En aquest treball s’analitza la rehabilitació en l’etapa post-bèl·lica després que s’hagin esdevingut conflictes en el sí d’un Estat. Es fa un estudi del que és el Dret a la Veritat i les Comissions de la Veritat i la estreta vinculació que hi ha entre ambdós, alhora que es vinculen com a un Dret i un mecanisme propis de la construcció de la pau i la reconciliació nacional. Com a cas particular, es fa un anàlisis de la Comissió per la Veritat i la Reconciliació de Sudàfrica i es reflexiona sobre ...
En aquest treball s’analitza la rehabilitació en l’etapa post-bèl·lica després que s’hagin esdevingut conflictes en el sí d’un Estat. Es fa un estudi del que és el Dret a la Veritat i les Comissions de la Veritat i la estreta vinculació que hi ha entre ambdós, alhora que es vinculen com a un Dret i un mecanisme propis de la construcció de la pau i la reconciliació nacional. Com a cas particular, es fa un anàlisis de la Comissió per la Veritat i la Reconciliació de Sudàfrica i es reflexiona sobre la seva trascendència i el llegat que ha deixat per altres comissions. S’estudien tant els elements que l’han fet tan internacionalment coneguda com les mancances que encara avui arrossega. Amb tot, hi ha una voluntat d’aproximar el lector a un dret per molts desconeguts tot i la seva importància, com és el Dret a la Veritat, així com fer-li entendre les funcions de les Comissions de la Veritat, com a organisme quasi excepcional per a la reconciliació nacional. Això s’intenta aconseguir mitjançant l’estudi del cas sud-africà i situant el context socio-polític de l’època, que va ajudar a fer que aquest fos un cas únic i especialment rellevant en la història internacional.
+
