![]() |
|
m00348 | (1.1.105.3) De fet , com veurem al capítol 5 en discutir com els gens controlen el desenvolupament dels organismes, molts gens interactuen entre si. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.59.6) Això es pot veure en l esquema( figura 3.5 ), on es representa un encreuament entre plantes de pèsol de jardí; s hi indica el genotip( constitució gènica), el fenotip( aspecte morfològic del caràcter) i els gàmetes que formen. |
Fenomen: anàfora |
![]() |
|
m00348 | (1.1.95.1) Els casos que hem vist fins ara són models senzills d herència, controlats per un sol gen. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.57.1) Com veurem a continuació , les relacions entre al lels són molt variades i depenen de cada gen concret i dels al lels que tingui. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.72.1) Per veure amb claredat com canvia la informació en diversos tipus de mutacions, posarem un exemple d una frase formada per paraules de tres lletres, que simulen el codi genètic de triplets( figura 2.6 ). |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00352 | (1.2.49.1) A mesura que s han anat esbrinant els mecanismes i els gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes, s ha vist que aquests també han anat evolucionant, evolució que pot explicar moltes de les diferències anatòmiques existents entre els organismes actuals. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00247 | (1.1.7.1) La genètica la veiem, així, ben estretament relacionada amb la història demogràfica, de la reproducció i transmissió biològica. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00247 | (1.1.20.7) Vist des del punt de vista de les poblacions locals, l arribada d una onada d expansió significa sovint la fi de l evolució: l augment demogràfic fa que la deriva genètica perdi importància com a generadora de diferenciació genètica, i les característiques pròpies d aquestes poblacions es dilueixen dins la dels nouvinguts. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00242 | (1.2.13.1) Els grans tipus de polimorfismes que es troben en el cromosoma Y inclouen: substitucions de base, insercions, duplicacions o delecions, rearranjaments complexos, microsatèl lits, minisatèl lits i DNA satèl lit( vegeu exemples a taula 4 ). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00285 | (1.1.34.2) Aquest fet origina la primera dificultat en la interpretació dels resultats, perquè s ha vist en diversos casos que les alteracions conductuals que s observen en els animals depèn de quina sigui la soca normal usada per als encreuaments. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00287 | (1.1.13.2) La construcció d aquestes quimioteques es va veure afavorida pel domini de la tecnologia de síntesi en fase sòlida en el camp dels pèptids i va donar lloc al descobriment de nous caps de sèrie per a diverses aplicacions terapèutiques. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: veure's + participi |
![]() |
|
m00348 | (1.1.83.1) En l espècie humana, per exemple, se sap que en el cromosoma X hi ha els gens que determinen el daltonisme, anomalia genètica que provoca incapacitat de veure certs tipus de llum, com per exemple impossibilitat de distingir entre llum verda i vermella; la distròfia muscular de Duchenne , malaltia genètica caracteritzada per degeneració muscular progressiva; i l hemofília B , malaltia hereditària caracteritzada per manca de coagulació sanguínia, entre molts altres. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00348 | (1.1.4.2) D aquesta manera va poder veure les característiques dels descendents dels encreuaments realitzats. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00352 | (1.2.25.5) Els ocells veien les papallones fosques però no les clares, cosa que augmentava molt les possibilitats de supervivència de la varietat clara; la selecció natural actuava contra els individus foscos. En aquest sentit podríem dir que l al lel que determinava color fosc era perjudicial per a les papallones. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A veu B |
![]() |
|
m00247 | (1.1.39.4) Com hem vist abans, cal interpretar una clina genètica com una expansió. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.39.4) Els cromosomes es poden veure fàcilment amb l ajut d un microscopi en cèl lules que estan a punt de dividir-se, ja que aleshores es tenyeixen fàcilment amb colorants específics. |
Fenomen: mancaB |
![]() |
|
