El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha estat a les portes de morir d'èxit. Aquesta situació límit a la que s'ha arribat es deu a una multiplicitat de factors que, en el seu conjunt, han provocat que el TEDH s'hagi vist ofegat pel número de demandes individuals presentades./nSens dubte, dues de les raons principals per les qual s'ha arribat a aquest extrem són: en primer lloc, la fusió de l'antiga Comissió Europea i del Tribunal Europeu en un sol ens; i, en segon lloc, l'entrada al Consell ...
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha estat a les portes de morir d'èxit. Aquesta situació límit a la que s'ha arribat es deu a una multiplicitat de factors que, en el seu conjunt, han provocat que el TEDH s'hagi vist ofegat pel número de demandes individuals presentades./nSens dubte, dues de les raons principals per les qual s'ha arribat a aquest extrem són: en primer lloc, la fusió de l'antiga Comissió Europea i del Tribunal Europeu en un sol ens; i, en segon lloc, l'entrada al Consell d'Europa de països de l'est de l'Europa continental durant els darrers 15 anys. Aquest últim fet no explica per sí sol l'in-/ngent augment del número de demandes a les quals el Tribunal ha hagut de fer front, el que sí ho explica és la realitat jurídica d'aquests països; en general, es tractava d'Estats amb sistemes jurídics i democràtics molt immadurs que van propiciar un allau de queixes front el TEDH per part dels seus ciutadans. La nova realitat ha agreujat una sèrie de mancances a les quals el Tribunal ha intentat posar remei amb successives reformes. Per exemple, són comuns les discussions sobre la manca de recursos econòmics i humans, o les errades en la filosofia de treball, sobretot aquelles referents al temps que es dedica a inadmetre demandes i que va en detriment del temps que hauria de dedicar-se a resoldre casos que plantegen serioses violacions de drets humans./nAquesta darrera qüestió ha estat objecte d'una de les reformes que van tenir lloc per tal disminuir el temps dedicat a resoldre demandes manifestament inadmissibles fou la introducció de la figura del Jutge Únic, que, a la pràctica, equival a dotar de la potestat per inadmetre demandes a un sol jutge, evitant així el temps i esforç que havien de dedicar un Comitè de 3 jutges per acabar resolen que una demanda havia estat inadmesa./nEn aquest context, és essencial entendre l'evolució que ha tingut el Tribunal per tal d'adaptar-se a la nova realitat, destacant especialment el funcionament del renovat procediment pel qual el Tribunal, a través d'un Jutge Únic, pot inadmetre una demanda individual, aixi com la forma en la que es produeix la inadmissió, és a dir, la motivació.
+
