El concepte de norma en lingüística, sociolingüística i planificació lingüística

Abstract

Aquest article s'emmarca en el conjunt de la tesi doctoral que estic elaborant sobre norma i variació en sintaxi, amb I'objectiu d'estudiar les bases presents i futures de la codificació sintactica del catala. Tal com afirma Luis Fernando Lara (1976: 86), el concepte de norma ha anat sorgint en les aproximacions a i'estudi del llenguatge al llarg d'aquest segle. Els objectius d'aquest text són dos. En p:imer lloc, analitzar I'ús que han fet d'aquest terme i d'altres de més o menys sinbnims les figures més rellevants de la lingüística tebrica, de la planificació lingüística i de la sociolingüística. En segon Iloc, plantejar I'estatut tebric de la norma objectiva i la seva relació amb la prescriptiva o codificada, norma que és un dels objectius de la planificació; en aquest sentit, és rellevant la discussió plantejada sobretot des de I'analisi del discurs al voltant del possible prescriptivisme de la lingiiistica tebrica. Com acabo d'apuntar, dos són els significats del terme norma entre els lingüistes, planificadors i sociolingüistes: una norma objectiva (o almenys objectivament comprovable) i una de prescriptiva. La distincia entre ells no sempre és clara i freqüentment els autors els barregen, ja que la relació entre aquests conceptes és molt estreta -fet al qual no sempre s'ha donat la importància que li correspon. Parlaré en primer lloc de la norma objectiva, amb una breu presentació històrica, una analisi de les definicions que se n'han fet, una anàlisi de la relació que té amb els conceptes estructuralistes de ús, sistema i tipus, una anàlisi de la relació amb el concepte de canvi lingüístic i una presentació de les meres mencions sense definir el concepte que se n'han fet. En segon Iloc, exposaré les definicions i les meres mencions del terrne norma prescriptiva. Finalmnent, plantejaré unes observacions i unes preguntes que sorgeixen arran de l'exposició.