Al cap i a la fi, en fi i en definitiva: tres marcadors discursius vehiculadors de la reformulació conclusiva en català

Abstract

En aquest article analitzem el funcionament de tres marcadors discursius del català en textos escrits que comparteixen el fet que entre els seus components gramaticals hi ha la paraula fi: al cap i a la fi, en fi i en definitiva, per tal de ferne un estudi comparatiu. Tot i que el grau de fixació d’aquestes unitats és elevat —es caracteritzen per la invariablilitat—, la presència del mot fi com a un dels seus elements constitutius influeix decididament en el funcionament semanticopragmàctic d’aquestes peces lèxiques, de manera que en aquests marcadors s’evidencia clarament una interrelació entre la forma i la funció. Tots tres marcadors esdevenen vehiculadors de la reformulació conclusiva en català.