http://hdl.handle.net/10230/12923 2013-05-23T19:00:08Z http://hdl.handle.net/10230/12944 Paulino Masip a La Vanguardia (1937-1938) = Paulino Masip en La Vanguardia (1937-1938) Pericay, Xavier Igual com passa amb tants membres de la seva generació, la vida i l'obra del periodista i escriptor Paulino Masip Roca (la Granadella, Lleida, 1899 - Cholula, Mèxic, 1963) van quedar profundament marcades per les seqüeles de la guerra civil. A més de les seves peces periodístiques, Paulino Masip va escriure poesia, teatre, novel·la, relats, assaig i guions cinematogràfics.; Al igual que ocurre con otros miembros de su generación, la vida y la obra del periodista y escritor Paulino Masip Roca (La Granadella, Lleida, 1899 - Cholula, México, 1963) quedaron profundamente marcadas por las secuelas de la guerra civil. Además de sus piezas periodísticas, Paulino Masip escribió poesía, teatro, novela, relatos, ensayo y guiones cinematográficos. 2010-11-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12943 Joan Pons i Marquès i el projecte d'estatut balear de la II República = Joan Pons i Marquès y el proyecto de estatuto balear de la II República Matas, Joan Joan Pons i Marquès (Sóller, 1894 - Palma, 1971). Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza i padrí de Fèlix Pons Irazazábal, president del Congrés dels Diputats entre 1986 i 1996. Llicenciat en filosofia i lletres, historiador, biògraf, crític literari, poeta, arxiver de professió, fou un dels principals intel.lectuals mallorquins del segle XX a les Illes Balears. Com a escriptor formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina.; Nieto de Josep Lluís Pons i Gallarza y padrino de Félix Pons Irazazábal, presidente del Congreso de los Diputados entre 1986 y 1996. Licenciado en Filosofía y Letras, historiador, biógrafo, crítico literario, poeta, archivero de profesión, fue uno de los principales intelectuales mallorquines del siglo XX en las Islas Baleares. Como escritor formó parte de la segunda promoción de la Escuela Mallorquina. 2010-11-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12942 Rafael Cansinos Assens entre la glòria i l'oblit (1912-1916) = Rafael Cansinos Assens entre la gloria y el olvido (1912-1916) Sáiz, María Dolores Quan a Espanya les corrents literaris es succeïen gairebé de forma precipitada: modernisme, ultraisme, noucentisme, etc., la figura de Rafael Cansinos Assens es perfila com una de les personalitats més curioses i interessants del moment, encara que alguns autors com César Antonio Molina li s'inclouen en el grup de "autors rars i oblidats" seguint Sainz de Robles.; Cuando en España las corrientes literarias se sucedían casi de forma precipitada: modernismo, ultraísmo, novecentismo, etc., la figura de Rafael Cansinos Assens se perfila como una de las personalidades más curiosas e interesantes del momento, aunque algunos autores como César Antonio Molina le incluyen en el grupo de "autores raros y olvidados" siguiendo a Sainz de Robles. 2010-11-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12941 La crítica de Valentí Almirall a El Estado Catalán (1869-1873) = La crítica de Valentí Almirall en El Estado Catalán (1869-1873) Figueres, Josep M. (Josep Maria), 1950- Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1902) usa el periodisme com a principal eina comunicativa per a projectar el seu pensament polític. Ho fa amb voluntat d'incidència, tant en l'etapa del Sexenni com de la Restauració i constitueix un periodisme genuí, molt conceptual, de combat. Sovint és en tribunes creades per ell mateix, com el Diari Català (1879-1881), la més coneguda, i d'on serà director. Una altra capçalera rellevant, poc coneguda encara, és El Estado Catalán, (EEC) diari que edita a Barcelona, nou mesos del 15 de juliol del 1869 al 18 de juny de 1870, i quatre a Madrid, del 8 de març a l '11 de juny del 1873, amb l'objectiu d'influir en la jove primera República per què assumís una dimensió federal respectuosa amb la identitat catalana. Els articles que apleguem són mostra d'aquest pensament i ideari polític i social, de la crítica que entén consubstancial amb la funció política i àdhuc moral com a concepció del periodisme.; Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1902) usa el periodismo como principal herramienta comunicativa para proyectar su pensamiento político. Lo hace con voluntad de incidir, tanto en la etapa del Sexenio como de la Restauración y constituye un periodismo genuino, muy conceptual, de combate. A menudo es en tribunas creadas por él mismo, como el Diario Catalán (1879-1881), la más conocida, del que será director. Otra cabecera relevante, poco conocida todavía, es El Estado Catalán, (EEC) diario que edita en Barcelona durante nueve meses, del 15 de julio de 1869 al 18 de junio de 1870, y cuatro en Madrid, del 8 de marzo al 11 de junio del 1873, con el objetivo de influir en la joven primera República para que esta asumiera una dimensión federal respetuosa con la identidad catalana. Los artículos que reunimos son muestra de este pensamiento e ideario político y social, de la crítica que entiende consustancial con la función política e incluso moral como concepción del periodismo. 