![]() |
|
m00348 | (1.1.118.2) Per exemple, no hi ha dubte que una persona que segueixi una dieta equilibrada des de petita tindrà menys probabilitats de patir arteriosclerosi o ho farà més tard, ja que ingerirà molt menys colesterol, o de patir hipertensió, ja que no ingerirà més sal de la necessària. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
![]() |
|
m00348 | (1.1.60.4) Això vol dir que cal que tots dos al lels determinin albinisme perquè es manifesti el caràcter; n hi ha prou que un dels al lels determini coloració perquè la persona en qüestió tingui els cabells de color. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.77.1) El grup sanguini A es caracteritza per la presència d un determinat sucre en la membrana dels glòbuls vermells, les cèl lules encarregades de transportar l oxigen per la sang; el grup sanguini B , per la presència d un sucre diferent; el grup sanguini AB , per la presència de tots dos sucres; i el grup sanguini O , per no tenir cap d aquests dos sucres. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00339 | (1.1.21.5) Els encebadors hibriden cada un amb una de les dues cadenes de la regió del DNA que es vol amplificar i estan orientats de manera que la síntesi del nou DNA té lloc només dins de la regió que els encebadors flanquegen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té lloc dins B |
|
Relacions conceptuals: - seqüencialitat espacial locativa |
![]() |
|
m00339 | (1.1.11.2) Poden tenir conseqüències crucials per al producte final perquè poden afectar la transcripció del gen a RNA , la maduració del mateix o la traducció del RNA missatger a proteïna ( Fig. , 2E ). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00345 | (1.1.15.3) Els adenovirus, a més, no tenen un requeriment especial per a cèl lules quiescents o en replicació. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00345 | (1.1.8.6) Posteriorment, s han preparat altres virus recombinants en què s han delecionat parts addicionals del genoma i que, en conseqüència , tenen més capacitat de transport de gens foranis ( Fig. , 1 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00345 | (1.1.10.1) Així doncs, els adenovirus vectors són capaços d infectar cèl lules permissives, en les quals es produirà l expressió del genoma víric i els gens foranis que portin inserits, però on no tindrà lloc la replicació. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00348 | (1.1.59.3) Per tant , els pèsols de les plantes que tinguin un al lel de cada seran tots grocs. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00288 | (1.1.51.6) Els comitès que vetllen per la seguretat dels vectors de teràpia gènica tenen en compte tots aquests factors i per tant , el procés d acceptació de cada protocol clínic és llarg i complex. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00288 | (1.1.16.4) Aquests vectors tenen, per tant , un gran potencial malgrat que estiguin encara en fase de desenvolupament i siguin necessaris més estudis, sobretot de seguretat, abans de poder ser aplicats clínicament. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00340 | (1.1.8.1) No obstant això , aviat es va fer palès que, endemés de les malalties causades per la deficiència en un únic gen, la terapèutica gènica té un aplicació molt àmplia i pot emprar-se per a malalties molt variades: cardiovasculars, càncer, desordres endocrins o infeccions víriques. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00340 | (1.1.4.4) No existeix en l actualitat cap vector que reuneixi totes les qualitats necessàries per fer-lo idoni per a la majoria d aplicacions, ni tampoc sembla clara la solució que pugui tenir finalment èxit. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00340 | (1.1.13.1) A la pràctica, aquest sistema resulta idoni per a cèl lules que tinguin capacitat de proliferació in vitro , i que puguin seleccionar-se per expressar establement el transgèn abans de ser reimplantades. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00249 | (1.1.10.5) La descripció del genoma humà vol dir tenir la seqüència dels 3.000 milions de nucleòtids( dels que només n hi ha quatre de diferents, A, C, ~ ¡ G) que configuren la meitat del patrimoni genètic de cada ésser humà i correspon a la que hem rebut del pare o de la mare. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00348 | (1.1.108.5) En els arbres genealògics( o genealogies) es representen tots els membres d una família, i s hi indica el fenotip que tenen respecte a un caràcter concret, el que s estudia. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00288 | (1.1.31.3) Tanmateix, l administració directa de DNA té un rendiment molt baix, primer perquè la seva entrada dins lla cèl lula ( malgrat que no és ben coneguda) no es fa a través d un sistema eficient com la interacció receptor-lligand. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00340 | (1.1.8.2) La transferència de gens té una utilitat general per substituir l administració d una proteïna amb valor terapèutic mitjançant l administració del DNA que la codifica. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00288 | (1.1.26.1) Els vectors derivats de l herpes simple són altres vectors de DNA que tenen la capacitat d incorporar seqüències exògenes de fins a 30 kb i permeten infectar cèl lules del sistema nerviós. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00288 | (1.1.29.1) Els vectors no virals tenen com a principal avantatge la seguretat, ja que no provenen d agents infecciosos. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.32.1) Com s ha esmentat, l efecte d una citoquina o limfocina per se no té valor fisiològic; la robotització dels laboratoris permetrà en un futur proper, analitzar combinacions complexes d aquests factors i el seu efecte en la diferenciació i proliferació de les cèl lules. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00348 | (1.1.67.8) Els individus homozigots per a l al lel normal ( xxx ) només tenen hemoglobina A en els glòbuls vermells. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00286 | (1.1.19.3) Tan sols esmentar que l activació del TCR dóna lloc a un augment de la concentració de calci intern, i la fosforilació per quinases de la família src de la cadena z del complex TCR-CD3 ; reclutament i activació de ZAP70 i d una gran varietat d enzims i adaptadors que tenen com a conseqüència l activació de l expressió gènica. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00345 | (1.1.15.1) La capacitat dels adenovirus per infectar un gran ventall de cèl lules eucariotes, representa un avantatge addicional; fonamentalment tenint en compte que els humans són els hostes naturals d aquests virus. |
Fenomen: fvnp Estr. sintàctica: tenint en compte |
![]() |
|
m00287 | (1.1.7.2) El principi comú a aquestes tècniques es basa en generar, in vitro o in vivo , col leccions( biblioteques o també quimioteques) compostes per un gran nombre de molècules( pèptids, oligonucleòtids, molècules orgàniques) o bé per seqüències, o estructures aleatòries, d entre les quals una o diverses poden tenir les propietats biològiques desitjades. |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00287 | (1.1.13.1) La química combinatòria va néixer en el camp dels pèptids a principis d aquesta dècada i va tenir la seva expressió inicial en la construcció de quimioteques de molt elevat nombre de molècules( fins a milions ), per tal d avaluar-les en la major gamma possible d assaigs. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00288 | (1.1.50.1) El sistema es complica encara més quan s ha de limitar l expressió del gen d interès a un òrgan o a un tipus cel lular concret, o quan cal regular els nivells d expressió, ja que la presència de la proteïna en cèl lules fora del seu context natural o bé una sobreexpressió del gen introduït podria, en alguns casos, tenir afectes secundaris no desitjats. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00249 | (1.1.44.2) Ajudar a sobreviure un individu, fins i tot canviant-li alguns gens, no té cap impacte en el conjunt genètic de la humanitat, que amb milers de milions de genomes està i estarà molt més afectat per altres pràctiques culturals. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00249 | (1.1.30.2) No estranya als biòlegs que la descripció de la dentició en una espècie de primats permeti deduir l estructura social que tenen. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.99.1) Totes les espècies d éssers vius tenen caràcters controlats per diversos gens. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.103.2) Hi ha una raça concreta de conills, la raça Himàlaia , que té el pelatge de color blanc. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.67.9) Els individus homozigots per a l al lel Hbs ( xxx ) només tenen hemoglobina S en els glòbuls vermells i manifesten la malaltia, un tipus d anèmia. