UPF Digital Repository
Guides
Recent Submissions
Aquesta investigació explora la qüestió de l’habitar humà a la llum de l’impacte dels mitjans digitals. A través d’una anàlisi crítica del pensament de Martin Heidegger, mediat per la filosofia de Peter Sloterdijk i per figures clau de l’antropologia filosòfica, la tesi construeix un marc cosmo-antropotècnic en el qual l’habitar es concep com un doble moviment d’apropiació (d’un mateix i de l’entorn) i de projecció (d’una mundanitat simbòlica i tècnica). Sobre aquesta base, el treball recorre a la filosofia dels mitjans, en diàleg amb l’antropologia i la filosofia de la tècnica, per interpretar el digital com un neoambient, un nou lloc d’habitar material i simbòlic, que reconfigura l’oikos humà. Finalment, la tesi examina com el subjecte de l’habitar es transforma a través de les pràctiques mateixes mitjançant les quals habita aquest món digitalment mediat. Així, proposa el concepte d’habitar digital com a clau per comprendre tant les condicions de l’existència contemporània com els contorns canviants de l’humà.
(2025-12-09) Moioli, StefanoLes vacunes d’ARN van ser altament efectives durant la pandèmia de la COVID-19, però la seva eficàcia encara és millorable mitjançant una optimització acurada. Aquest estudi mostra que factors clau com el tipus d’ARN, la formulació i la via d’administració tenen un impacte significatiu en el rendiment de la vacuna. Una vacuna d’ARNm estructuralment optimitzada, dissenyada amb l’algoritme RiboTree, mostra una estabilitat lleugerament millor després de la liofilització durant cinc mesos en comparació amb l’ARNm no optimitzat, fet que la fa adequada per a l’emmagatzematge a llarg termini. A més, l’ARNm optimitzat amb RiboTree va mostrar una integritat comparable a l'ARNm inicial, però una expressió proteïca i una immunogenicitat superiors respecte al constructe no optimitzat. Entre les construccions de vacunes d’ARN, l’ARN autoamplificable modificat no formulat (saRNA) va generar una resposta immune més forta que l’ARNm modificat i l’ARN circular. A més, la formulació amb nanopartícules lipídiques (LNPs) va influir la resposta immune; les formulacions amb LNP-Pfizer van generar respostes més potents que les altres, indicant un millor rendiment. És important destacar que la vacunació intradèrmica millora la resposta immune i afavoreix les cèl·lules T de memòria residents al pulmó, essencials per a la defensa contra virus respiratoris. A més, l’ús del dispositiu sense agulla Hipradermic® va augmentar la resposta immune. Aquests resultats mostren que optimitzar l’estructura de l’ARN, la formulació i la via d’administració pot millorar considerablement la immunogenicitat de les vacunes d’ARN contra els virus respiratoris.
(2025-12-17) Wortmann, Diana Danuta JulianeLa intel·ligència artificial (IA) s’utilitza cada vegada més en l’àmbit del màrqueting per influir en el comportament dels consumidors. Aquest estudi conceptualitza tres pràctiques comercials principals en aquest àmbit: persuasió de precisió, entesa com l’ús de la publicitat conductual basada en tècniques de perfilatge invasiu i en interfícies enganyoses; influència dirigida, que fa referència a la captació de l’atenció de l’usuari mitjançant recomanacions personalitzades i màrqueting d’influència; i influència sintètica, relativa a l’ús de la IA generativa per crear influenciadors virtuals i agents d’IA que orienten encara més el comportament dels consumidors. Aquesta tesi analitza fins a quin punt les empreses que recorren al màrqueting impulsat per la IA respecten l’autonomia del consumidor, a la llum dels requisits ètics per a la seva protecció, i avalua l’eficàcia del marc jurídic de la Unió Europea (UE) en la salvaguarda d’aquesta autonomia. La recerca persegueix tres objectius principals: (i) classificar el màrqueting impulsat per la IA com a fenomen econòmic, concebut com un continu, dins del marc jurídic vigent de la UE; (ii) contribuir al desenvolupament d’una teoria de l’autonomia del consumidor en el Dret de la UE mitjançant un enfocament interdisciplinari; i (iii) avaluar el marc jurídic de la UE aplicable al màrqueting impulsat per la IA a la llum dels requisits ètics per a la protecció de l’autonomia del consumidor.