2010-11-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12940 Joan Mañé i Flaquer i la qüestió de Cuba al Diario de Barcelona = Joan Mañé y Flaquer y la cuestión de Cuba en el Diario de Barcelona Bou Ros, Jordi Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra 1823 - Barcelona 1901) és un dels periodistes catalans més destacats del segle XIX, amb qui s'inicia el periodisme professional a Catalunya. Va arribar a Barcelona el 1843, estudiant ciències a les aules de la Junta de Comerç i treballant com a professor a diferents institucions.; Joan Mañé y Flaquer (Torredembarra 1823 - Barcelona 1901) es uno de los periodistas catalanes más destacados del siglo XIX, con quien se inicia el periodismo profesional en Cataluña. Llegó a Barcelona en 1843, estudió ciencias en las aulas de la Junta de Comercio y trabajó como profesor en diferentes instituciones. 2010-11-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12934 Manuel Vázquez Montalbán, reporter a la premsa falangista (1960-62) = Manuel Vázquez Montalbán, reportero en la prensa falangista (1960-62) Salgado, Francesc Els inicis periodístics de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) els trobem a la premsa falangista, on dos professors de Periodisme li ofereixen col·laborar. El jove escriptor debuta com a reporter el 1960 a El Español i a Solidaridad Nacional. Publica cròniques i reportatges on ja s'apunta una tendència cap a l'anàlisi i l'opinió. El maig de 1962 el detenen per manifestar-se a favor de les vagues d'Astúries a la universitat de Barcelona. Els 18 mesos que passa a la presó tanquen el debut periodístic de Vázquez Montalbán.; Los inicios periodísticos de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) se encuentran en la prensa falangista, donde dos profesores de Periodismo le ofrecen colaborar. El joven escritor debuta como reportero en 1960 en El Español y a Solidaridad Nacional. Publica crónicas y reportajes donde ya se apunta su tendencia hacia el análisis y la opinión. En mayo de 1962 le detienen por manifestarse a favor de las huelgas de Asturias en la Universidad de Barcelona. Los 18 meses que pasa en prisión cierran el debut periodístico de Vázquez Montalbán. 2010-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12933 Tristán La Rosa Borja, José Angel; Nogué, Anna Apasionado de la cultura, Tristán La Rosa inició su carrera periodística como crítico de arte en La Prensa, el año 1942. Fue fundador y director de la revista Leonardo (1945); pero pronto destacó por sus escritos como corresponsal en París para La Vanguardia. Sus crónicas sobre el mayo francés son de las más recordadas, por su intensidad y la sentida descripción de todo lo que presenciaba en la calle.; Apassionat per la cultura, Tristán La Rosa es va iniciar en el periodisme amb la crítica d'art a La Prensa, l'any 1942, i va fundar i dirigir la revista Leonardo (1945); però ben aviat va destacar pels seus escrits com a corresponsal a Paris de La Vanguardia. Les seves cròniques sobre el maig francès són de les més recordades, per la seva intensitat i la sentida descripció de tot el que vivia al carrer en primera persona. 2010-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12932 Manuel Brunet i l'"oasi" català (1936)= Manuel Brunet y el oasis catalán (1936) Guillamet, Jaume Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956), després de treballar a La Publicitat i de ser el primer director del setmanari Mirador, s'incorpora el 1933 a La Veu de Catalunya. Allà escriu el comentari diari de l'òrgan de la Lliga Catalana fins l'esclat de la guerra civil. Es comenten aquí els articles de caire polític publicats entre les eleccions de 16 de febrer de 1936 -que la Lliga esperava guanyar- i la sublevació militar del 18 de juliol. La hipòtesi de Catalunya com a "oasi" possible d'una República en crisi i la crítica directa de la política d'ERC i del govern de la Generalitat en són els temes centrals.; Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956), después de trabajar en La Publicitat y ser el primer director del semanario Mirador, se incorpora en 1933 a La Veu de Catalunya. Allí escribe el comentario diario del órgano de la Lliga Catalana hasta que estalla la guerra civil. Se comentan aquí los artículos de contenido político publicados entre las elecciones del 16 de febrero de 1936 -que la Lliga esperaba ganar- y la sublevación militar del 18 de julio. La hipótesis de Cataluña como un "oasis" posible de una República en crisis y la crítica directa de la política del ERC y del gobierno de la Generalitat son los temas centrales. 