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00245 | (1.1.28.1) Per al cromosoma Y, hi ha hagut diversos intents i tot fa pensar que la descripció que tenim ara de 166 marcadors bial lèlics és robusta i que presenta una filogènia amb alta correlació amb la que hipotèticament donaria la seqüència de tot el cromosoma Y. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.40.3) La majoria d aquestes anomalies no tenen noms propis, ja que poden afectar qualsevol regió dels cromosomes, cosa que fa que els efectes que provoquen variïn moltíssim ( fins i tot n hi ha que no provoquen cap efecte detectable), segons el tros de cromosoma afectat, la seva llargada, els gens que conté, etc.. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00345 | (1.1.8.3) La deleció té una doble finalitat: |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00340 | (1.1.11.3) Aquest tipus d estratègia té una sèrie de particularitats, com és el fet que no permet un procés de selecció de les cèl lules que han adquirit el gen i que, en general , requereix afectar un gran nombre de cèl lules . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.8.1) Un dels grups principals de limfòcits, els anomenats limfòcits B( a causa del lloc on es diferencien en ocells, la bossa de Fabrici ), tenen com a funció la secreció d anticossos. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té com a funció B |
|
Relacions conceptuals: - instrument-funció |
![]() |
|
m00249 | (1.1.17.3) Reptes que tenen un vessant ètic fora de tots dubtes, T que capgiraran no només la ciència i la medicina, sinó també la nostra pròpia comprensió, reptes amb implicacions en terrenys tan allunyats aparentment de la biologia com el determinisme i la llibertat, la diferencia entre els humans, o la pròpia percepció del vertigen del futur forjat per la ciència. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00249 | (1.1.28.3) No hi ha un gen per a la forma del nas o per a la complexió, però els gens hi tenen un paper primordial. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.28.1) L estimulació de limfòcits en presència de senyals coestimuladores dóna lloc a una estabilització de mRNA que codifiquen per a limfocines, però d altres com els que codifiquen els protooncogens FOS , MYC i el factor de transcripció JUN no són estabilitzats , encara que també tenen repeticions d aquestes seqüències en el seu 3 UTR . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00286 | (1.1.10.6.1) Recentment s ha descrit que aquestes cèl lules poden diferenciar-se cap a un fenotip que no té capacitat citolítica i que secreta mediadors i pot col laborar amb les cèl lules B( vegeu conseqüències de l activació de limfòcits T) |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00286 | (1.1.27.3) D altra banda, el procés d activació limfocitari també implica canvis en l estabilitat de certs mRNA( la majoria són mRNA que s inclouen en el grup de mRNA d activació ràpida o early activation genes ) i que tenen en la seva regió 3 no traduïda ( 3 UTR ) repeticions de la seqüència AUUUA . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00286 | (1.1.10.5.3) lisi de les cèl lules que tenen l antigen |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00286 | (1.1.13.2) Limfòcits T col laboradors ( Th ) poden proliferar i sintetitzar limfocines en resposta a cèl lules presentadores d antigen ( APC de l anglès antigen presenting cells ) que tenen a la seva superfície de cinquanta a cent complexos pèptid-MHC. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00286 | (1.1.21.3) S ha descrit que l activació de cèl lules CD8 en absència d IL-4 dóna lloc a cèl lules citotòxiques que secreten interferó gamma ( IFN-~ ) i que són capaces de lisar les cèl lules diana que tenen l antigen ( CD8 tipus 1 ); mentre que l activació d aquestes cèl lules en presència d IL~ dóna lloc a cèl lules que no tenen capacitat citolítica però que tenen característiques funcionals iguals a les cèl lules col laboradores Th2( cèl lules citotòxiques de tipus 2)( figura 1 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.27.1) Dades recents obtingudes en diferents laboratoris han demostrat que la regulació de l expressió gènica a escala posttranscripcional també té una gran rellevància. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00242 | (1.2.7.6) La conseqüència directa d aquesta reducció és que processos com la deriva genètica tindran un impacte molt més fort sobre les regions lligades al cromosoma Y que no pas sobre cap altra part del nostre genoma, exceptuant el DNA mitocondrial. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00242 | (1.3.19.4) La hipòtesi d una expansió poblacional i lingüística conjunta des de l Orient Mitjà té conseqüències que podem verificar. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00249 | (1.1.28.5) Cada espècie té unes adaptacions úniques i entre els portadors dels mateixos gens hi ha d haver la possibilitat de reconeixement visual; ho podem veure en moltíssimes espècies i els humans no ens en escapem. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.8.2) L altre gran grup de cèl lules del sistema immunitari, els anomenats limfòcits T( a causa que la seva maduració té lloc en el Timus ) poden dividir-se, almenys, en dues classes fonamentals, els anomenats limfòcits T col laboradors ( Th , de l anglès T helpers ); i els limfòcits T citotòxics ( CTL , cytotoxic T lynphocyte ); ambdós amb funcions efectores ben diferents( taula 1 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té lloc en B |
|
Relacions conceptuals: - seqüencialitat espacial locativa |
![]() |
|
m00249 | (1.1.6.3) Cal sentir-se còmode i recolzat per no tenir por del coneixement i simplement emprar-lo; per no tenir por de les biotecnologies i, simplement, servir-se n i regular-les. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00286 | (1.1.20.1) La interacció entre les cèl lules del sistema immunitari té lloc de dues maneres diferents, bé per contacte directe cèl lula/cèl lula, o bé a distància. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00286 | (1.1.24.1) Els limfòcits T abans de l estimulació antigènica tenen nivells indetectables de síntesi de DNA i la síntesi de RNA i proteïnes és molt baixa. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.15.1) Els models que permeten explicar aquesta paradoxa han de tenir en compte que la formació i/o estabilització d aquests complexos pot estar influenciada per molècules d adhesió entre els limfòcits T i les cèl lules presentadores d antigen ( APC ), i no per la simple interacció de dues molècules en solució, com en el cas de la interacció antigen-anticòs. |
Fenomen: mancaB Estr. sintàctica: tenir en compte que |
![]() |
|
m00234 | (1.2.47.1) Aquesta deleció de 9 parells de bases ( 9-bp ) ha estat utilitzada com a marcador específic de poblacions d origen asiàtic (Wrischnik et al., 1987; Hertzberg et al., 1989; Stoneking i Wilson, 1989; Shields et al., 1992). Segons la distribució de la deleció, hom postulà que aquesta hauria tingut un origen asiàtic únic i, consegüentment, s utilitzà com a marcador per reconstruir els processos associats amb la colonització d Amèrica (Schurr et al., 1990; Ward et al., 1991, 1993; Shields et al., 1992, 1993; Torroni et al., 1992, 1994; Horai et al., 1993; Lalueza, 1996) i de les illes del Pacífic (Hertzberg et al., 1989; Lum et al., 1994; Melton et al., 1995; Redd et al., 1995) . |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00242 | (1.2.7.4) Els del primer grup, anomenats gens de manteniment ( housekeeping genes ), s expressen en gran quantitat d òrgans i tenen homòlegs en el cromosoma X inactivat que escapen de la inactivació. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00242 | (1.2.10.2) Tot i que aquesta situació podria arribar a comportar una dràstica reducció en els nivells de diversitat genètica del cromosoma Y, només podrem detectar les seves conseqüències en determinats casos, quan l escombratge selectiu ( selective sweep ) hagués estat suficientment important, i sempre que s hagués donat en temps relativament recents ja que , en cas contrari, hom espera que la pròpia mutació hauria tingut temps de regenerar els nivells de polimorfisme en els sistemes més polimòrfics, com els microsatèl lits. |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00242 | (1.2.29.1) Dins aquesta línia, en la present tesi s intentarà, mitjançant l anàlisi de diferents marcadors en el cromosoma Y, la investigació de la composició actual i origen dels llinatges masculins de les poblacions del nord-oest d Àfrica , així com l estudi de la possible influència masculina que deixaren les migracions que tingueren lloc, en el passat, entre aquesta regió i la Península Ibèrica ; i l estructura de la variabilitat genètica dels microsatèl lits en diferents rerafons definits per polimorfismes estables. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té lloc entre B i C |
