Vies neuronals implicades en l'addicció al menjar

Abstract

La conducta alimentària no respon només a aspectes estrictament fisiològics/nrelacionats amb la supervivència de l’individu i de l’espècie sinó que aquesta també/nestà influenciada per altres factors com factors emocionals, socioculturals i pels/nefectes que poden tenir determinats nutrients sobre el sistema de recompensa/ncerebral. El concepte “addicció al menjar” sembla ser real ja que la ingestió de diferents/nnutrients com ara sucres i greixos, produeixen efectes en el cervell i en el comportament. Diferents vies neuronals que han evolucionat per a respondre davant/nde recompenses naturals també són activades per les drogues d’abús. En el model/nanimal (rates) s’ha demostrat que el sucre, consumit amb excés podria actuar de/nforma natural com una substància que genera abús i per tant amb potencial addictiu./nQuan una substància produeix addicció desencadena els següents comportaments:/nl’afartament, l’abstinència, el desig i la sensibilització creuada. Aquests quatre/ncomponents característics de l’addicció tenen lloc també davant la ingesta excessiva/nde sucres. És a dir, el sucre desencadena en el model animal de rates els trets/ncaracterístics de l’addicció ja anomenats anteriorment. Aquests comportaments són deguts a que la ingesta de sucre produeixen canvis neuronals igual que les que produeixen les substàncies d’abús, com per exemple: alliberació de dopamina a les vies mesolímbiques, augment de l’alliberació de pèptids opioides, i l’augment de l’expressió del mRNA d’encefalines.