|
Abstract:
|
Aquest estudi investiga la pèrdua (attrition) del castellà com a llengua estrangera en estudiants Erasmus holandesos i alemanys. S’investiguen tres tipus de dades: orals, lingüístiques i psicolingüístiques recollides de tres grups d’attriters i un grup de referència, a més de 5 persones de les quals s’han recollit dades longitudinals pel període d’un any. També s’ha explorat la importància de factors com el contacte amb la llengua, la longitud del període de pèrdua, l’actitud i la motivació i la competència inicial. Com a indicis de pèrdua de la llengua s’han trobat la reducció de la fluïdesa i de la diversitat lèxica i l’augment de les pauses plenes situades abans d’elements lèxics (substantius, verbs) en les dades orals; major temps de reacció i menor percentatge de respostes correctes en la tasca psicolingüística (picture naming). La competència inicial va ser la variable més important per a la predicció de retenció de llengua.
The present study explores the retention/attrition of Spanish as a foreign language in Dutch and German Erasmus students. Data from three different modes is analysed: oral, linguistic and psycholinguistic. In addition to cross sectional data, consisting of three attriting groups and a baseline group, it studies longitudinal data for 5 participants over the span of one year. The role of background and personal factors such as length of attrition, contact with the language, attitude and motivation and initial proficiency on the process of attrition is also investigated. Evidence for attrition is found at both linguistic (an increased number of disfluency markers, reduced lexical diversity and higher incidence of disfluency markers preceding lexical items in speech) and psycholinguistic level (slower reaction times and lower percent correct responses in a picture naming task). Although the results for the background variables are mixed, initial proficiency is established as the strongest predictor of retention/attrition.
|