|
Relacions conceptuals: - seqüencialitat espacial locativa |
![]() |
|
m00242 | (1.3.34.5) Aquest darrer haplotip sembla tenir, però, una distribució( i probablement un origen) restringida al Sahel . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00242 | (1.3.43.3) En aquest cas, s ha tingut en compte la freqüència de cada haplotip considerat nordafricà a la Península Ibèrica i s ha corregit per la freqüència en que cada un d aquests haplotips es troba actualment al nord-oest d Àfrica . |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00242 | (1.3.20.3) Tanmateix, Barbujani i col laboradors, a partir d un estudi amb informació sobre polimorfismes clàssics, van comprovar que aquests gradients genètics es donaven per a totes les famílies excepte per a l afroasiàtica, i que aquests gradients desapareixien si no es tenia en compte la família lingüística a la qual pertanyien les poblacions. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00242 | (1.3.23.7) Cal assenyalar que el cromosoma Y té una grandària efectiva quatre vegades més petita respecte qualsevol cromosoma autosòmic, fet que implica que la deriva hi actuï més fortament que en els autosomes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00242 | (1.3.3.1) El patró observat ens portà a suggerir una primera hipòtesi sobre el poblament del nord d Àfrica basada en una onada d expansió poblacional durant el neolític, la qual hauria tingut escàs impacte en les regions del nord-oest. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00286 | (1.1.9.1) Els limfòcits T col laboradors ( Th ), caracteritzats per l expressió del marcador de superfície CD4+ ( CD4+CD8 -), reconeixen antígens obtinguts per degradació en endosomes acídics d antígens exògens i que són presentats per molècules de classe II del complex major d histocompatibilitat ( MHC ); tenen una funció principalment reguladora de la resposta immunitària, és a dir, són capaços de coordinar la participació d altres tipus de cèl lules mitjançant la secreció de proteïnes de baix pes molecular, capaces de difondre s en el medi i col laboren en l activació de limfòcits B. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té una funció B |
|
Relacions conceptuals: - instrument-funció |
![]() |
|
m00309 | (1.1.35.5) El risc per a la descendència d una dona portadora és del 50 %, tant si són fills com filles, mentre que quan és transmesa per un home, ja sigui premutat o amb mutació completa, es manté en l estat de premutació i, per tant , els homes portadors tenen tutes les filles portadores de la premutació, però mai afectades. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.108.3) Com és lògic suposar, amb els humans no es poden fer encreuaments dirigits com amb la flor de nit o les mosques de la fruita, ni produeixen un gran nombre de descendents( pensem que una parella de mosques pot tenir més de cent descendents en cada posta). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.75.1) S ha de tenir present, però, que cada persona només té dos al lels, un en cada cromosoma homòleg. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.65.4) Si una planta té dos al lels que determinin color vermell, els seus pètals seran vermells; si els dos al lels determinen color blanc, els pètals seran blancs; i si en té un de cada, els pètals seran roses, un color intermedi. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.116.1) D altra banda, seguint amb l exemple del lòbul de les orelles, les lleis de l herència també justifiquen que no tots els fills hagin de tenir el mateix tipus de lòbul. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00348 | (1.1.57.1) Com veurem a continuació , les relacions entre al lels són molt variades i depenen de cada gen concret i dels al lels que tingui. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.39.2) Les persones afectades tenen un sol cromosoma X , sense cap altre cromosoma sexual( ni X , ni Y ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.47.3) Per exemple, si una planta de pèsol de jardí té les llavors de color groc, direm que el fenotip de les llavors és groc. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00249 | (1.1.21.3) Els gens s aniran integrant com a informació rellevant no només per a diagnòstic i pronòstic, sinó en la teràpia, la qual, o bé involucrarà directament el DNA com a fàrmac, o bé tindrà en compte les diferències en la resposta als tractaments segons la dotació genètica individual. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A tenir en compte B |
![]() |
|
m00249 | (1.1.17.2) Reptes que ens arriben sense que moltes vegades estiguem, socialment, preparats i que abasten múltiples vessants: reptes biotecnològics per avançar cada dia més en l anàlisi genètica; reptes informàtics per tractar d una manera eficient l allau de dades que es produeixen diàriament; reptes d interpretació de les dades, ja que una descripció del genoma humà no implica conèixer-ne el funcionament; reptes mèdics per la implicació que tenen els gens en la salut i en la dificultat afegida de disposar d eines tan potents, el coneixement de les quals canvia dia a dia; reptes legals, donat que el coneixement del genoma posa dificultats inesperades a la definició de propietat, de patent o del dret de l individu sobre ell mateix i la seva informació genètica; reptes econòmics que van des de qui i com s ha de pagar la recerca en el genoma fins a les grans expectatives d enriquiment de les companyies que han triat el genoma com a font de negocis. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00242 | (1.4.13.4) Per tant , la diversitat genètica en el gen CFTR a Europa té una major estructura per rerafons genètic que no pas per població. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.17.11) Les formes recessives tenen més afectació clínica que les dominants, com també les lligades al cromosoma X , que estan associades a defectes en el gen de la connexina 32 situat a Xql3-q21 , que s expressa fonamentalment a nervis perifèrics i ja s ha descrit diverses mutacions puntuals en aquest gen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00249 | (1.1.28.4) Es obvi que ha de ser així: la vida no podria deixar que els organismes tinguessin una forma qualsevol, o tan sols unes característiques físiques no ben establertes, ben canalitzades. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.12.6) Un terç dels pacients amb DMD presenten delecions al gen i la resta tenen altres tipus de mutacions( duplicacions, mutacions puntuals, etc.,). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.85.1) En tots els exemples que hem discutit fins ara hem suposat que dos individus que tinguin el mateix genotip manifestaran el mateix fenotip, és a dir, tindran la mateixa aparença. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00309 | (1.1.9.4) Aquest mètode ha tingut èxit amb diverses malalties, com per exemple la fenilcetonúria, però degut al nostre desconeixement general sobre els defectes bàsics en la majoria de les malalties neurològiques aquest és un camí difícil. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.4.1) El Projecte Genoma Humà és un esforç internacional de recerca en què el principal objectiu és conèixer en detall el mapa genètic i físic dels 24 cromosomes diferents que té l espècie humana. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00309 | (1.1.35.1) Un home amb la mutació completa sempre manifesta la malaltia, mentre que les dones tenen només un 50 % de probabilitats, degut a l existència de dos cromosomes X , i a la inactivació d un d ells. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.34.4) El nombre de repeticions varia entre 6 i 52 a la població general( essent l al lel de 29 el més freqüent); entre 50 i 200 repeticions, els individus, tant homes com dones, són portadors asimptomàtics( gen premutat), que transmeten la malaltia però no tenen cap manifestació clínica; i a partir de 200 repeticions( mutació completa) l expansió s acompanya de la hipermetilació de l illa CpG adjacent al gen FMR1 , el qual queda blocat impedint la transcripció i per tant la traducció. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00309 | (1.1.12.1) La citogenètica pot ser de gran ajut si tenim la sort que en algun cas coincideixi la malaltia amb un reordenament cromosòmic, com va ser el cas del primer gen identificat per clonatge posicional. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00309 | (1.1.7.5) En el primer cas la majoria de pacients tenen delecions visibles citogenèticament, mentre que en el segon tan sols es detecten a nivell molecular. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.25.1) Les altres malalties causades per mutacions dinàmiques pel triplet CAG Com l atròfia dentato-rubro-pàl lido-luisiana ( DRPLA ) i la malaltia de Machado Joseph-SCA3 , tenen un comportament molt similar a la corea de Huntigton . