Actualment, una gran majoria d’alumnes d’ESO afronten els exàmens amb una motivació extrínseca més elevada que no pas la motivació intrínseca. És a dir, els preocupa més aprovar i treure bones notes que no el simple fet d’aprendre i formar-se com a ciutadans. Per tant, quan els nois i noies reben els seus exàmens corregits, acostumen a fixar-se només en la nota que han tret, en comptes d’analitzar més detingudament què han fet bé i què no. En aquest treball es proposa que siguin els mateixos alumnes ...
Actualment, una gran majoria d’alumnes d’ESO afronten els exàmens amb una motivació extrínseca més elevada que no pas la motivació intrínseca. És a dir, els preocupa més aprovar i treure bones notes que no el simple fet d’aprendre i formar-se com a ciutadans. Per tant, quan els nois i noies reben els seus exàmens corregits, acostumen a fixar-se només en la nota que han tret, en comptes d’analitzar més detingudament què han fet bé i què no. En aquest treball es proposa que siguin els mateixos alumnes els que s’auto-corregeixin i s’autoavaluïn alguns dels seus exàmens tot fent servir rúbriques, per tal que puguin reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge. L’objectiu és, doncs, veure si l’ús d’aquesta eina d’avaluació permet que els alumnes puguin dur a terme un procés d’autoregulació més efectiu i, com a conseqüència, comprovar si aquest fet té algun efecte en la millora dels resultats acadèmics de l’alumnat i per tant, dels seus coneixements de ciències naturals. Els resultats ens mostren com l’autocorrecció i l’autoavaluació mitjançant rúbriques ajuda a que els alumnes tinguin més clar quins conceptes han après de manera significativa i quins no, guiant-los així per poder reconduir el seu procés d’aprenentatge. Així doncs, podem afirmar que l’ús de les rúbriques millora l’aprenentatge –en aquest cas, de ciències naturals- de l’alumnat.
+
Actualmente, una gran mayoría de alumnos de la ESO enfrontan los exámenes con una motivación extrínseca más elevada que la motivación intrínseca. Es decir, les preocupa más aprobar y sacar buenas notas que no el simple hecho de aprender y formarse como ciudadanos. Por lo tanto, cuando los chicos y chicas reciben sus exámenes corregidos, suelen fijarse únicamente en la nota que han sacado, en vez de analizar más detenidamente qué han hecho bien y qué no. En este trabajo se propone que sean los mismos ...
Actualmente, una gran mayoría de alumnos de la ESO enfrontan los exámenes con una motivación extrínseca más elevada que la motivación intrínseca. Es decir, les preocupa más aprobar y sacar buenas notas que no el simple hecho de aprender y formarse como ciudadanos. Por lo tanto, cuando los chicos y chicas reciben sus exámenes corregidos, suelen fijarse únicamente en la nota que han sacado, en vez de analizar más detenidamente qué han hecho bien y qué no. En este trabajo se propone que sean los mismos alumnos los que se auto-corrijan y autoevalúen algunos de sus exámenes, usando rúbricas para ello, para que puedan reflexionar sobre su propio proceso de aprendizaje. El objetivo es ver si el uso de esta herramienta de evaluación permite que los alumnos puedan llevar a cabo un proceso de autorregulación más efectivo y, consecuentemente, comprobar si este hecho tiene algún efecto en la mejora de sus resultados académicos y, por lo tanto, de sus conocimientos de ciencias naturales. Los resultados nos muestran cómo la autocorrección y la autoevaluación mediante rúbricas ayuda a que los alumnos tengan más claro qué conceptos han aprendido de manera significativa y cuáles no, guiándolos de este modo para poder reconducir su proceso de aprendizaje. Así pues, podemos afirmar que el uso de las rúbricas mejora el aprendizaje –en este caso de ciencias naturales- del alumnado.
+
