|
Abstract:
|
S'entén per rendiment tipogràfic la capacitat que té una font per reproduir el màximnombre de matrius en el mínim espai possible. Aquest concepte no es pot deslligar d'unaltre, la lecturabilitat o <i>readability</i>, que es defineix com la capacitat de llegir textos endiaris, revistes o llibres durant temps prolongats, amb el mínim esforç visual. Per tant,<i>rendiment</i> i <i>lecturabilitat</i> conformen una difícil equació, la resolució de la qual ens permetràencabir el màxim nombre de matrius tipogràfiques en el mínim espai possible,sense dificultar la comoditat de la lectura. L'equilibri entre els dos pols d'aquesta equacióés el que han perseguit el dissenyadors de tipografies per a premsa durant els últimscent anys. Les primeres dècades del segle passat els tipògrafs van lluitar per aconseguirlletres el més netes i clares possible. Després, sobretot a partir de la Times de StanleyMorison, la cerca d'un rendiment òptim ha estat una de les divises, donant la màximaclaredat, sobretot, a l'espai interior de les lletres o contraforma. Les fonts de la MergenthalerLinotype Company, els treballs de Dwiggins, pare de la fórmula M, o les creacionsde Gerard Unger, amb la seva coneguda Gulliver, són algunes de les fites en lacerca de l'equilibri entre <i>rendiment i lecturabilitat</i>.
|