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.20.1) Fins ara s ha descrit onze malalties neurològiques, causades per l expansió de triplets repetitius: síndrome del cromosoma X fràgil, retard mental degut a la fragilitat tipus FRAXE , distròfia miotònica de Steiner , atròfia espinobulbar, atàxia cerebel losa tipus dominant SCA1 , Machado Joseph , SCA3 , malaltia de Huntington , i l atròfia dentato-rubro-pàl lido-luisiana i atàxia de Friedreich , pel fet que hi ha malalties clínicament i genèticament similars a les anteriors per a les quals encara no es coneix el gen responsable, és d esperar que aquestes malalties també tinguin mutacions dinàmiques. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00309 | (1.1.19.6) Es poden produir grans expansions que arriben a tenir milers de triplets. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00309 | (1.1.23.4) Al seu interior, a la posició 5 de la regió codificadora, té un triplet CAG que es repeteix entre 11 i 34 vegades a la població general; a partir de 37 repeticions apareixen les manifestacions clíniques i entre 34 i 37 hauríem de parlar d una premutació o d inestabilitat. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00249 | (1.1.6.6) Sembla com si socialment s hagués fet una soca barrejada quan des de la ciència es té el convenciment que hi ha un conjunt de matèries primeres, complex però destriable. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00249 | (1.1.16.1) Mentre el capficament del científic sigui mecanicista en nivells baixos de la complexitat de la vida porta pocs problemes, ja que el seu treball no té més implicacions que les que el nostre intel lecte vulgui intervenir excepte les simplement epistemològiques que no solen portar conflictes socials i que se solucionen per una via ràpida. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00309 | (1.1.19.2) Les malalties per mutació dinàmica tenen per defecte molecular l expansió dels triplets xxx , xxx i xxx i xxx . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.15.6) La divisió cel lular de les cèl lules eucariotes, anomenada mitosi, també s inicia quan la cèl lula ha replicat tot el seu material genètic, és a dir, ha coplat tots els seus cromosomes. ( Recordeu que les cèl lules eucariotes tenen diversos cromosomes en forma de bastonet [ I ], i que un cop replicats queden units pel centròmer i agafen forma de X ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.114.1) Les lleis que regeixen l herència dels caràcters, que com hem esmentat són funció directa dels mecanismes de transmissió i repartiment equitatiu dels cromosomes durant la formació dels gàmetes i els diversos patrons d herència esmentats en aquest capítol, justifiquen que, per exemple, un nadó tingui el nas com la mare i el color dels ulls com el pare, o el color dels cabells com el pare i la textura( arrissat o llis) com la mare. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.105.1) Després d exposar els diferents tipus d herència, es pot tenir la sensació que els gens funcionen de manera independent els uns dels altres, com si tots anessin a la seva. |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00348 | (1.1.28.7) D aquesta manera, els gens que canvien de cromosoma són els mateixos, és a dir, codifiquen el mateix tipus d informació( per exemple, on s ha de fer el nas, quants dits hem de tenir, etc.,). |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00348 | (1.1.82.1) En aquest sentit, els caràcters determinats per gens del cromosoma Y només podran ser manifestats pels mascles, ja que les femelles no tenen mai cromosoma Y . |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00348 | (1.1.56.3) Per exemple, els gossos de la raça husky poden tenir un ull de cada color, i determinades varietats de plantes de blat de moro poden tenir, en una mateixa espiga, grans de diferent color. |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00348 | (1.1.82.3) Ara bé , com que els mascles només tenen un cromosoma X( són XY ), en ells sempre es manifestarà l al lel concret que porti aquest cromosoma. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.82.4) En canvi , en les femelles, que tenen dos cromosomes X( són XX ), s haurà de tenir present la relació entre al lels( dominància/recessivitat, herència intermèdia, codominància). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00318 | (1.1.23.2) Per ultra banda, el mapa físic té la informació i el material necessaris per a la seqüenciació del DNA . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.110.1) Les genealogies han permès determinar quines malalties humanes tenen una base genètica i, per tant , són hereditàries, i quines no. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00318 | (1.1.41.1) Aquestes seqüències parcials de cDNAs s han de convertir en gens de forma completa, el que permetrà definir la informació que tenen i relacionar-la amb la funció de les proteïnes que aquests gens codifiquen. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.110.2) Moltes malalties hereditàries, però, tenen un patró d herència molt complex, en el qual participen un nombre més o menys elevat de gens i de factors ambientals( tipus de vida, alimentació, contacte amb agents contaminants, etc.,). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.102.1) Després de llegir un capítol com aquest, es pot tenir la impressió que els gens controlen tots els aspectes de la vida dels organismes, sense donar opció a res més. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00348 | (1.1.102.3) També cal tenir molt present la influència de l ambient en la manifestació dels caràcters. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.43.5) Podem esmentar, per exemple, les patates, les pomes de la varietat Winesap , els plàtans i les síndries sense llavors, amb tres dotacions de cromosomes homòlegs; i l alfals, el cafè, els cacauets i les pomes de la varietat McIntosh , que tenen quatre dotacions de cromosomes homòlegs. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.45.1) Cada individu té dues còpies de cada gen, una en cada cromosoma homòleg. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00348 | (1.1.45.2) Tot i tenir la mateixa funció, les dues còpies d un mateix gen poden presentar lleugeres diferències. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00348 | (1.1.37.2) Els individus afectats d alguna d aquestes síndromes acostumen a tenir un coeficient d intel ligència inferior al normal i característiques morfològiques distintives, com variacions en l alçada( més alts o més baixos del normal segons la síndrome), la forma del crani i la cara, la forma i el tipus de genitals, etc.. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00339 | (1.1.17.2) El procés de reassociació( hibridació) és altament específic i, en condicions adequades, només té lloc entre cadenes les bases de les quals siguin complementàries. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té lloc entre B |
|
Relacions conceptuals: - causalitat |
![]() |
|
m00348 | (1.1.23.2) si cada individu té dos cromosomes homòlegs i els passa tots dos als seus descendents, aquests en tindran quatre( els dos del pare i els dos de la mare); els seus descendents, al seu torn , en tindran vuit( els quatre del pare i els quatre de la mare), etc.. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00318 | (1.1.8.3) Les cèl lules normals són diploides i tenen 46 cromosomes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.37.4) Si comparem aquesta distància amb la que hi ha entre la Terra i el Sol , uns 150 milions de quilòmetres, podem dir que una sola persona té suficient DNA per fer un" fil" extremament fi que vagi de la Terra al Sol i en torni més de 50 vegades. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.55.2) Les proteïnes son les biomolècules més abundants de les cèl lules, i com a producte final dels gens tenen moltes funcions. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.47.1) Per comprendre l expressió de la informació genètica, és a dir, el pas de DNA a proteïna, cal tenir present que els gens estan formats per la combinació lineal de 4 nucleòtids diferents, mentre que les proteïnes estan formades per la combinació lineal de 20 aminoàcids diferents. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00318 | (1.1.30.3) Sembla clar que la seqüenciació del genoma es realitzarà a grans centres, dels quals Europa ja en té un ( Cambridge ), amb altres dos centres en preparació ( Alemanya i França ). |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00247 | (1.1.4.2) Vol dir buscar el seu passat demogràfic, ja que en els fets demogràfics bàsics- naixement, migració, reproducció, defunció- hi tenim les arrels de la població, les pautes bàsiques de perpetuació, de la successió de generacions que ens han donat el present que observem ara. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00318 | (1.1.44.2) WWW permet que els centres que estan desenvolupant la informació més recent sobre el genoma i que pot tenir aplicacions immediates en el camp de la medicina, la posin a l abast de l usuari de forma immediata. |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00234 | (1.2.39.1) major exposició del mtDNA a danys oxidatius, deguda als processos de fosforilació oxidativa que tenen lloc al mitocondri; |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té lloc a B Estr. semàntica: B (lloc) |
