Any: 2013 Num.: 15 : Objectivitat i rigor en la formació i la praxi periodístiqueshttp://hdl.handle.net/10230/244152024-03-29T08:40:18Z2024-03-29T08:40:18ZEl Rigor de la informació esportiva. El tractament de vuit esportistes musulmanes als Jocs Olímpics de Londres 2012 des de la perspectiva de l'ètica periodísticaRamon Vegas, Xavierhttp://hdl.handle.net/10230/513602021-12-20T16:35:27Z2013-01-01T00:00:00ZEl Rigor de la informació esportiva. El tractament de vuit esportistes musulmanes als Jocs Olímpics de Londres 2012 des de la perspectiva de l'ètica periodística
Ramon Vegas, Xavier
Londres 2012 va representar una fita per a la inclusió de les atletes de països musulmansque mai havien enviat dones als Jocs Olímpics, l'esdeveniment esportiu més prestigiósa escala internacional. La seva participació obre noves possibilitats per avaluar laqualitat, el rigor i l'exhaustivitat del seu tractament a la premsa internacional. Mitjançantl'anàlisi qualitativa del contingut sobre una mostra de tres diaris de referència,The Guardian / The Observer (Regne Unit), The New York Times (Estats Units d'Amèrica)i El País (Espanya), l'article examina la cobertura de vuit esportistes musulmanes.L'estudi revela el compliment dels principis deontològics fonamentals, concretats alscodis ètics professionals. En especial, s'observa el rigor i l'aprofundiment en aspectescontextuals de la seva participació, com la situació política, social i econòmica dels seuspaïsos d'origen. Malgrat tot, també es remarca la pervivència de mecanismes com elsensacionalisme, els estereotips i la trivialització de les seves qualitats esportives.; London 2012 marked a milestone in the inclusion of sportswomen from Muslimcountries which had never before sent female athletes to the Olympic Games, the mostprestigious international mega sports event. The participation of these women opens upnew possibilities for evaluating the quality, accuracy and completeness of their coveragein the international press. By applying qualitative content analysis to a sample ofthree quality newspapers The Guardian/The Observer (UK), The New York Times(USA) and El País (Spain) this paper examines the treatment of eight Muslim sportswomen,finding that compliance was made with the basic principles set out in the professionalethical codes. In particular, rigour and depth of coverage were observed incontextual aspects of their participation, including the political, social and economicsituations of their respective countries. It was also found, however, that mechanismssuch as sensationalism, stereotypes and trivialisation of sporting qualities still persist.
2013-01-01T00:00:00ZEstudi de la productivitat i de les aliances de treball dels clústers de Catalunya i de la Comunitat de Madrid a partir de la seva producció en les principals revistes científiques espanyoles de comunicacióEscribà-Sales, Eudaldhttp://hdl.handle.net/10230/513612021-12-20T16:35:27Z2013-01-01T00:00:00ZEstudi de la productivitat i de les aliances de treball dels clústers de Catalunya i de la Comunitat de Madrid a partir de la seva producció en les principals revistes científiques espanyoles de comunicació
Escribà-Sales, Eudald
En aquest treball s'ha dut a terme una anàlisi dels articles científics inclosos en les set millors revistes espanyoles de comunicació en termes de qualitat durant el període 2007-2011. L'estudi ha permès analitzar la productivitat i els models col·laboratius entre els autors i, a partir d'això, dibuixar un mapa precís de l'activitat en els clústersde Catalunya i de la Comunitat de Madrid. Els resultats han mostrat que malgrat que elsdos clústers presenten uns nivells de productivitat semblants, tenen una forma de treballardiferent. Mentre que el clúster català es mostra més connectat internament, les universitats del clúster de la Comunitat de Madrid estableixen més aliances amb les de la resta de l'Estat espanyol. Finalment, els resultats han assenyalat que la coautoria internacional es troba en un estadi molt inicial i que la producció conjunta entre Catalunya i la Comunitat de Madrid és quasi inexistent.; This paper presents a study of the academic articles published in the seven most highly acknowledged Spanish communication journals during the period 2007-2011. The study considers the output and the models of collaboration among authors, providing a precise mapping of the activity of the Catalonia and Madrid university clusters. The results show that even though the two clusters have similar output levels, they follow distinct working methods. While the Catalonia cluster shows a higher level of internal connection, the universities of the Madrid cluster establish more partnerships with those of the rest of Spain. Lastly, the results show that international co-authorship is in a very incipient stage in both clusters and that the joint output of Catalonia and Madrid is virtually nonexistent.
