![]() |
|
m00348 | (1.1.15.4) El resultat final és que a partir d un bacteri amb un únic cromosoma es formen dos nous bacteris amb un cromosoma cadascun. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A partir de B es forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.28.4) Això permet que es formin noves combinacions de gens, noves combinacions d informació, fet que enriqueix els programes genètics. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00348 | (1.1.59.6) Això es pot veure en l esquema( figura 3.5 ), on es representa un encreuament entre plantes de pèsol de jardí; s hi indica el genotip( constitució gènica), el fenotip( aspecte morfològic del caràcter) i els gàmetes que formen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A forma B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.106.1) Això és, d altra banda, obvi, ja que la seva funció és en darrer terme construir un organisme apte per sobreviure, un organisme format per l encaix harmònic de totes les característiques pròpies de la seva espècie. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.15.8) a partir d una cèl lula mare es formen dues cèl lules filles que contenen exactament el mateix material hereditari. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A partir de A es forma B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00242 | (1.2.26.3) Com que la regió no recombinant del cromosoma Y forma un únic haplotip sense recombinació, hom espera que sigui fàcil identificar-hi backgrounds de susceptibilitat. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A forma B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.106.4) Aquest desenvolupament coordinat només és possible si els gens interaccionen entre si, de manera directa o indirecta, i formen una cascada ordenada de successos. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A forma B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.106.2) Per exemple, el desenvolupament d un òrgan com l ull dels insectes és molt complex, ja que és una estructura molt elaborada i amb moltes manifestacions fenotípiques diferents( forma, mesura, textura, color), que s ha de formar en un indret molt concret de l organisme. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: mal etiquetat forma (nom) / formar-se |
![]() |
|
m00348 | (1.1.24.3) Després, durant la reproducció sexual, quan es fusionen els dos gàmetes, la cèl lula ou formada recupera el nombre de cromosomes típic de l espècie, cosa que permet que es desenvolupi un nou organisme. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00247 | (1.1.20.6) Les característiques genètiques de la població en expansió també es difondran i, amb la continua absorció de poblacions locals, s aniran diluint en l espai, tot formant una clina. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A tot formant B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00242 | (1.1.60.2) De fet , es considera que els microsatèl lits formen part de l anomenat DNA escombraria, és a dir, sense funció coneguda. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.38.1) Les molècules de classe II ( Figura 2 ) estan formades per dues cadenes polipeptídiques ( ? i ? ) associades de manera no covalent i d estructura homòloga que s expressen en limfòcits B, macròfags, monòcits, limfòcits T activats i algunes cèl lules epitelials. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A està format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.4.8.6) Forma part, doncs, d una clina molt extensa geogràficament i que possiblement altres fenòmens posteriors al Neolític deuen haver llimat encara més les diferències antigues, encara que sigui simplement seguint el model d aïllament per distància amb una mobilitat relativament molt elevada. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00234 | (1.1.22.1) A més, els gens que formen aquest sistema codifiquen tot un conjunt de proteïnes implicades en els processos immunològics i que són susceptibles d ésser seleccionades en front de diferents agents ambientals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B que forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.36.1) La cadena pesant està formada per un nucli polipeptídic de 40 kD unit a un oligosacàrid a la regió extracel lular. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A està format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.30.3) Les molècules de classe I i II són les molècules presentadores d antígens, mentre que les molècules de classe III formen part del sistema de complement. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.36.2) La regió d unió a l antigen està formada per dos dominis homòlegs d uns 90 aminoàcids anomenats dominis ?1 i ?2 ; aquest darrer conté un pont disulfur. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A està format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.36.3) Ambdós dominis interactuen per a formar una plataforma amb vuit plegaments que suporten dues hèlixs paral leles que constitueixen la fenedura on s encabirà l antigen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B + infinitiu per a formar A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.4.5) El DNA és una doble hèlix, semblant a una escala de cargol, formada per quatre tipus elementals de graons o nucleòtids, designats correntment amb les inicials A, C, G i T, que es van repetint i alternant fins assolir un nombre d aproximadament tres mil milions en la dotació haploide de la nostra espècie. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A està format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.30.5) Les molècules de classe III formen un grup molt heterogeni de proteïnes sèriques que no estan implicades en els processos de presentació antigènica a la superfície cel lular; però el fet d estar codificades en la mateixa regió que les molècules de classe I i II , i tenir alguns gens relacionats amb la resposta immune, fa que s hagin inclòs clàssicament dins el sistema HLA . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.3.89.1) Les seqüències obtingudes, tant pel mètode manual com l automàtic, estaven formades per 360 nucleòtids ( des del nucleòtid 16.024 fins al 16.383 segons la seqüència de referència, Anderson et al., 1981 ) i les alineàrem amb el programa ESEE ( Cabot, 1988 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A està format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.37.2) Els individus afectats d alguna d aquestes síndromes acostumen a tenir un coeficient d intel ligència inferior al normal i característiques morfològiques distintives, com variacions en l alçada( més alts o més baixos del normal segons la síndrome), la forma del crani i la cara, la forma i el tipus de genitals, etc.. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat forma (nom) |
![]() |
|
m00234 | (1.1.36.8) És precisament en aquest domini on la ?2- microglobulina s uneix a la cadena pesant de les molècules de classe I i la presència d aquesta és la responsable de la conformació de les molècules de classe I. La regió transmembrana està constituïda per uns 25 aminoàcids hidrofòbics que formen una hèlix ? a través de la bicapa lipídica cel lular mentre que la regió citoplasmàtica està constituïda per uns 30 aminoàcids alguns dels quals són substrats de fosforilació endògena. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.85.3) Un exemple d herència limitada a un sexe és la forma i la coloració de les plomes del coll i la cara en les aus de corral. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat forma (nom) |
![]() |
|
m00234 | (1.1.23.2) S hereta únicament per via materna ja que els mitocondris provenen exclusivament de l òvul a l hora de formar el zigot, no presenta recombinació i té una alta taxa de mutació respecte als marcadors nuclears. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00234 | (1.1.28.2) El conjunt format per la molècula HLA presentadora i l antigen és reconegut pels receptors dels limfòcits T ( TCR ) que disparen la cascada de reaccions de la resposta immunitària. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00242 | (1.1.38.4) L aïllament de molts grups que s han format d aquesta manera ha determinat dos fenòmens inevitables: la formació de diferències genètiques i la formació de diferències lingüístiques. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Formar-se d'aquesta manera (adverbi) |
![]() |
|
m00242 | (1.2.7.5) El segon grup, format per famílies de gens del cromosoma Y que s expressen de manera específica en teixit testicular, i que englobaria els gens determinants del sexe masculí, podria explicar la infertilitat entre els homes amb delecions en el cromosoma Y. La mida efectiva dels cromosomes Y( nombre de cromosomes Y que passen a la descendència) en una població qualsevol és quatre vegades més petita que la de qualsevol autosoma. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.92.2) Els gens són dins dels cromosomes, on formen part d una única molècula de DNA . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.31.7) S ha format una nova espècie. |
Fenomen: mancaB Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00339 | (1.1.16.2) Els enzims de restricció són endonucleases que formen part del mecanisme de defensa bacterià i que tallen la molècula de DNA quan hi troben un senyal específic que els enzims reconeixen( diana de restricció). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00247 | (1.1.9.2) Els nostres gens, i els de gairebé tots els éssers vius, són escrits al DNA , la molècula que forma l esquelet dels cromosomes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A forma B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.4.24.3) Així doncs, les dades de les seqüències del mtDNA ens aporten informació sobre fets molt més antics que els suggerits pels marcadors clàssics, fets desenvolupats al Paleolític quan les característiques genètiques dels europeus actuals es varen formar. |