|
Relacions conceptuals: - seqüencialitat espacial locativa |
![]() |
|
m00348 | (1.1.54) QUINES RELACIONS HI HA ENTRE ELS DIFERENTS AL LELS QUE POT TENIR UN GEN ? |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00318 | (1.1.48.3) Malauradament, el coneixement en genètica que tenen els professionals de la medicina actuals és ínfim. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00348 | (1.1.10.3) Totes les espècies emprades tenen en comú una sèrie de característiques: |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00318 | (1.1.8.2) El material genètic d una cèl lula haploide humana té tres mil milions de parells de bases ( pb ) que estan organitzats en els 23 cromosomes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00318 | (1.1.14.9) L interès comercial que ha despertat la informació científica que proporcionarà conèixer la totalitat de la seqüència del genoma humà és del tot comprensible, especialment si considerem que el coneixement que tenim sobre les causes de les malalties és encara molt limitat, que no disposem de mitjans diagnòstics adequats per a la majoria de patologies i que el tractament mèdic és encara fonamentalment simptomàtic. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00318 | (1.1.10.4) El clonatge posicional dels gens de les malalties genètiques més freqüents, com la fibrosi quística, la corea de Huntington , la neurofibromatosi tipus 1 i 2 , la poliquistosi renal de l adult o la distròfia miotònica, ha tingut importantíssimes implicacions diagnòstiques i ha obert la porta a una recerca específica sobre les bases moleculars d aquestes malalties, impensable abans de la identificació d aquests gens. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00318 | (1.1.46.6) Molts laboratoris d anàlisis clíniques i de bioquímica, sense cap coneixement ni formació en genètica, estan iniciant estudis d aquests tipus, directament en connexió amb els pacients o en contacto amb metges, la majoria dels quals tampoc tenen la formació genètica adequada a la nova situació. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00318 | (1.1.40.7) L objectiu final serà tenir la totalitat dels 50 000 gens o més situats de forma acurada en el nostre genoma. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00318 | (1.1.46.4) Això és d especial importància si tenim en compte que les companyies d assegurances comencen a demanar dades sobre possibles mutacions de gens com els del càncer de mama, fibrosi quística, corea de Huntington , malaltia d Alzheimer , etc.. |
Fenomen: mancaA Estr. sintàctica: tenir en compte |
![]() |
|
m00318 | (1.1.23.10) Darrerament s ha aconseguit tenir la totalitat del genoma en contigs de YACs i STSs . |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00318 | (1.1.10.2) Per tots aquests gens la informació funcional que es tenia era molt limitada i hauria estat del tot difícil la seva identificació per mètodes funcionals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00318 | (1.1.21.2) Els mapes genètics actuals tenen una densitat mitjana de marcadors de 0,7 cM , encara que per als marcadors considerats comuns en aquests mapes la densitat és de 4 cM . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00282 | (1.3.52.1) El cos humà adult conté de l ordre de 10 14 cèl lules, però només un 10 % d aquestes tenen procedència humana. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00348 | (1.1.81.1) Malgrat tot, aquests dos cromosomes tenen algunes regions homòlegs, les justes i necessàries perquè es puguin reconèixer durant la divisió cel lular i la formació dels gàmetes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.18.3) Breument direm que tenen una membrana cel lular, que envolta i delimita tota la cèl lula; mitocondris, que generen l energia necessària per al funcionament cel lular; ribosomes, que sintetitzen( produeixen) les proteïnes; reticle endoplasmàtic, estructura membranosa que compartimenta la cèl lula i incrementa la superfície on es realitzen les reaccions bioquímiques; vacúols, que emmagatzemen substàncies de reserva; lisosomes, que digereixen l aliment; citoesquelet, conjunt de fibres que organitzen la distribució d orgànuls i donen forma a la cèl lula; citoplasma, substància col loïdal que omple tots els espais buits de la cèl lula; cloroplasts, que transformen l energia lluminosa del Sol en energia química( exclusius de les plantes); i paret cel lular, que dóna rigidesa a la cèl lula( també exclusiva de les plantes), entre altres. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.57.7.2) els enzims, el grup més gran de proteïnes, tenen la funció de catalitzar( fer possibles) les reaccions bioquímiques de les cèl lules; i així un llarg etcètera |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té la funció de B |
|
Relacions conceptuals: - instrument-funció |
![]() |
|
m00352 | (1.2.88.2) Els primers éssers vius de què es té noticia són microorganismes fòssils semblants a bacteris de fa 3.500 milions d anys. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00282 | (1.2.15.4) Gala, que és testable i té el seu propi model matemàtic , explica que la vida a la Terra té una gran diversitat de formes, colors i comportaments i que la desestabilització dels sistemes naturals no té, en aquests moments, un solució tècnica. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00282 | (1.1.18.1) Els gens supressors de tumors tenen la funció de mantenir la cèl lula en un estat de repòs o d activar processos apoptòtics en aquelles cèl lules en què es detectin anomalies en el DNA quan s està replicant. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té la funció de B |
|
Relacions conceptuals: - instrument-funció |
![]() |
|
m00282 | (1.3.58.5) En contra , tenen el seu incipient desenvolupament tècnic . |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.2.13.9) A diferència de la proposta de Lamarck , el caràcter coll llarg no l havien adquirit a força d estirar el coll, sinó que ja el tenien, ja formava part de la població. |
Fenomen: manquenAiB |
![]() |
|
m00282 | (1.2.37.1) Malgrat que el coneixement general de les MTS creix entre els viatgers, podem afirmar que el nivell de coneixements de què disposem té molt poc a veure amb les actituds finals que trobem, de manera que es dóna una gran diversitat de comportaments sexuals entre els viatgers i els habitants locals. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00352 | (1.1.34.2) Observeu que tots els nucleòtids tenen una part comuna( un grup fosfat centrat en un àtom de fòsfor i una desoxiribosa, un sucre en forma d anell pentagonal) i una part diferent, una base nitrogenada que els dóna la seva especificitat( en aquesta figura, una citosina i una adenina). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00282 | (1.1.34.17) Com en el cas de la quimioteràpia, aquests tractaments tenen inconvenients citotòxics secundaris i els seus afectes són transitoris perquè les cèl lules tumorals amb el temps es fan resistents a aquests fàrmacs. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00282 | (1.3.16.3) D altres, que s han estès pel món ( Salmonella enteritidis i Yersinia enterocolitica ), tenen reservoris en els animals sans destinats al consum humà, des dels quals s escampen a una major varietat progressiva d aliments. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00282 | (1.3.25.1) Com que la malària no produeix una resposta immunitària clàssica, no es té cap garantia que la seva resposta humoral o cel lular als antígens específics protegeixin contra la infecció. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00282 | (1.1.6.2) Aquells casos en què l aparició de càncer té lloc en persones joves són probablement deguts a una exposició excessiva a carcinògens o a l herència d una susceptibilitat per transmissió d un gen( protooncogèn, gen supressor o gen de reparació) defectuós. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té lloc en B |
|
Relacions conceptuals: - seqüencialitat espacial locativa |
![]() |
|