m00352 | (1.1.32.3) Per exemple, si la seqüència d un tros d una cadena és xxx la de la cadena complementària serà, forçosament, xxx , com es pot veure en el següent esquema: xxx . |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.58.1) Realment, les proteïnes són el nucli del funcionament de cèl lules i organismes; com veurem en altres capítols, les malalties d origen genètic es caracteritzen per la manca o disfunció d alguna proteïna. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.2.36.1) Per veure amb claredat els mecanismes d especiació deguts a aïllament reproductor, posarem un exemple hipotètic basat en casos documentats. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00352 | (1.1.49.5) Vegem els passos necessaris per traduir la informació continguda en el DNA( figura 2.4 ): |
Fenomen: mancaA |
![]() |
||||
m00352 | (1.2.60.2) En aquesta fotografia es poden veure tots els cromosomes d una cèl lula d un ésser humà, ordenats per formar el cariotip. |
|||
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A es pot veure en B |
||||
Relacions conceptuals:
|
![]() |
|
m00352 | (1.1.4.4) Amb tota seguretat, aquesta selecció deliberada de variants de palmera datilera ha influït en els tipus actuals d aquestes palmeres, vist que, per exemple, en tan sols quatre oasis del Sàhara hi ha 400 varietats de palmeres datileres, algunes de les quals es diferencien en caràcters com el gust del fruit. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00352 | (1.2.6.2) Com veurem, els canvis genètics són els encarregats de donar opcions a l evolució, però qui la dirigeix i tria l opció més adequada és la selecció natural, procés estretament lligat a l ecologia. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.67.5) Com veurem al capítol 5 en parlar del desenvolupament embrionari dels organismes, les xarxes de regulació gènica són la màxima expressió del programa de la vida. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00249 | (1.1.28.5) Cada espècie té unes adaptacions úniques i entre els portadors dels mateixos gens hi ha d haver la possibilitat de reconeixement visual; ho podem veure en moltíssimes espècies i els humans no ens en escapem. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00352 | (1.1.80.1) Quan es va emprar per primer cop aquest assaig, a la dècada de 1970 , es va veure que el 80 % de les substàncies que produeixen càncer són mutagèniques, cosa que indica que molts càncers són produïts per mutacions. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00282 | (1.2.37.1) Malgrat que el coneixement general de les MTS creix entre els viatgers, podem afirmar que el nivell de coneixements de què disposem té molt poc a veure amb les actituds finals que trobem, de manera que es dóna una gran diversitat de comportaments sexuals entre els viatgers i els habitants locals. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: tenir a veure amb |
![]() |
|
m00282 | (1.2.36.2) Aquest fet s ha vist marcat per l aparició de la pandèmia del virus de la immunodeficiència humana ( VIH ) que, juntament amb altres malalties de transmissió sexual, se sinergitzen. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: veure's + participi |
![]() |
|
m00282 | (1.1.22.6) Així, es van aïllar i caracteritzar els gens prèviament esmentats, i molts altres, i es va veure que mutacions d aquests gens( per deleció o inserció de nucleòtids, per translocació del gen, o per substitució puntual d un nucleòtid) originaven processos de transformació cel lular. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00282 | (1.2.15.1) La visió de la Terra des de l espai permet veure-la com un planeta únic i compartit, on totes les espècies es mostren en equilibri entre elles i amb la mateixa Terra . |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A permet veure B com a C |
|
Relacions conceptuals: - associació general |
![]() |
|
m00286 | (1.1.16.5) En canvi , cèl lules efectores( que han vist prèviament antigen) necessiten tan sols una hora d activació continuada per induir la seva proliferació; de manera que interaccions per temps més llargs donen lloc a la mort de les cèl lules per apoptosi( mort cel lular programada). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00286 | (1.1.10.6.1) Recentment s ha descrit que aquestes cèl lules poden diferenciar-se cap a un fenotip que no té capacitat citolítica i que secreta mediadors i pot col laborar amb les cèl lules B( vegeu conseqüències de l activació de limfòcits T) |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00286 | (1.1.16.3) També s ha demostrat que el temps d interacció és un dels factors limitants, una cèl lula T verge( que no ha vist mai antigen) necessita aproximadament vint hores d activació continuada per ser activada per proliferar. |
