|
Abstract:
|
L'objectiu de la investigació va ser estudiar l'estrès acadèmic, les seves fonts, i les conseqüències que podien tenir en la salut dels estudiants de biologia de la UPF al llarg dels anys de la carrera, recollint dades d'una mostra representativa d'alumnes. Per avaluar les fonts d'estrès es va utilitzar el Qüestionari d'Estrès Acadèmic (QEA). Per mesurar les conseqüències de l'estrès vam usar el "Cuestionario de Salud General" (G.H.Q-28) i el "Qüestionari d'Ansietat Estat-Tret" (STAI-E/R). Els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts en estudis anteriors en quant a les principals fonts d'estrès acadèmic: la falta de temps per estudiar, l'excessiva quantitat de matèria per a l'estudi i la realització d'exàmens. A més aquestes es mantenien pràcticament estables al llarg dels estudis. Els nivells d'estrès acadèmic també es mantenien estables al llarg del temps amb puntuacions intermitges sense mostrar diferències significatives entre ells. Les puntuacions d'estrès acadèmic actual en els diferents cursos també mostraven certa estabilitat excepte per aquells cursos en els que hi va haver alguna disfunció en l'organització de la docència. En canvi, hi havia una disminució del malestar psicològic, observant-se que amb el pas del temps hi havia una adaptació a l'estrès acadèmic que produïa que la major part dels estudiants mostressin menys símptomes de malestar psicològic. Pel que fa a les diferències de gènere, les dones presentaven més estrès acadèmic en termes generals. En canvi, no hi ha diferències significatives entre gèneres en la majoria de les variables vinculades a repercussions en la salut. Pensem que les dades que s'aporten són d'extrema utilitat a l'hora de prevenir i planificar diferents dispositius d'atenció als estudiants.
The aim of our investigation was to study the academic stress and its sources, along with the consequences that the academic stress could convey for the health of the Biology students of the UPF throughout the five years of their Biology studies by means of data collected from a representative sample of students. In order to evaluate the sources of stress, the "Qüestionari d'Estrès Acadèmic" (QEA) was applied. The consequences of the stress were measured with the "General Health Questionnaire" (GHQ-28) and the State/Trait Anxiety Inventory (STAI-S/T). Our results agree with those obtained in previous studies with respect to the main sources of academic stress: lack of time to study, excessive amount of academic subjects, and examinations themselves. Moreover, these stress sources were maintained essentially stable throughout the years. On the other hand, the levels of academic stress also maintained longitudinally stable, with intermediate scores and also were maintained stables. The scores of current academia stress obtained in every course also showed stable except for those courses where some organizational dysfunctions were observed. However, a reduction of distress between consecutive courses was found, showing a progressive adaptation to the academic stress and thus producing a lesser level of distress symptoms in the majority of students. With respect to gender differences, female students showed more academic stress. However, non-significant differences were observed in most of the variables related to therepercussions on health. We believe that the results of our research could aid the prevention of health problems in university students and could help designing the different levels of professional attention to their health.
|