m00282 | (1.3.38.4) El descobriment que la sida és una infecció lenta causada pel VIH , que està relacionat, si bé de forma distant, amb els agents del Maedi i Visna , i en darrer cas la similitud de la seqüència d algun virus de la immunodeficiència simiana amb els VIH-1 i VIH-2 , planteja la possibilitat que els lentivirus humans tinguin un origen relativament recent i zoonòtic, d un hoste primat a poblacions humanes . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00282 | (1.3.56.1) Totes elles tenen dos aspectes en comú : els cal un bon desenvolupament de recerca bàsica i una bona dosi d aplicabilitat. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00282 | (1.1.22.4) Si la mutació es produeix en algun gen de reparació del DNA , això comportarà múltiples mutacions del genoma que tindran efectes cancerígens quan afectin els protooncogens i els gens supressors. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00282 | (1.3.33.1) Entre els pacients que no tenen història prèvia de tractament d aquesta malaltia una mediana del 9,9 %( rang entre 2 % i 41 %) de soques de Mycobacterium tuberculosis són resistents com a mínim a un fàrmac; |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00282 | (1.1.16.2) Receptors de membrana amb activitat tirosina quinasa com: xxx , forma truncada i activada del receptor de l EGF ( epithelial growth factor , factor de creixement epitecial) xxx que es troba amplificat en carcinomes de mama, bufeta, ronyó gàstrics i d ovaris, glioblastomes i melanomes; xxx( receptor de l /herregulina/ NDF i dels factors de creixement glials, GGF , glial growth factor ), relacionat amb carcinomes de mama, ovari, adenocarcinomes gàstrics de bufeta, de pulmó, i de cap i coll; met( receptor del factor de creixement de l hepatòcit, HGF , hopatocyt growth factor ), associat a carcinomes d estómac, tiroide, hepatocel lular, gliomes i sarcomes; ret( una subunitat del receptor del factor neurotròfic derivat de glia, GDNF , glial derivad neurotrophiciactor ) s ha trobat activat en tres síndromes hereditàries que produeixen l aparició de tumors humans específics( neoplàsies múltiples endocrines MEN 2A i MEN 2B , i els carcinomes medul lars familiars de tiroide, FMTC ). Les formes protooncogèniques d aquests receptors tenen activitat tirosina quinasa que és activada per la unió del factor. Les formes mutades presenten normalment activació constitutiva de la seva activitat quinasa. En alguns casos, la seva sobreexpressió és suficient per produir oncogenicitat. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.14.1) Tot ésser viu té el seu propi material hereditari, des dels bacteris més senzills fins als humans, passant pels protozous, llevats, fangs, plantes i la resta d animals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.55.3) Cada cèl lula té milers de proteïnes diferents. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.18.5) Si són beneficioses, els organismes que les tinguin es reproduiran millor que els seus congèneres, i la selecció natural les conservarà i farà que es vagin estenent per la població, de mica en mica , generació rere generació. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00352 | (1.1.55.4) S estima que els bacteris en poden tenir de 500 a 4.000 , segons l espècie; els llevats, unes 6.000 ; la mosca de la fruita, 10.000 ; i l espècie humana, de 31.000 a 36.000 . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.54.2) Tots els organismes vius tenen la capacitat d evolucionar, i és molt possible que aquesta capacitat hagi estat seleccionada per la mateixa selecció natural. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.2.22.1.1) Influeix molt en l evolució el fet que tinguem els cromosomes per parelles, és a dir, dos al lels per cada gen? |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.20.2) Estan envoltats per una membrana i una paret cel lular externa, i l única estructura organitzada que tenen a l interior són els ribosomes, per sintetitzar proteïnes. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.83.2) Per això dèiem que els cromosomes de les cèl lules que estan a punt de dividir-se tenen forma de dos bastonets units pel centròmer, com una X . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.18.2) A part del nucli, també tenen molts altres orgànuls i estructures cel lulars, cadascun amb una funció determinada( figura 2.1 ). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.2.38.3) No van tenir cap descendent comú. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00318 | (1.1.53.1) Conèixer l estructura i seqüència del material genètic de l espècie humana aportarà la informació sobre la funció dels nostres gens i de les proteïnes per a les quals tenen informació. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00352 | (1.1.67.4) fer que cada cèl lula tingui tot el necessari per al seu funcionament correcte i respondre a qualsevol canvi que es produeixi; i evitar que gasti energia a fer proteïnes que no necessita. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00352 | (1.1.30.6) I aquesta informació la tenim repetida dues vegades en cada cèl lula del nostre cos(la que prové de l òvul matern i la de l espermatozoide patern), que com ja hem dit és format per uns 10 bilions de cèl lules. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.2.21.4) Si una persona porta dos al lels xxx , tota la seva hemoglobina serà normal( recordeu que tenim els cromosomes per parelles, i que els al lels concrets que porten poden ser iguals o diferents); si porta un al lel de cada, la quantitat d hemoglobina normal serà suficient per permetre la supervivència de l individu; però si porta dos al lels HbS , la seva hemoglobina serà defectuosa i no podrà sobreviure. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.2.76.2) En aquesta imatge es mostren algunes de les observacions de Haeckel , realitzades a la segona meitat del segle XIX , segons les quals, en un moment determinat del desenvolupament, els embrions de tots els vertebrats, des dels peixos fins als mamífers, són pràcticament iguals i tenen un patró corporal comú. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.24.3) Els gens determinen el color dels ulls, la forma del nas, el nombre de dits, el fet de tenir mans, ales, aletes o fulles, i un llarguíssim etcètera de factors que inclouen totes les característiques biològiques dels organismes; en definitiva , determinen què s és: un roure, una mosca o una persona. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.21.6) Però s ha descobert que les persones que tenen un al lel de cada són resistents a la malària, malaltia tropical típica de zones humides, transmesa per les picades de mosquit i que pot ser mortal. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.42.1) Els homes, en canvi , tenen dos cromosomes sexuals diferents, anomenats X i Y ( xxx ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.117.4) L únic que es pot dir és que aquelles persones que tinguin més fills o aquells grups humans amb una taxa de natalitat més alta deixaran més gens a les futures generacions, i per tant contribuiran més al futur genètic de la nostra espècie. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00352 | (1.1.39.5) Quan la cèl lula està a punt de dividir-se, els cromosomes tenen forma de dos bastonets units pel centròmer, com una X . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.15.2) Les cèl lules són els elements vius més simples o, dit d una ultra manera, són les estructures més simples que tenen vida pròpia. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.23.1) Per altra banda, el DNA mitocondrial, i especialment la seva regió no codificant, té tota una sèrie de característiques úniques que el fan molt interessant per als estudis de genètica de les poblacions. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.41.6) Els dominis transmembrana d ambdues cadenes tenen una llargada d uns 25 aminoàcids hidrofòbics, mentre que els dominis citoplasmàtics són de llargada variable. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.2.31.4) Malgrat la mancança de gens, la regió control té un significat funcional important degut a la presència dels orígens de transcripció d ambdues cadenes (Cantatore i Attardi, 1980) , l origen de replicació de la cadena pesada (Anderson et al., 1981), seqüències promotores de transcripció (Chang i Clayton, 1984; Hixson i Clayton, 1985) , llocs d unió de factors transcripcionals (Fisher et al., 1987) , seqüències conservades relacionades amb l inici de la replicació i seqüències associades a la finalització del bucle de desplaçament ( D-loop ) en la replicació de la cadena pesada (Walberg i Clayton, 1981) . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.38.4) Els humans, per exemple, tenim 23 cromosomes en els gàmetes i 46 en la resta de cèl lules del nostre cos ( 23 provenen de la mare i 23 del pare). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00318 | (1.1.4.1) Sovint, des de cercles acadèmics i sanitaris no avesats al coneixement científic, s infravalora el paper que té la genètica en les malalties humana. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.84.3) Els cromosomes bacterians tenen un sol origen de replicació; en canvi , els cromosomes eucariotes, molt més grans, en tenen diversos. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.2.31.5) Dins la regió control podem diferenciar dues regions hipervariables( regió I i II definides per Vigilant et al. , 1989 ) d unes 380 parelles de bases cadascuna, de les quals la regió I té el doble de variabilitat que la regió II (Vigilant et al., 1990) . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.2.93.2) Les primeres cèl lules eucariotes no tenien mitocondris ni cloroplasts. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00234 | (1.1.43.1) Les molècules de classe III estan constituïdes per un grup molt heterogeni de proteïnes que no tenen relació estructural, funcional ni evolutiva amb les molècules de classe I i classe II . |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00285 | (1.1.40.5) Per un altre costat, si bé la infinita varietat d animals amb manipulació genètica que és possible generar fa possible l estudi d hipòtesis específiques referides a la implicació de gens, cal tenir en compte que les interaccions amb el context genètic on es col loquen aquelles manipulacions genètiques poden invalidar el resultats obtinguts. |
Fenomen: fvnp Estr. sintàctica: tenir en compte |
![]() |
|
m00285 | (1.1.8.4) En canvi un altre tipus d estimulació, que consistia en col locar els animals individualment en gàbies durant deu minuts diaris durant tot el període d alletament, tenia aquells mateixos afectes en les rates de la soca RLA específicament. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00285 | (1.1.33.5) Normalment s usen individus normals d altres soques, com ara la C57BL6/6 , perquè tenen una bona viabilitat; un cop obtinguda la primera generació F , s obté la segona F2 . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.41.5) Aquests dominis també tenen una llargada aproximada d uns 90 aminoàcids, estan altament conservats entre espècies, presenten una gran homologia amb les regions constants de les immunoglobulines i sembla ser que són els responsables de l estabilitat i la unió de les dues cadenes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.50.2) A més d aquests gens, hi ha altres loci dels quals no es té constància de la seva expressió, com per exemple HLA-H , HLA-J i HLA-X , la seqüència dels quals indica que són còpies degenerades d altres gens de classe I, és a dir, que són pseudogens o gens truncats. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00234 | (1.1.32.2) La cadena pesant o cadena ? està codificada al MHC i té un pes molecular de 44 kD mentre que la cadena lleugera està codificada fora de la regió del MHC , al braç llarg del cromosoma 15 . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.23.2) S hereta únicament per via materna ja que els mitocondris provenen exclusivament de l òvul a l hora de formar el zigot, no presenta recombinació i té una alta taxa de mutació respecte als marcadors nuclears. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
||||
m00339 | (1.1.37.2) L estratègia indirecta, que és molt útil en un gran nombre de casos, té algunes limitacions com són la necessitat d un estudi familiar per a establir quin és l haplotip( conjunt de marcadors)que s hereta amb el gen mutat, i el fet que els resultats que s obtenen són sempre probabilístics perquè s han de tenir en compte les recombinacions que poden tenir lloc entre el gen mutat i els marcadors analitzats. |
|||
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) / tenir en compte |
||||
Relacions conceptuals:
|
![]() |
|
m00352 | (1.1.28.2) Hi ha espècies que es reprodueixen asexuadament, com els bacteris, els protozous, els llevats i les algues unicel lulars; és a dir, tenen un sol progenitor. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00247 | (1.1.20.5) Tenim força exemples d innovacions tecnològiques que han provocat expansions poblacionals: l adopció de l agricultura a l Orient Mitjà , la domesticació del cavall a les estepes de l Àsia Central , el desenvolupament de la metal lúrgia del ferro al centre d Àfrica . |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00247 | (1.1.23.1) Ara ja tenim, doncs, les pautes que cal seguir per interpretar un paisatge genètic sintètic( fruit de l acumulació d informació de molts mapes de freqüències d al lels concrets). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00247 | (1.1.6.5) Quan, en un moment determinat del passat, ens trobem davant contactes culturals determinats entre poblacions - ja siguin per un intercanvi d objectes, per una expansió lingüística o qualsevol altre- ens podem plantejar quines conseqüències pogué tenir en termes, a més, d intercanvi d individus i de descendents que deixaren. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00247 | (1.1.10.3) En tenim un exemple en els grups sanguinis ABO , el gen del qual presenta tres al lels( A, B i O); la combinació de les parelles d aquests al lels forma els quatre grups sanguinis coneguts. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00247 | (1.1.38.4) Més tard tenim una ultra expansió, molt ben documentada arqueològicament: la del neolític, originari de l Orient Mitjà , a Europa , en un procés que cada dia es coneix millor; |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00247 | (1.1.29.5) En canvi , tenim moltes més dificultats per reconèixer si les expansions culturals foren degudes a migracions o bé foren fenòmens d intercanvi d objectes i creences sense desplaçaments importants de població. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00234 | (1.1.51.2) El primer exó codifica el pèptid senyal d uns 24 aminoàcids que té com a funció la inserció dins el reticle endoplasmàtic durant la traducció. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té com a funció B |
|
Relacions conceptuals: - instrument-funció |
![]() |
|
m00352 | (1.1.36.4) Aquesta és una mesura sorprenent, sobretot tenint en compte que aquest DNA està contingut en un nucli les dimensions del qual no superen, de mitjana, 6 micròmetres de diàmetre ( 6 mil lèsimes parts de mil límetre; xxx ). |
Fenomen: manquenAiB Estr. sintàctica: tenint en compte que |
![]() |
|
m00352 | (1.1.84.5) En aquest procés de còpia, anomenat replicació, intervenen diversos enzims que controlen el procés i tenen cura que la còpia s hagi fet correctament, sense mutacions. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00352 | (1.1.28.3) D altres es reprodueixen sexuadament, com la majoria de plantes i animals; aquestes espècies tenen dos progenitors. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.38.1) El DNA s empaqueta en unes estructures anomenades cromosomes, que tenen forma de bastonet( com una I) amb un estrenyiment, el centròmer( imatge 1 ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.56.1) Esmentarem alguns exemples especialment seleccionats perquè es pugui copsar la gran diversitat de funcions que tenen les proteïnes: |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.38.3) Cada espècie d ésser viu té un nombre determinat de cromosomes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.28.7) En unir-se un òvul i un espermatozoide, la cèl lula ou o zigot formada tindrà tota la informació necessària per desenvolupar un nou ésser humà, amb característiques heretades dels dos progenitors. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.27.1) El sistema HLA ( Human Leucocyte Antigens ), nom proposat per al Sistema Principal d Histocompatibilitat ( MHC ) humà, és un dels polimorfismes més complexos del nostre genoma i té un paper cabdal en els processos immunitaris. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.2.24.2) Tanmateix, si hom no dissenya molt acuradament l estudi d associació i no té en compte el gran nombre d al lels diferents que presenta el sistema HLA , és molt probable obtenir associacions estadísticament significatives però biològicament irrellevants. |
Fenomen: negació Estr. sintàctica: tenir en compte |
![]() |
|
