Aquest treball analitza l’estat actual dels recursos didàctics per a l’ensenyament i aprenentatge de la Llengua de Signes Catalana (LSC). Com a llengua minoritària, la LSC sovint queda fora de les principals polítiques educatives, fet que es tradueix en una manca significativa de materials adequats i accessibles. L’objectiu principal de la recerca és identificar les mancances existents i detectar possibles millores, amb especial atenció a la viabilitat d’un diccionari invers que permeti cercar a partir del mateix signe, i no de la seva glossa. Per assolir aquest objectiu, s’han utilitzat dues tècniques de
recollida de dades: entrevistes semiestructurades a docents universitaris de la LSC i un qüestionari adreçat a estudiants d’aquesta llengua. Els resultats mostren que els recursos visuals són els més valorats, mentre que els formats en paper es consideren obsolets. A més, l’activitat pràctica plantejada al qüestionari mostra que els recursos actuals no permeten identificar signes a partir del vídeo, cosa que reforça la necessitat d’un diccionari invers que permeti cercar el significat d’un signe a través dels seus paràmetres o un vídeo del mateix signe. Tot i que aquest treball no ha pogut desenvolupar una eina d’aquest tipus, estableix les bases per a futures investigacions i ofereix dades rellevants que poden guiar projectes futurs en aquest àmbit.