2013-01-01T00:00:00ZTaxonomia de la pseudociència. Cap a una comprensió global i específica de les amenaces i característiques del fenomen en els mitjans de comunicacióAlonso, Felipehttp://hdl.handle.net/10230/513622021-12-20T16:35:27Z2013-01-01T00:00:00ZTaxonomia de la pseudociència. Cap a una comprensió global i específica de les amenaces i característiques del fenomen en els mitjans de comunicació
Alonso, Felipe
Els mitjans de comunicació vehiculen les diferents narracions sobre la realitat i proposen una sèrie de discursos a partir dels quals es genera i es basa l'opinió pública. En conseqüència, tenen una responsabilitat social que els obliga a mantenir nivells òptims de rigor i d'objectivitat. La pseudociència, entesa de manera genèrica com allò que vol fer-se passar per ciència sense ser-ho', és una de les amenaces més greus a les quals s'enfronta la societat. La seva presència als mitjans de comunicació, així com a altresesferes, es deu principalment a una comprensió defectuosa del concepte i les sevesmanifestacions. El present article proposa una taxonomia de la pseudociència que facilitiaquesta comprensió. D'altra banda, també presenta una sèrie de conceptes relacionatsamb els límits de la ciència, amb la voluntat de promoure el seu ús i d'oferir una visió global de la problemàtica.; The media spread the various narratives of reality, proposing a series of discoursesthrough which the public opinion is generated and on which it is based. Consequently,they have a social responsibility that obliges them to maintain the highest standards of accuracy and objectivity. Pseudoscience, understood in a general way as that whichseeks to pass itself off as science without actually being science , is one of the mostserious threats faced by society. Its presence in the communication media and in otherspheres is mainly due to a faulty understanding of the selfsame concept of pseudoscienceand its manifestations. This paper proposes a taxonomy of pseudoscience that willfacilitate this understanding. Additionally, it presents a series of concepts connectedwith the boundaries of science, seeking to promote their use and to offer a comprehensive view of the problem.
2013-01-01T00:00:00ZLa Ciencia en televisión: Redes, el modelo divulgativo de Eduard PunsetGrosso Mesa, Juliohttp://hdl.handle.net/10230/513632021-12-20T16:35:27Z2013-01-01T00:00:00ZLa Ciencia en televisión: Redes, el modelo divulgativo de Eduard Punset
Grosso Mesa, Julio
La divulgación científica en la televisión española ha dependido históricamente del operador público Radio Televisión Española (RTVE) y de los canales autonómicos, especialmente el catalán TV3. A pesar de que la ciencia sólo ocupa aún el 1 % deltiempo de los informativos de televisión en España, los programas culturales, y entre ellos los divulgativos, han sido una constante en la oferta de TVE desde su creación en 1956, principalmente en el refugio minoritario de La 2. En esta línea, el programa Redes constituye un fenómeno único de permanencia y aceptación televisiva. No hay constancia de ningún otro formato divulgativo sobre ciencia que haya permanecido en parrilla,sin interrupciones, diecisiete años y más de seiscientos capítulos. Redes ha logrado, apesar de los cambios de gobiernos, un buen equilibrio entre su nivel de calidad y sueficacia comunicativa. Y sobre todo, el divulgador catalán Eduard Punset ha logrado algo impensable: popularizar la ciencia en España.; The popularisation of science in Spanish television has historically relied on Spain spublic TV broadcaster, RTVE, and on regional channels, especially including Catalonia sTV3. Although science still occupies only 1 % of the TV news broadcast time in Spain,cultural programmes, including those of informative nature, have been a constant in TVE s offering since its inception in 1956, mainly on the minority-audience channelLa 2. Among these informative cultural TV programmes, Redes (Networks) is a uniquephenomenon in terms of both its run length and its audience acceptance. Indeed, noother science popularisation programme has ever run so long without a break for 17years and over 600 episodes. Despite changes of government, Redes has achieved agood balance between its level of quality and its communicative effectiveness. TheCatalan science populariser Eduard Punset, in particular, has achieved the unthinkable by making science popular in Spain.
2013-01-01T00:00:00Z