m00247 | (1.1.17.1) La selecció natural es produeix quan la possessió d un determinat al lel confereix avantatges o desavantatges als seus portadors, de manera que la freqüència en la població augmenta o disminueix amb el transcurs de les generacions, ja que tenir un al lel dóna diferents probabilitats de sobreviure i reproduir-se que tenir-ne un altre. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00352 | (1.1.41.4) Les dones tenen dos cromosomes sexuals iguals, anomenats X ( xxx ). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00339 | (1.1.34.1.3) Al voltant d un 60 % dels nens afectats de DMD tenen una deleció en el gen de la distrofina i el diagnòstic molecular d elecció en aquests casos és l anàlisi directa per evidenciar l existència de delecions mitjançant l amplificació selectiva ( PCR ) de les diferents regions del gen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.36.5) De tota manera, l antigen que s uneix a les molècules de classe I ha de tenir una llargada d uns 8 a 11 aminoàcids. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.63.2) Molts d aquests són gens que codifiquen proteïnes relacionades amb el processament i transport dels pèptids presentats per les molècules HLA , com per exemple els gens LMP2 , LMP7 , TAP1 i TAP2 , o bé loci que no tenen relació aparent amb el sistema immunitari com els gens RING-1 , RING-2 i RING-3 . |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00352 | (1.1.15.7) Malgrat que tinguin material hereditari, necessiten emprar la maquinària de les cèl lules que infecten per poder-se reproduir. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.9.3) Aquestes teories accepten que l herència té una base física i que fa falta alguna cosa que la faci funcionar. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.3.51.1) Aquest mètode es basa en l amplificació de l exó 2 dels loci HLA de classe II , la fixació en una membrana de niló, l hibridació amb diferents oligonucleòtids marcats i la posterior detecció si ha tingut lloc la hibridació ( Saiki et al., 1986 ). |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00247 | (1.1.20.3) Un tipus especial de migració, l expansió, ha tingut uns afectes cabdals en els paisatges genètics. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.1.36.6) El domini ?3 de la cadena pesant té uns 90 aminoàcids i se situa entre el domini ?2 i la regió transmembrana. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.2.14.2) I si aquesta selecció contínua generació rere generació, al final totes les girafes tindran el coll llarg, tret que es convertirà en característic de l espècie. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.78.5) Es posen en contacte diverses soques de bacteris que tenen una mutació coneguda i fàcil de detectar amb el producte que es vol analitzar. ( Una soca és un grup d organismes d una espècie que comparteixen unes quantes característiques genètiques distintives respecte als altres individus de la mateixa espècie, com el color dels ulls, la capacitat de produir o emprar un determinat producte, etc.. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.2.2) TÉ L EVOLUCIÓ UNA BASE GENÈTICA? |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
|
m00234 | (1.1.30.5) Les molècules de classe III formen un grup molt heterogeni de proteïnes sèriques que no estan implicades en els processos de presentació antigènica a la superfície cel lular; però el fet d estar codificades en la mateixa regió que les molècules de classe I i II , i tenir alguns gens relacionats amb la resposta immune, fa que s hagin inclòs clàssicament dins el sistema HLA . |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00284 | (1.1.42.3) Sovint no és el propi medicament el que causa l efecte terapèutic, sinó un metabòlit; si l enzim que genera la forma activa del medicament es troba en una forma al lèlica més lenta o fins i tot inactiva, el medicament no tindrà els efectes desitjats. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00352 | (1.1.50.1.4) És a dir, el DNA es transcriu a RNA mitjançant un procés anomenat transcripció, basat en l aparellament específic entre nucleòtids ( xxx ), però en l RNA , la timina( T) es veu reemplaçada per l uracil( U), un altre nucleòtid que té les mateixes propietats |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.1.17.2) Uns són els bacteris, que no el tenen dins de cap estructura especial sinó junt amb els altres components cel lulars, condensat en una zona determinada. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00352 | (1.1.17.1) Hi ha dos tipus generals de cèl lules, que es diferencien pel lloc on tenen desat el material hereditari. |
Fenomen: mancaB Estr. sintàctica: tenir + participi |
![]() |
|
m00234 | (1.2.20.2) El principi de la tècnica és que els oligonucleòtids que tenen algun desaparellament a l extrem 3 no funcionen com a encebadors de la PCR sota condicions apropiades, mentre que aquells que són totalment homòlegs al fragment de DNA sotmès a estudi produeixen una amplificació específica detectable mitjançant una simple electroforesi (Olerup et al., 1992) . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.3.103.5) D aquesta manera es pot calcular l edat a la qual tingué lloc la postulada expansió poblacional. |
Fenomen: mancaB Estr. sintàctica: A té lloc |
![]() |
|
m00234 | (1.1.4.3) La informació per aquests caràcters que es transmeten a la descendència és emmagatzemada als gens, dels quals els éssers humans en tenim entre 50.000 i 100.000 . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.1.4.2) Aquests caràcters diferencials tenen una base genètica i tots nosaltres els hem heretat dels nostres progenitors. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00245 | (1.1.27.2) Però, probablement, la visió que en tenim s haurà de revisar quan es conegui millor la variació a la regió més conservada de la molècula. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00234 | (1.4.23.1) Diverses anàlisis filogenètiques ens permeten concloure que, no només l edat de les poblacions no és molt elevada sinó que cap dels individus que les integren presenta alguna seqüència que pugui tenir un origen molt separat i anterior en el temps. |
Fenomen: possibilitat |
![]() |
||||
m00352 | (1.1.43.2) Per exemple, els bacteris en tenen només 1 , que és diferent del de la resta d éssers vius, ja que té forma circular, com una xxx , i no de bastonet; les cèl lules somàtiques del fong del pa en tenen 16 , les faves 12 , les tomaqueres 24 , les mosques de la fruita 8 , els cavalls 64 i els ximpanzés 48 . |
|||
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B / A té B (atribut) |
||||
Relacions conceptuals:
|
![]() |
|
m00309 | (1.1.23.2) La malaltia té una incidència d 1a 10.000 i es transmet de forma autosòmica dominant amb una penetració completa. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00352 | (1.2.50.3) Dèiem que, en general , els més evolucionats tenen més gens, i per tant una regulació més complexa que els més senzills. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00352 | (1.1.17.4) Les cèl lules que tenen nucli s anomenen eucariotes, i les que no en tenen, procariotes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.2.38.1) Taxa de mutació del mtDNA El mtDNA té una taxa de mutació molt elevada, d unes 5 a 10 vegades superior a la taxa mitjana de les substitucions nucleotídiques en el DNA nuclear (Brown et al., 1979) com a conseqüència de diversos factors (Brown et al., 1982; Cann et al., 1984) : |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00234 | (1.4.14.6) Aquest fet és degut a diferències en les taxes de mutació( incomparables, per exemple, entre substitucions nucleotídiques i elements repetitius com minisatèl lits i microsatèl lits) o a l efecte que poden haver tingut fenòmens demogràfics pretèrits, especialment els colls d ampolla o els efectes fundadors. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00234 | (1.1.64.3) Els gens de les cadenes ? ( Figura 6 ) també tenen cinc exons: el primer codifica el pèptid senyal, el segon i tercer els dominis ?1 i ?2 , el quart la regió transmembrana i una part de la regió citoplasmàtica, i el cinquè la resta de regió citoplasmàtica i la regió 3 no traduïda. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B |
|
Relacions conceptuals: - meronímia |
![]() |
|
m00234 | (1.2.44.4) Ambdós mètodes s han fet servir tant per tractar temes de caràcter general, com per exemple l origen dels humans anatòmicament moderns (Cann et al., 1987; Vigilant et al., 1991; Harpending et al., 1993) ; així com per tenir una visió d història de poblacions centrada en poblacions específiques, com els sards (Di Rienzo i Wilson, 1991) , els natius americans (Ward et al., 1991, 1993; Torroni et al., 1992, 1993; Shields et al., 1993), els bascos (Bertranpetit et al., 1995) o els sami (Sajantila et al., 1995) , entre molts d altres. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00234 | (1.2.47.2) Aquesta deleció, però, ha estat descrita també en poblacions africanes (Vigilant et al., 1990; Chen et al., 1995; Soodyall et al., 1996) i en poblacions europees (Barrientos et al., 1995) , associada, però, a seqüències de la regió de control clarament diferents d aquelles amb les qual es troba associada en poblacions asiàtiques, la qual cosa indica que la deleció de 9-bp hauria tingut un origen independent i que pot considerar-se una mutació recurrent en les poblacions humanes. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A té B (atribut) |
|
Relacions conceptuals: - associació general |