UPF Digital Repository
Guides
Recent Submissions
Aquesta tesi investiga l’alternança del mode verbal entre l'indicatiu i subjuntiu en les llengües romàniques, amb un enfocament particular en el català i l’espanyol. L’alternança del mode fa referència a entorns sintàctics en què l’única variable que canvia és el mode verbal, la qual cosa dona lloc a diferències interpretatives. Tot i que aquest fenomen abasta una àmplia gamma de contextos gramaticals, incloent-hi oracions subordinades, principals i relatives, aquest treball acota la seva anàlisi a les oracions subordinades sota verbs no factius (p. ex., `dir', `creure' sota negació) i verbs de resposta/reacció (response stance verbs, p. ex., `negar', `admetre'). La tesi defensa una perspectiva innovadora que interpreta el mode indicatiu no com un marcador d’actitud cognitiva, sinó com un senyal de compromís normatiu, mentre que el subjuntiu n’indica l’absència. Així es qüestiona la preeminència dels enfocaments cognitius sobre el mode verbal. Aquesta reconceptualització es modela formalment mitjançant el marc teòric del Commitment Space, i és la primera aplicació d’aquest model al fenomen gramatical del mode verbal en les llengües romàniques. La discussió i aplicació d’un enfocament basat en el compromís com a concepte normatiu aporta una nova llum sobre com l’alternança modal estructura el flux informatiu en el discurs, i contribueix, més generalment, als debats oberts sobre el significat i la funció del mode verbal en les llengües romàniques.
(2025-11-13) Buchczyk, SebastianAquesta tesi investiga el clític partitiu en en català i la seva fiabilitat com a diagnòstic d’inacusativitat. Tot i que la cliticització partitiva s’ha associat tradicionalment a una sintaxi inacusativa (Burzio, 1986; Belletti & Rizzi, 1981), les dades de tres conjunts d’experiments qüestionen aquesta proposta. Un primer conjunt d’experiments que combina judicis d’acceptabilitat i tasques d’omplir buits demostra que en pot aparèixer tant amb verbs inacusatius com amb verbs inergatius i, per tant, posa en dubte el seu paper com a diagnòstic. Un segon experiment examina l’efecte d’un locatiu a l’oració i revela que, contràriament al que s’ha afirmat (Torrego, 1989; Todolí, 2002), aquest no afavoreix la presència del partitiu, sinó que hi competeix. Un tercer experiment mostra que el clític partitiu és compatible amb arguments de qualsevol nivell d’animacitat, cosa que qüestiona la suposada restricció del partitiu a arguments de baixa animacitat. En suma, aquests resultats empírics indiquen que la cliticització partitiva en català depèn d’un conjunt de factors més ampli: pot ser legitimitat com a argument de verbs intransitius si hi ha un SN quantificat o indefinit en posició postverbal amb el qual és correferent i si no hi ha la possibilitat d’interpretar el verb com a transitiu amb un objecte directe també expressable mitjançant el clític partitiu. Els resultats posen en relleu la necessitat d’una recerca sintàctica amb base experimental i conviden a repensar el poder explicatiu de la Hipòtesi de la Inacusativitat.
(2025-11-05) Martínez Hernández, ClàudiaMentre que gran part de la recerca s’ha centrat en el transllenguatge pedagògic, el transllenguatge espontani ha rebut menys atenció acadèmica. Aquesta tesi examina el transllenguatge espontani en una aula d’aprenents adults bilingües en català i espanyol que aprenen el rus com a llengua addicional. L’objectiu principal és investigar quines formes adopta el transllenguatge i si les llengües addicionals del repertori lingüístic dels estudiants són útils a l’hora d’aprendre una llengua tipològicament distant, un tema que no s’ha examinat suficientment en la literatura i encara menys en una combinació de llengües tan poc estudiada com la que estudiem. La recerca mostra que l’idioma que utilitzen principalment els estudiants a l’aula és el català, mentre que l’espanyol i les llengües addicionals, fins i tot les comunes, s’utilitzen rarament. La tesi posa de manifest que el transllenguatge serveix per a molts propòsits, com mostra la classificació que proposo, i sembla ser útil per promoure l’aprenentatge de llengües. Entre d’altres objectius, els estudiants utilitzen el translenguatge per diversió, jugant amb les formes de les paraules, els significats semàntics i pragmàtics, per entretenir-se a ells mateixos i als altres. El transllenguatge ajuda els estudiants a aclarir el significat dels culturalismes i a assenyalar problemes de comprensió on la traducció no ajuda. Basant-me en aquests resultats, també argumento que la traducció i el transllenguatge haurien de mantenir-se generalment com a conceptes separats, però que en alguns casos estan mútuament entrellaçats, ja que els actes de transllenguatge poden complementar la traducció gràcies al seu potencial creatiu.
(2025-11-19) Bisiada, EvgeniiaLos estudios sobre retroalimentación correctiva escritaen el ámbito de los Estudios de Traducción son escasos. En este trabajo analizamos cualitativamente un corpus de 100 traducciones evaluadas por docentes de una universidad española y nos centramos en la modalidad denominada comentarios globales. El análisis se interesa por las funciones pragmáticas y por los focos de las intervenciones de los docentes. Los resultados permiten identificar cinco categorías de funciones: señalización del error, valoraciones, advertencias, órdenes y consejos o sugerencias. Algunas de estas funciones son coherentes con el objetivo comunicativo de los comentarios globales, esto es, dar información al estudiante sobre el conjunto de su tarea y otras son más propias de la modalidad ¿comentarios focalizados¿ por lo que se puede concluir sobre la naturaleza híbrida de los discursos analizados. En cuanto al foco, este se orienta casi siempre a la tarea y raramente al proceso, a la autorregulación o a la persona. Los comentarios aluden a menudo a los errores cometidos por los estudiantes, principalmente de tipo lingüístico y ocasionalmente de tipo textual. Esta investigación permite describir empíricamente una práctica común en la formación de traductores a la vez que ofrece elementos de reflexión susceptibles de mejorar los procesos de enseñanza-aprendizaje en nuestro contexto.
(2025) Cañada Pujols, Maria Dolors; Cunillera Domènech, MontserratAims:
This study evaluates the Bilingual Language Profile (BLP) in characterizing bilinguals in Catalonia, where Catalan and Spanish coexist across daily life, education, and other contexts.
Methodology:
A sample of 254 Catalan-Spanish bilinguals, predominantly university students, were categorized as Catalan-dominant, Spanish-dominant, or balanced bilinguals based on their BLP dominance scores. The four BLP modules - language history, use, proficiency, and attitudes - were analyzed to identify differences among the groups.
Data and Analysis:
Comparisons across groups and within modules were conducted to evaluate the BLP's effectiveness in distinguishing bilingual profile groupings.
Findings:
The BLP effectively distinguishes Catalan- and Spanish-dominant bilinguals, reflecting clearly polarized linguistic experiences. In contrast, the balanced bilingual group is more heterogeneous and harder to define, suggesting that their language dominance is more context-dependent. The language-use module provides the clearest differentiation among groups, while language proficiency and attitudes exhibit less variation.
Originality:
This study offers a novel evaluation of the BLP in Catalonia's complex sociolinguistic environment.
Significance:
The results underscore the BLP's strengths and limitations in profiling bilinguals in Catalonia. Suggestions for improving the questionnaire are made to better reflect the region's particular bilingual dynamics and emphasize the value of a tailored tool.
(2025) Rocafiguera Montanyà, Núria de
; Benito Galdeano, Rut
; Bel, Aurora