Any: 2021 Num.: 2 (2021)
http://hdl.handle.net/10230/50807
2024-03-28T14:56:03ZDe la Seguridad Social para prevenir el riesgo de pobreza y exclusión social: su especial consideración a personas con discapacidad
http://hdl.handle.net/10230/51203
De la Seguridad Social para prevenir el riesgo de pobreza y exclusión social: su especial consideración a personas con discapacidad
Smintinica, Catalina; Romero Ródenas, María José
The health emergency has highlighted the need to articulate cross-cutting social measures so that both the most vulnerable people and productive sectors are not left behind, with the risk of timeliness and increased poverty appreciated in the future if not acted immediately. Within this context, a new minimum income called Minimum Vital Income was born, in an accelerated but necessary way, whose objective is to correct the high levels of inequality, un subsidized unemployment and extreme poverty in Spain, levels that, until now, have not been fully corrected with the regional models of minimum income that have also been aggravated by the Covid-19 health crisis. This new non-contributory benefit embodies an objective and fundamental advance in the model of the Social State that the Spanish Constitution proclaims in article 1.1. We are facing a new social right of a subjective nature of Spanish citizens and people legally resident in Spain, linked to the state of need, whose objective is to prevent the risk of poverty and social exclusion. This study analyses the minimum living income with special attention in the collective with disabilities.
2021-01-01T00:00:00ZEl derecho a conocer el algoritmo: una oportunidad perdida de la "Ley Rider"
http://hdl.handle.net/10230/51202
El derecho a conocer el algoritmo: una oportunidad perdida de la "Ley Rider"
Ginès i Fabrellas, Anna
2021-01-01T00:00:00ZUn estudio acerca de la eventual Directiva comunitaria sobre el derecho a la desconexión digital en el trabajo
http://hdl.handle.net/10230/51210
Un estudio acerca de la eventual Directiva comunitaria sobre el derecho a la desconexión digital en el trabajo
Trujillo Pons, Francisco
Breument, el dret a desconnectar-digitalment a la feina es refereix a el dret dels treballadors a no rebre o contestar cap correu electrònic, trucada o missatge relacionat amb motiu laboral fora de l'horari de treball habitual. Els avenços tecnològics i els dispositius mòbils han permès als empleats realitzar-la a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Si bé aquest enfocament flexible de la feina també té els seus avantatges, es corre el risc d'erosionar les barreres entre el treball i el temps lliure. A Espanya, el dret troba acomodament tant en la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals com en el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, però, a nivell comunitari són molts els països que encara no compten amb regulació pròpia. Donada la urgència de la qüestió per la potenciació dels dispositius digitals provocats per la COVID-19 i el conseqüent teletreball, el Parlament Europeu estigui avançant per a la regulació de el dret a nivell comunitari. I no només això, també unit a la seva iniciativa ja aprovada, es pretén que el dret revista forma de dret fonamental. Aquesta iniciativa legislativa, va ser analitzada en el present article sense perdre de perspectiva la normativa espanyola, ja que resulta indeterminada actualment. En cas de cristal·litzar la directiva comunitària podria suposar l'estímul definitiu perquè el legislador nacional desenvolupi de forma més completa i garantista el dret de l'treballador a l'desenganxament tecnològic.; Brevemente, el derecho a desconectarse digitalmente en el trabajo se refiere al derecho de los trabajadores a no recibir o contestar ningún correo electrónico, llamada o mensaje relacionado con motivo laboral fuera del horario de trabajo habitual. Los avances tecnológicos y los dispositivos móviles han permitido a los empleados realizar su trabajo en cualquier lugar y en cualquier momento. Si bien este enfoque flexible del trabajo también tiene sus ventajas, se corre el riesgo de erosionar las barreras entre el trabajo y el tiempo libre. En España, el derecho encuentra acomodo tanto en la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales como en el Real Decreto-ley 28/2020, de 22 de septiembre, de trabajo a distancia, sin embargo, a nivel comunitario son muchos los países que todavía no cuentan con regulación propia. Dada la urgencia de la cuestión por la potenciación de los dispositivos digitales provocados por la COVID-19 y el consecuente teletrabajo, el Parlamento Europeo esté avanzando para la regulación del derecho a nivel comunitario. Y no solo ello, también unido a su iniciativa ya aprobada, se pretende que el derecho revista forma de derecho fundamental. Esta iniciativa legislativa, va a ser analizada en el presente artículo sin perder de perspectiva la normativa española, pues resulta indeterminada actualmente. En caso de cristalizarse la directiva comunitaria podría suponer el estímulo definitivo para que el legislador nacional desarrolle de forma más completa y garantista el derecho del trabajador al desenganche tecnológico.
2021-01-01T00:00:00ZEl derecho del otro progenitor al disfrute del permiso por nacimiento de hijo reconocido en Convenio colectivo tras la entrada en vigor del Real Decreto-ley 6/2019. A propósito de la STS de 27 de enero de 2021
http://hdl.handle.net/10230/51208
El derecho del otro progenitor al disfrute del permiso por nacimiento de hijo reconocido en Convenio colectivo tras la entrada en vigor del Real Decreto-ley 6/2019. A propósito de la STS de 27 de enero de 2021; The other parent's right to enjoy leave due to birth of a child recognized in the collective wages agreement since royal decree-law 6/2019 came into force. For the purpose of the STS of January 27, 2021
Moreno Gené, Josep
La supresión del permiso por nacimiento de hijo previsto hasta el momento en el art. 37.3.b) ET ha planteado un interesante debate sobre la vigencia de diferentes cláusulas incorporadas a numerosos convenios colectivos que recogían y, en no pocas ocasiones, mejoraban, el referido permiso por nacimiento de hijo y, en particular, sobre si las mismas quedaban sin vigencia tras el Real Decreto-Ley 6/2019 o si, por el contrario, los trabajadores aún podían acudir a las mismas para disfrutar del permiso por nacimiento de hijo, de forma acumulada a la correspondiente suspensión del contrato por nacimiento prevista a tal efecto para el otro progenitor. Precisamente, en la sentencia de 27 de enero de 2021 objeto de este comentario, el Tribunal Supremo aborda por primera vez esta cuestión.; The suspension of the leave due to birth of a child envisaged to date in Art. 37.3.b) ET has given rise to an interesting debate on the validity of various clauses introduced into numerous collective wages agreements which included and, in many cases, improved on the aforementioned leave due to the birth of a child and, in particular, on whether these clauses were no longer valid following Royal Decree-Law 6/2019 or whether, on the contrary, the workers could still resort to them to enjoy the leave due to the birth of a child, before enjoying the corresponding suspension of the contract envisaged to this end for the other parent. The Supreme Court tackles this issue for the first time precisely in the judgement of 27 January 2021 to which this comment refers.
2021-01-01T00:00:00Z