|
Abstract:
|
L’objectiu d’aquesta tesi pretén analitzar una paradoxa narrativa: com construir un relat serial, i per tant potencialment infinit, sota la pressió d’un final apocalíptic. La presència d’aquesta cloenda amenaçadora hauria d’impossiblitar la capacitat de la narració per desenvolupar-se successivament sine dia; en canvi, aquesta relació de conflictivitat es demostra solvent i absolutament necessària en un conjunt de produccions televisives nordamericanes, que tenen com a rerefons l’esperit paranoic evocat pels atemptats de l’11 de setembre. A aquests afectes, la present recerca aborda l’estudi dels components narratius i estètics en la construcció serial de les ficcions televisives 24 (Fox, 2001, Robert Cochran i Joel Surnow), Prison Break (Fox, 2005, Paul Scheuring) i Heroes (NBC, 2006, Tim Kring). El text es divideix en tres parts que corresponen essencialment a tres conceptes; tres substantius que acullen, des de la seva accepció més amplia, les característiques que, per a nosaltres, defineixen la construcció serial d’aquestes produccions. Destaquem en primer lloc el concepte de Saturació per definir aquells elements que constitueixen la complexitat narrativa pròpia d’aquestes sèries. Des d’aquesta premissa s’analitza la contribució mútua dels gèneres narratius, la seva hibridació i la proliferació de les trames. El segon apartat, Fragmentació, parteix també d'un problema derivat de la cronologia contrarrellotge que presenten les sèries. L’expansió de les trames i la cursa contrarrellotge, així com altres aspectes de caràcter temàtic, obliguen a un sentit de fractura constant, ja sigui merament estructural, ja sigui metafòrica o literal en els continguts del relat. Finalment, la cursa contrarellotge obliga al fet que tota la narració es visqui amb un caràcter de Simultaneïtat. Això suposa utilitzar tota una sèrie de recursos tecnològics per explicar la intercomunicació entre els personatges i les trames, com a prolongació de la mirada espia.Saturació, fragmentació i simultaneïtat seran tres vectors que ajudaran a comprendre el caràcter postmodern d’aquestes sèries.
The aim of this PhD dissertation is to analyze a narrative paradox: how to deal with a drama series story – which should be allegedly a potential infinite tale – when this drama is pressured by an apocalyptic end. The presence of this finale should avoid this ability to defer the story sine dia; nonetheless, that controversial relationship seems to be reliable and absolutely needed in some North American production series, that have as a background the paranoic feeling recalled by the September 11 attacks. To this goal, this research studies the narrative and aesthetic elements which contribute to the serial construction of the following television dramas: 24 (Fox, 2001, Robert Cochran and Joel Surnow), Prison Break (Fox, 2005, Paul Scheuring) and Heroes (NBC, 2006, Tim Kring). This text is divided in three chapters, which concern to three concepts; these three items integrate the main features of the drama series architecture in their wider meaning. Firstly we would like to stress the concept Saturation to define the elements that set up narrative complexity in these series. From this point of view, we analyze the mutual contribution of the television drama series, their hybridisation and their growing plots. The second section, Fragmentation, also begins with the out of time chronology, typical from these series. The spreading plot and the fight against the clock – also other subject issues - lead the stories to a constant fracture, in a structural meaning, but also in metaphorical or literal ones. Finally, the race against the clock makes the story dependent on a certain Simultaneity. That implies to use all sort of technological resources to explain the communication between characters and plots, as an extension of a spying eye.Saturation, Fragmentation and Simultaneity will be three factors that will help to understand the postmodern behavior of the new television dramas.
|