(2025-12-19) Fassiaux, SebastienLa terrestrialización - la transición del medio marino al terrestre por parte de animales, plantas y hongos - fue uno de los eventos más transformadores en la historia de la Tierra. Sin embargo, a pesar de su relevancia evolutiva, los mecanismos genómicos que permitieron a los animales colonizar la tierra siguen siendo poco comprendidos. Esta tesis doctoral aborda esta cuestión desde un enfoque dual: un eje metodológico, centrado en la generación de recursos genómicos, y un eje biológico, orientado a descubrir patrones genómicos compartidos entre linajes terrestres. En el eje metodológico, ensamblé el primer genoma a escala cromosómica del filo Nematomorpha, revelando un genoma grande y rico en repeticiones, posiblemente modelado por el parasitismo. Además, evalué métodos de reconstrucción transcriptómica mediante Iso-Seq de lectura larga en 17 especies de invertebrados, identificando un protocolo robusto para recuperar conjuntos de genes codificantes de alta calidad, útiles para análisis comparativos incluso en ausencia de genomas completos. El eje biológico comienza con una investigación sobre la terrestrialización en vertebrados. Analicé transcriptomas multitejido del pez pulmonado africano en estado de estivación, una especie clave para entender la terrestrialización en vertebrados, junto con otras cuatro especies que representan transiciones evolutivas relevantes. Los resultados revelaron que los ohnólogos retenidos tras duplicaciones genómicas completas, especialmente aquellos bajo selección direccional, ocupan posiciones centrales en las redes de respuesta al estrés. A partir de estos hallazgos, el capítulo final se centra en invertebrados, donde realicé experimentos de estrés y construí redes de coexpresión génica en siete filos. No encontré un conjunto universal de genes de respuesta al estrés; en su lugar, los distintos linajes mostraron convergencia funcional, lo que sugiere que la terrestrialización fue impulsada por el reacondicionamiento de redes génicas ancestrales, más que por la aparición de genes nuevos. En conjunto, estos resultados apoyan un modelo en el cual la innovación evolutiva no surge de genes nuevos, sino de la reutilización adaptativa de sistemas genéticos preexistentes. Este trabajo destaca cómo la arquitectura genómica, la conectividad de redes y la selección natural moldean la capacidad de la vida para adaptarse a lo largo del tiempo evolutivo profundo.
(2026-01-15) Eleftheriadi, KlaraEn el context actual d’expansió de la intel·ligència artificial actual i de regulacions encara incipients, el periodisme d'investigació emergeix com una eina essencial per supervisar el poder algorísmic. Aquesta tesi se centra en el periodisme de vigilància algorísmica com a mecanisme clau per examinar sistemes automatitzats poc transparents que han vulnerat els drets fonamentals de les persones. A partir d'entrevistes a persones expertes de diferents disciplines i de l'anàlisi en profunditat de 14 investigacions periodístiques, s’aborde les motivacions, les metodologies emprades, els obstacles i l'impacte social d'aquest periodisme. El treball posa èmfasi en el retiment de comptes algorísmic i analitza com el context legal, cultural i geogràfic condiciona les pràctiques i els resultats de la recerca periodística. Com a aportació pràctica, la tesi proposa tres instruments concrets per orientar en futures investigacions periodístiques en aquest àmbit emergent: una Guia metodològica, una Matriu d’Impacte Social i un Dècaleg final de Bones pràctiques per al periodisme de vigilància algorísmica.
(2025-11-04) Peiró Rubio, Karma