Fenomen: negació |
![]() |
|
m00234 | (1.3.75.1) En les reaccions d amplificació vàrem utilitzar diferents encebadors o primers, algun dels quals estava biotinilat per a la consegüent separació de les dues cadenes de DNA , depenent de la població i la disponibilitat de primers( vegeu Taula 16 ). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00348 | (1.1.27.2) D altra banda, provoca una gran quantitat de variació genètica que, com veurem en parlar d evolució, és essencial per a la supervivència dels organismes. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00309 | (1.1.7.6) A mesura que han avançat els estudis, s ha vist que la síndrome de Mieler-Dieker és una síndrome de gens contigus, la qual conté el gen LIS-1 responsable de la lisencefàlia aïllada. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00245 | (1.1.4.2) Després de la seva corresponent amplificació mitjançant PCR , foren detectats a partir del canvi que generen en la diana d un enzim de restricció( vegeu condicions a la taula 4.1.2 ). |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00234 | (1.3.93.2) Posteriorment vàrem comparar les seqüències obtingudes amb les poblacions de referència amb la finalitat de detectar canvis nucleotídics no descrits amb anterioritat i veure quines eren les posicions compartides entre les diferents poblacions. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00234 | (1.4.14.4) En el present estudi, vàrem fer una anàlisi de les seqüències del segment I hipervariable de la regió control del mtDNA a fi de contrastar els resultats obtinguts a Europa amb els marcadors clàssics i veure quina informació ens aportava aquesta regió. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00282 | (1.1.39.1) Com podem veure, les teràpies anticanceroses del futur( anticossos, antisenses , virus, inhibidors específics ) es basen en el coneixement adquirit de la biologia molecular i cel lular del càncer i és per això que hem de continuar augmentant aquest coneixement bàsic per a poder en un futur, si no eradicar, sí com a mínim controlar el càncer. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00242 | (1.3.32.2) Com veurem a continuació , tot el possible flux gènic sud-saharià en el llinatge masculí del nord-oest d Àfrica sembla estar representat pels haplotips H22 i H28 , els quals comprenen el 8 % de cromosomes d aquesta regió. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00284 | (1.1.28.2) El camí epistemològic ha estat semblant: a partir de l estudi d un determinat polimorfisme i comptant amb la informació aportada per altres disciplines( com la lingüística, tal com hem vist anteriorment), hom ha intentat reconstruir la història d una població. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00284 | (1.1.16.3) Caldrà veure, però, si les condicions de preservació del DNA en el fòssil alemany de Neandertal són semblants a les dels altres fòssils neandertalians, o bé si Neandertal es trobava excepcionalment ben conservat. |
Fenomen: fvnp |
![]() |
|
m00242 | (1.2.16.3) Com veurem, gràcies a aquesta gran varietat de taxes de mutació en els seus polimorfismes, el cromosoma Y ha estat emprat per estudiar fenòmens evolutius a diferents escales temporals. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00242 | (1.4.2.1) Com hem vist, els haplotips de marcadors bial lèlics al cromosoma Y mostren que el contingut de cromosomes Y al nord d Àfrica és diferent al de la Península Ibèrica , i al d Europa en general . |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00287 | (1.1.23.1) Malgrat la gran utilitat de les quimioteques de pèptids i el consegüent desenvolupament de pèptids específics com a potencials fàrmacs, es va veure molt aviat la necessitat d ampliar el camp de la química combinatòria a les molècules orgàniques més convencionals en la química mèdica; |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00309 | (1.1.16.2) En la PMD el gen ha estat assignat al braç curt del cromosoma X ( Xp22 ) i mutacions en un gen PLP que codificava per una proteïna proteolipídica es va veure que causaven la malaltia. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00234 | (1.4.13.2) Férem també una comparació d aquestes mostres amb d altres poblacions europees mitjançant l anàlisi de components principals per establir quins al lels caracteritzaven les mostres basques i empràrem l estadístic FST per a cada al lel del sistema HLA analitzat, a fi de veure quins eren aquells al lels que presentaven una diversificació més gran. |
Fenomen: fvnp |