Fenomen: mancaB Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00234 | (1.1.33.2) Està formada per uns 100 aminoàcids amb un pont disulfur intracatenari. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.27) DE QUÈ ESTÀ FORMAT EL DNA ? |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00352 | (1.1.68.1) " mutacions" en una frase formada per paraules de tres lletres |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.50.3.3) En aquest procés, anomenat traducció, també intervenen unes molècules que transporten els aminoàcids fins a trobar el seu triplet( els RNA de transferència o RNAt ), i els mateixos ribosomes( formats per proteïnes i un tipus especial d RNA , l RNA ribosòmic o RNAr ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.39.5) els que eviten la fecundació( anomenats prezigòtics, ja que actuen abans de la formació del zigot o cèl lula ou) i els que no permeten que neixin descendents fèrtils( anomenats postzigòtics, ja que actuen un cop s ha format el zigot o cèl lula ou). |
Fenomen: mancaB Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.86.1) El resultat final de la replicació és que a partir d una molècula de DNA( formada per dues cadenes) se n formen dues d idèntiques( també formades per dues cadenes), una per a cada cèl lula filla. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.15.1) Tots els éssers vius estan formats per cèl lules. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.41.2) El cariotip humà és format per 46 cromosomes, dels quals n hi ha 22 parelles iguals en dones i homes, els autosomes, i una sola parella diferent, els cromosomes sexuals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.40.2.2.1.1) inviabilitat o debilitat dels descendents per exemple, hi ha dues poblacions d una mateixa espècie de saltamartí ( Podisma pedestris ), que en aparellar-se formen zigots inviables que sempre moren abans de néixer; |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.36.1) Hem parlat del pes de les molècules de DNA contingudes en un gàmeta humà i del nombre de nucleòtids que les formen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.47.1) Per comprendre l expressió de la informació genètica, és a dir, el pas de DNA a proteïna, cal tenir present que els gens estan formats per la combinació lineal de 4 nucleòtids diferents, mentre que les proteïnes estan formades per la combinació lineal de 20 aminoàcids diferents. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.92.3) Per tant , tots els gens que formin part de la mateixa molècula de DNA tendiran a heretar-se junts, ja que viatgen en un mateix cromosoma. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.21.1) Finalment, els virus són encara més senzills, formats tan sols per una coberta proteica que conté el material hereditari. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.19.1) Els protozous( o protoctists), llevats i fangs, plantes i animals estan formats per cèl lules eucariotes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.60.2) En aquesta fotografia es poden veure tots els cromosomes d una cèl lula d un ésser humà, ordenats per formar el cariotip. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.45.2) Cada gen està format per una seqüència concreta de nucleòtids. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.97.2) Algunes cèl lules eucariotes van començar a formar colònies, ajudant-se i cooperant les unes amb les altres, fet que originà les primeres criatures pluricel lulars. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.89.1) Per entendre com s originà la vida a la Terra cal conèixer com es va formar el nostre planeta. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.2.52.3) Aquests gens s expressen seguint un ordre proximodistal, des de la base de l extremitat fins a l extrem, i determinen les estructures que es formen en cada part. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.37.2) El cos humà està format per uns 10 bilions de cèl lules, cadascuna de les quals conté més de 2 metres de DNA . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.29.1) Les molècules de DNA estan formades per quatre unitats senzilles, les peces elementals que formen els gens, repetides moltes vegades. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.29.3) Els nucleòtids estan formats per un grup fosfat, un sucre en forma d anell pentagonal i una base nitrogenada, que els dóna especificitat( figura 2.2 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.20.1.1) Quant de temps necessita una espècie per evolucionar fins a formar-ne una de nova? |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00352 | (1.1.72.1) Per veure amb claredat com canvia la informació en diversos tipus de mutacions, posarem un exemple d una frase formada per paraules de tres lletres, que simulen el codi genètic de triplets( figura 2.6 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00282 | (1.1.16.2) Receptors de membrana amb activitat tirosina quinasa com: xxx , forma truncada i activada del receptor de l EGF ( epithelial growth factor , factor de creixement epitecial) xxx que es troba amplificat en carcinomes de mama, bufeta, ronyó gàstrics i d ovaris, glioblastomes i melanomes; xxx( receptor de l /herregulina/ NDF i dels factors de creixement glials, GGF , glial growth factor ), relacionat amb carcinomes de mama, ovari, adenocarcinomes gàstrics de bufeta, de pulmó, i de cap i coll; met( receptor del factor de creixement de l hepatòcit, HGF , hopatocyt growth factor ), associat a carcinomes d estómac, tiroide, hepatocel lular, gliomes i sarcomes; ret( una subunitat del receptor del factor neurotròfic derivat de glia, GDNF , glial derivad neurotrophiciactor ) s ha trobat activat en tres síndromes hereditàries que produeixen l aparició de tumors humans específics( neoplàsies múltiples endocrines MEN 2A i MEN 2B , i els carcinomes medul lars familiars de tiroide, FMTC ). Les formes protooncogèniques d aquests receptors tenen activitat tirosina quinasa que és activada per la unió del factor. Les formes mutades presenten normalment activació constitutiva de la seva activitat quinasa. En alguns casos, la seva sobreexpressió és suficient per produir oncogenicitat. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat forma (nom) |
![]() |
|
m00282 | (1.1.28.3) Les cèl lules canceroses mostren una major mobilitat que les normals i aquesta mobilitat s incrementa amb l augment del seu potencial invasiu i metastàsic. Aquest moviment pot estar estimulat per agents quimiotàctics com l HGF ( hepatocyte growth factor , factor de creixement de l hepatocit), l AMF ( autocrine motility factor , factor de mobilitat autocrina) els FGF ( fibroblast growth factor ), el PDGF , els IGF ( insulin-like growth factors : I i II ; factors de creixement semblants a la insulina: I i II ) i les IL ( interleukines : 6 i 8 ; interleucines: 6 i 8 ). Actualment es creu que la migració cel lular es produeix per la formació seqüencial de protrusions com filopodis, lamel lipodis i pseudopodis, formades perfilaments entrecreuats d actina en zones concretes sota la membrana cel lular denominades unions focals. En aquest procés estan involucrades integrines, diverses quinases ( PI3K , FAK i PKC ), proteïnes G( de les famílies Rho , Rac i Cdc42 ) i les seves proteïnes reguladores, i altres proteïnes associades a actina o presents en les unions focals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00285 | (1.1.11.4) El sistema nerviós dels individus hermafrodites el formen 302 neurones i el dels individus mascles 381 ; la qual cosa fa possible que cadascuna de les neurones estigui anatòmicament identificada i numerada; fins i tot estan identificades les cinc mil sinapsis, sis-centes unions gap i dues mil unions neuromusculars que estableixen les neurones. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00286 | (1.1.7.1) La complexitat de funcions dels limfòcits activats ve determinada per l heterogeneïtat de les cèl lules que formen part del sistema immunitari. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00287 | (1.1.34.3) Cadascuna de les quatre-centes mescles de pèptids diferents que formen la peptidoteca consisteix, per tant , en 130.321 hexàmers individuals que en total representen 52.321.400 pèptids. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00287 | (1.1.19.4) La tercera categoria estaria formada pels mètodes basats en biologia molecular, en els quals els pèptids són expressats en la superfície de fags filamentosos. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00287 | (1.1.21.2) Les PCS es poden preparar en diferents formats, i poden estar compostes per seqüències de L-aminoàcids , de D-aminoàcids , o per combinacions de L-, D- , i aminoàcids no naturals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat format (nom) |
![]() |
|
m00288 | (1.1.11.6) Un cop modificats, els virus no poden produir noves partícules virals per ells mateixos, per aquest motiu s han creat línies cel lulars que expressen les proteïnes necessàries per a la replicació del virus, les quals s associen per formar partícules virals buides. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00288 | (1.1.33.1) Els lípids i els polímers catiònics són molècules amb una forta càrrega positiva les quals interaccionen amb el DNA , amb càrrega neta negativa, formant un complex estable que protegeix el DNA de la degradació. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.31.1) Cada molècula de DNA completa està formada per dues cadenes de nucleòtids encarades i unides, que constitueixen una estructura en forma d escala de cargol( una doble hèlix enrotllada cap a la dreta). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.34) COM ES FORMEN ESPÈCIES NOVES? |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.84.1) Per duplicar-se, les dues cadenes que formen la molècula de DNA se separen progressivament, com una cremallera. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.46.3) Les proteïnes estan formades per la unió lineal d uns elements bàsics, els aminoàcids. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.102.5) I en tot aquest procés, els gens s han anat formant i diversificant, i han anant donant les opcions que han permès a la selecció natural conduir l evolució. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.38.2) Cada cromosoma està format per una sola molècula de DNA unida a moltes proteïnes, que l enrotllen i la pleguen fins que assoleix la dimensió i configuració adequades. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.28.7) En unir-se un òvul i un espermatozoide, la cèl lula ou o zigot formada tindrà tota la informació necessària per desenvolupar un nou ésser humà, amb característiques heretades dels dos progenitors. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat formada (adjectiu) |
![]() |
|
m00352 | (1.1.46.5) La funció de cada proteïna és determinada per l ordre concret dels aminoàcids que la formen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.35.7) Aquest flux s origina com a conseqüència d aparellaments entre individus de les dues poblacions, ja que els descendents es formaran a partir de gàmetes de les dues poblacions, o mitjançant la migració d individus. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.2.55.1) És a dir, que si en algun moment s han format espècies que han perdut la capacitat d evolucionar, la selecció natural hi haurà actuat en contra , ja que no s hauran pogut adaptar als canvis ambientals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.11.3) Per exemple, es descobrí que els organismes estan formats per cèl lules, que hi ha cèl lules germinals tant en femelles com en mascles( òvuls i espermatozoides respectivament), i es rebutjà la idea que els organismes vins puguin sorgir espontàniament a partir de components no vius, cosa que evidencia que tots els éssers vius provenen d organismes preexistents. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.45.1) Ara ja sabem que la informació genètica és en el DNA , que aquest està format per llargues cadenes de nucleòtids, i que els segments que realitzen una funció determinada s anomenen gens. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.35.1) El procés pel qual es formen espècies noves s anomena especiació. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.2.13.9) A diferència de la proposta de Lamarck , el caràcter coll llarg no l havien adquirit a força d estirar el coll, sinó que ja el tenien, ja formava part de la població. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.49.2) Això és perfectament lògic, ja que els gens estan en les cadenes de DNA que formen els cromosomes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00339 | (1.1.16.1) Per estudiar el DNA , existeixen unes eines que són indispensables: els enzims de restricció, les sondes genètiques, els vectors, etc.; i un fet fonamental:la hibridació de seqüències complementàries de nucleòtids que formen els àcids nucleics. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00247 | (1.1.10.3) En tenim un exemple en els grups sanguinis ABO , el gen del qual presenta tres al lels( A, B i O); la combinació de les parelles d aquests al lels forma els quatre grups sanguinis coneguts. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.9.2) Aquesta capacitat l exercia coent i donant forma a la sang menstrual de la dona, la matèria per fer els descendents. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat forma (nom) |
![]() |
|
m00348 | (1.1.30.1) I, tercer, un cop la fusió dels dos gàmetes ha format la cèl lula ou , al nucli d aquesta es troben els cromosomes aportats pels progenitors femení i masculí, fet que incrementa la varietat de la informació que ha de generar el nou individu. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.29.5) Els nucleòtids estan disposats de manera lineal, units un darrere l altre, formant una llarga cadena. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.18.1) Guiats pels microfilaments, els cromosomes acaben condensats en dos extrems oposats de la cèl lula, indret on es formaran els dos nous nuclis. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00318 | (1.1.53.2) La revolució biotecnològica que està permetent obtenir la totalitat de la informació genètica de les nostres cèl lules obrirà la porta a noves formes d entendre i estudiar les bases biològiques del nostre funcionament. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat forma (nom) |
![]() |
|
m00318 | (1.1.11.1) L avenç experimentat en el coneixement del mapa del genoma humà està permetent una nova forma d identificació dels gens implicats en les malalties. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat forma (nom) |
![]() |
|