2010-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12931 Josep Maria de Sagarra, corresponsal a Berlín = Josep Maria de Sagarra, corresponsal en Berlín Garolera, Narcís, 1949- El març de 1920, Josep Maria de Sagarra se'n va a Berlín a fer de corresponsal del diari madrileny El Sol, a proposta del seu director, José Ortega y Gasset. Al llarg de tot un any (fins al gener de 1921), amb algun interval, enviarà una crònica setmanal a aquest periòdic, que la hi publicarà a la primera pàgina. Sota l'epígraf "Crónicas de Alemania", publica uns articles vius, frescos i atents a la dura realitat de l'Alemanya vençuda a la Gran Guerra.; En marzo de 1920, Josep Maria de Sagarra se marcha a Berlín a trabajar como corresponsal para el diario madrileño El Sol, a propuesta de su director, José Ortega y Gasset. A lo largo de todo el año (hasta enero de 1921), envía una crónica semanal a este periódico. Bajo el epígrafe "Crónicas de Alemania" publica artículos vivos, frescos y atentos a la dura realidad de la Alemanya vencida en la Gran Guerra. 2010-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12930 Manuel Aznar Zubigaray: els inicis a la premsa basca nacionalista. D'Imanol a Gudalgai (1913-1914) = Manuel Aznar Zubigaray: los inicios de la prensa nacionalista vasca. De Imanol a Gudalgai (1913-1914) Meso, Koldo; Díaz Noci, Javier Aquesta monografia se centra en l'etapa de formació de l'estil del periodista navarrès Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, 1893-Madrid, 1975). El que serà director d' El Sol, La Vanguardia i l'Agència Efe, començà publicant el 1913 cròniques i comentaris al diari nacionalista Euzkadi amb el pseudònim d'Imanol. El 1914, coincidint amb la prestació del servei militar obligatori, va assolir un espai fix a la primera plana del diari per a publicar els seus comentaris sobre la Primera Guerra Mundial, signant com a "Gudalgai" ("Recluta").; Esta monografía se centra en la etapa de formación de estilo del perioidista navarro Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, 1893-Madrid, 1975). El que fuera director de El Sol, La Vanguardia y la Agencia Efe, comenzó publicando el 1913 crónicas y comentarios en el diario nacionalista Euzkadi con el seudónimo de Imanol. El 1914, coincidiendo con la prestación del servicio militar obligatorio, va a contar con un espacio fijo a la primera plana del diario para publicar sus comentaris sobre la Primera Guerra Mundial, firmando como "Gudalgai" ("Recluta"). 2010-03-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10230/12927 Pompeu Fabra, llengua, esport i esnobisme (1922-1924) = Pompeu Fabra, lengua, deporte y esnobismo (1922-1924) Casasús, Josep Maria El gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra (1868-1948) emprà l'article diari per a la difusió de les seves normes gramaticals catalanes. Conreà les seves "Converses filològiques" -titulades així per l'estil directe i amè amb què es dirigia als lectors- entre 1919 i 1928 al diari La Publicitat. La seva secció fou una de les més llegides i amb més èxit de la premsa de l'època, i potser la més densa i constant en matèria de divulgació acadèmica i científica. Els articles aquí seleccionats daten dels anys 1922-1924, una etapa de periodicitat força freqüent quan el diari ja s'havia catalanitzat.; El gramático y lexicógrafo Pompeu Fabra (1868-1948) utilizó el artículo diario para la difusión de sus normas gramaticales de la lengua catalana. Sus "Converses filològiques" -tituladas así por el estilo directo con el que se dirigía a los lectores- aparecieron entre 1919 y 1928 en el diari La Publicitat. Su sección fue una de las más leídas y que más éxito obtuvo en la prensa de la época y, puede ser, la más densa y constante en materia de divulgación académica y científica. Los artículos aquí seleccionados fueron publicados entre los años 1922 y 1924, etapa de gran periodicidad en la que el periódico ya se había catalanizado. 2010-03-01T00:00:00Z