific sickness absence, as well as on work functioning after return to work from a sickness absence episode. Results: Among men, higher baseline multimorbidity was a risk factor for overall incident sickness absence and episodes due to musculoskeletal and cardiovascular diseases. In women, the trend was less evident, although mental disorders had the strongest association. Associations with sickness absence duration were less consistent. Higher multimorbidity negatively impacted work functioning over time. Conclusion: Multimorbidity affects occupational outcomes, such as sickness absence, and its measurement may allow the early detection of workers coping with unbalanced health-related limitations and work demands.

Antecedents: La recerca sobre multimorbiditat, la coexistència de dues o meés condicions relacionades amb la salut, s’ha enfocat principalment a poblacions de pacients i de major edat. La prevalença de multimorbilitat entre treballadors, i el seu efectes sobre indicadors rellevants per a la salut ocupacional, no està gaire estudiada. Mètodes: Partint de dades de dues poblacions treballadores, vam calcular puntuacions de multimorbilitat ponderades per la seva severitat considerant: 1) la interrelació entre condicions cròniques, hàbits relacionats amb la salut i símptomes, 2) l’efecte de cada condició crònica sobre el mal estat de salut general. Seguidament, vam avaluar l’efecte longitudinal de la multimobilitat basal en la incidència i durada del total d’episodis d’incapacitat temporal, d’episodis per diagnòstics específics, així com en la capacitat d’assolir les demandes laborals un cop retornat d’una incapacitat temporal. Resultats: Pels homes, la multimorbiditat alta va ser un factor de risc tant pel total d’episodis d’incapacitat temporal com per aquells deguts a trastorns musculoesquelètics i malalties cardiovasculars. Per a les dones aquesta tendència va ser menys clara, malgrat que els episodis deguts a trastorns mentals van mostrar l’associació més evident. L’associació amb la durada dels episodis va ser menys consistent. La multimorbilitat alta es va associar negativament a la capacitat per assolir les demandes laborals, al llarg del temps, i un cop tornat al treball desprès d’una incapacitat temporal. Conclusió: La multimorbiditat té efectes sobre indicadors de salut laboral. Mesurar-la permetria la detecció precoç de treballadors que s’enfronten a un desequilibri entre les limitacions relacionades amb la salut i les demandes laborals, i que estan a risc d’un episodi d’incapacitat temporal.

Programa de doctorat en Biomedicina