m00318 | (1.1.8.4) Canvis en l estructura d un sol punt dels 6 mil milions de bases o nucleòtids que formen part de les cèl lules diploides del nostre organisme seran responsables de malalties. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00249 | (1.1.15.1) Les persones que se senten meravellades per la biologia actual no fan ultra cosa que entendre unes parts dels processos concrets del desenvolupament del missatge: com, a partir de la gran seqüència del DNA , es llegeix en forma de RNA i després la informació passa a la síntesi de proteïnes concretes; com aquestes proteïnes interaccionen i emergeixen propietats noves que el nostre coneixement no era capaç de preveure; com es formen les estructures en l espai i les connexions entre les parts, per exemple entre els orgànuls cel lulars, entre les cèl lules, entre els teixits, entre els individus, entre les espècies; com la mateixa informació genètica, llegida parcialment, porta a tota la diversificació de tipus cel lulars existents, i porta a formar tots els diferents teixits i òrgans; com les mateixes bases orgàniques han possibilitat la gran diversificació de la vida en individus, espècies, ordres, regnes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.70.4) Com hem esmentat en parlar de proteïnes, la funció de cada proteïna és determinada per l ordre concret dels aminoàcids que la formen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.41.3) I tal i com revela el registre fòssil, al mateix temps que es formen noves espècies s extingeixen algunes de les existents. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.2.15.2) segons Lamarck , els canvis apareixen quan fan falta i s ajusten a allò que fa falta; segons Darwin , per contra , els canvis formen part de la variabilitat pròpia de les espècies, i la selecció natural tria els més útils en cada cas, entre tota la variabilitat disponible. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00309 | (1.1.4.2) Això suposa determinar la seqüència de 3000 milions de nucleòtids que formen el nostre DNA . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.30.1) EL DNA contingut en un òvul o en un espermatozoide de l espècie humana està format per uns 3.200 milions de nucleòtids, i com hem dit pesa cinc bilionèsimes parts de gram. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.90.3) En fer-lo funcionar es van formar aminoàcids i els components dels nucleòtids. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.2.82.4) A mesura que l embrió es vagi desenvolupant, les cèl lules genèticament modificades aniran formant part de tots els seus teixits, inclosos els gàmetes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma part de A |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.87) COM ES VA ORIGINAR LA VIDA I ES VAN FORMAR LES PRIMERES CÈL LULES? |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.85.2) En separar-se les dues cadenes de DNA , els nucleòtids que les formen es queden sense parella. ( Recordeu que cada molècula de DNA està formada per dues cadenes de nucleòtids, encarades i unides gràcies a l aparellament específic entre guanines i citosines [ xxx ], i timidines i adenines [ xxx ]). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: B forma A / A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.30.6) I aquesta informació la tenim repetida dues vegades en cada cèl lula del nostre cos(la que prové de l òvul matern i la de l espermatozoide patern), que com ja hem dit és format per uns 10 bilions de cèl lules. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.14.3) Excepte en determinats virus, el material genètic està format per molècules de DNA( àcid desoxiribonucleic, també conegut com a ADN ; el material hereditari de la resta de virus està format per una molècula anomenada RNA o àcid ribonucleic, molt similar al DNA ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.6.3) Per exemple, en el tractat Sobre la llavor de l escola hipocràtica s argüeix que el semen masculí es forma a partir dels caràcters hereditaris de moltes parts del cos, que són transportats per fluids actius fins al lloc on es forma el semen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |
![]() |
|
m00352 | (1.1.8.2) Aquest filòsof va proposar que el semen masculí està format per la sang, i no pas per caràcters hereditaris localitzats en moltes parts del cos com concebia l escola hipocràtica, i que el seu poder generador residia en una calor vital pròpia. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.16.1) Hi ha organismes formats per una sola cèl lula i organismes formats per un grapat més o menys nombrós de cèl lules. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.16.3) Per exemple, els éssers humans estem formats per uns 10 bilions de cèl lules. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A format per B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.31.3) Perquè es pugui parlar d evolució s han de formar espècies noves, no varietats de la mateixa espècie ni un canvi en les proporcions d una espècie. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: formar-se |