Any: 2012 Num.: 14 : Comunicació de risc i crisi: nova recerca
http://hdl.handle.net/10230/24416
2024-03-29T06:18:57ZEstratègies de comunicació del risc i modificació de pautes de comportament: més enllà del model del dèficit
http://hdl.handle.net/10230/51442
Estratègies de comunicació del risc i modificació de pautes de comportament: més enllà del model del dèficit
Espluga Trenc, Josep; Prades, Ana; Boso, Àlex
En aquest article es descriu l'evolució de la investigació sobre percepció i comunicació del risc, tot mostrant com es va passar d'una concepció unidireccional, en la qual s'interpretava que el públic era ignorant i per tant havia de ser informat correctament pels experts, a les tendències contemporànies on s'entén que les definicions del risc i de les mesures correctores s'haurien d'elaborar mitjançant un diàleg entre experts i ciutadans. Durant la darrera dècada han proliferat els mecanismes institucionals que procuren incloure participació ciutadana en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques sobre riscos ambientals. Per tal d'il·lustrar-ho es fa una anàlisi de l'Agenda 21 de Barcelona, interpretada com una estratègia orientada a superar el model del dèficit cognitiu, tot identificant els seus punts forts pel que fa a la implicació ciutadana, així com algunes de les seves limitacions. Les dades que s'aporten provenen del treball de camp del projecte europeu PACHELBEL.; This article describes the evolution of research on risk perception and communication. The article shows how communication practices have moved away from a one-way concept, in which the public is held to be unaware of said risks and therefore need to be informed by experts, towards contemporary trends that recognise the need to develop a dialogue between experts and citizens. Over the past decade, the institutional mechanisms that seek to include citizen participation in the design, monitoring and evaluation of policies on environmental risks have increased. Barcelona s Agenda 21, conceived as a political strategy to overcome the deficit model, serves to illustrate an instance of risk communication evolution, identifying its advantages in terms of citizen engagement, and some of its limitations. The data comes from the preliminary fieldwork of the European project PACHELBEL.
2012-01-01T00:00:00ZComunicació d'alertes alimentàries: el cas dels "cogombres assassins"
http://hdl.handle.net/10230/51441
Comunicació d'alertes alimentàries: el cas dels "cogombres assassins"
Revuelta de la Poza, Gemma; Escurriol Martínez, Verònica
Quan es desencadena una situació de crisi alimentària, els mitjans de comunicació de masses són els principals vehicles d'informació, però no són els únics actors que intervenen en la comunicació. S'analitza la crisi dels denominats «cogombres assassins» espanyols, la qual va ser originada a partir de la (falsa) implicació d'aquest producte en un brot greu d'intoxicacions per E. coli a Alemanya. L'evolució d'aquesta crisi segueix les quatre fases descrites amb anterioritat: fase prèvia, crisi, culminació i desenllaç. Malgrat l'existència inherent d'incertesa en un cas d'alerta alimentària, el cas planteja la necessitat de mesurar les conseqüències del que es comunica i de proporcionar només informació basada en les dades disponibles, sense esbiaixar-les ni amagar interessadament informació. Una mala política de comunicació pot tenir conseqüències en termes de salut i despesa econòmica, així com també afectar a la confiança en la seguretat alimentària i en els encarregats de garantir-la.; When a food crisis unfolds, mass communication media are mainly, but not solely, responsible for providing information. This study analyses the case of the so-called Spanish killer cucumbers that was the result of the erroneous implication of this promaquetaduce in a serious bout of E. coli intoxications in Germany. The development of this crisis follows the four phases described: introductory phase, crisis phase, culmination and solution. Despite the inherent existence of uncertainty in the event of a food scare, this case highlights the need to gauge the consequences of what is reported and to provide information based exclusively on the information available, without manipulating or concealing information to suit any specific interests. A poor communication policy can affect public health and the economy as well as confidence in food safety and those responsible for guaranteeing it.
2012-01-01T00:00:00ZLa Gestió comunicativa de la seguretat alimentària a la Unió Europea: l'ús institucional dels mitjans de comunicació social
http://hdl.handle.net/10230/51443
La Gestió comunicativa de la seguretat alimentària a la Unió Europea: l'ús institucional dels mitjans de comunicació social
Lozano, Natàlia; Lores, Mònica
L'interès per la comunicació de riscos alimentaris ha augmentat notablement en els últims trenta anys. El motiu principal ha estat la necessitat de gestionar les diferents alarmes i crisis alimentàries que han succeït des del cas de les vaques boges a la meitat dels anys noranta. Tot i que les institucions han comprovat que la comunicació de risc és vital per a la gestió d'aquestes situacions, és molt difícil posar-la en pràctica de forma efectiva a causa dels múltiples factors que la componen. A més, des de fa uns anys, s'ha sumat la irrupció dels mitjans de comunicació social (social media) i els webs 2.0. Aquests nous canals tenen una sèrie d'implicacions que fan repensar les lògiques comunicatives de les institucions.; In recent years, interest in the communication of food scares has dramatically in-creased. The main reason has been the need to manage a number of food scares and scandals that have occurred in Europe since the BSE crisis in the mid-90s. Although institutions have realised that risk communication is vital for managing these situations, they also recognise that it is very difficult to put into practice effectively. Moreover, in recent years we have seen the emergence of social media and Web 2.0 in the field of communication. These new channels are characterised by several aspects that oblige institutions to rethink their communication strategies.
2012-01-01T00:00:00ZLa Comunicació de risc, més enllà dels mitjans: i els periodistes?
http://hdl.handle.net/10230/51440
La Comunicació de risc, més enllà dels mitjans: i els periodistes?
Farré i Coma, Jordi; Gonzalo Iglesia, Juan Luis
En el context de la societat del risc global, el poder comunicatiu es manifesta constitutivament i reflexiva. Primer, es proposa una aproximació a l'estudi del risc com una forma de comunicació. Segon, l'anàlisi institucional de la UE com a comunitat de comunicació de risc, ens serveix per exemplificar la mediatització creixent d'aquest camp. En tercer lloc, es revisa críticament la investigació dels mitjans que, tot i continuar essent essencial en els processos de comunicació de risc, ara ho és no mediacèntricament. Finalment, es plantegen algunes reflexions obertes per avaluar les cultures professionals del periodisme i llurs pràctiques productives associades amb la comunicació de risc, camp d'acció els trets del qual conviden a una plena configuració comunicativa.; Today, in the context of the global risk society, communicative power has shown itself to be constitutive and reflexive. Firstly, the study of risk is approached as a form of communication. Secondly, the institutional analysis of the EU as a risk communication community is used to exemplify the growing mediatisation of the field of risk communication. Thirdly, media research is analysed critically as, whilst still being essential in risk communication processes, it is now essential in a non-media-centric way. Finally, some open-ended questions are posed to assess journalistic professional cul-tures and their productive practices associated with risk communication, a field of action that calls for a complete communicative configuration in light of its characteristics.
2012-01-01T00:00:00Z