![]() |
|
m00345 | (1.1.21.3) Com a models in vitro de cèl lules musculars s utilitzà en primer lloc la línia cel lular de ratolí xxx , capaç de diferenciar de mioblasts( cèl lules amb alta capacitat proliferativa) a miotubs madurs( fibres musculars diferenciades) ( 1 ). |
Fenomen: estsem Estr. semàntica: A i B conceptes genoma |
|
Relacions conceptuals: - associació especialitzada |
![]() |
|
m00249 | (1.1.17.3) Reptes que tenen un vessant ètic fora de tots dubtes, T que capgiraran no només la ciència i la medicina, sinó també la nostra pròpia comprensió, reptes amb implicacions en terrenys tan allunyats aparentment de la biologia com el determinisme i la llibertat, la diferencia entre els humans, o la pròpia percepció del vertigen del futur forjat per la ciència. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat (nom) |
![]() |
|
m00352 | (1.1.40.2) Les diverses parelles de cromosomes es diferencien en la seva grandària i en la posició relativa del centròmer, que pot estar situat al mig del cromosoma o desplaçat cap a un dels extrems, anomenats telòmers. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se en Estr. semàntica: B és un atribut |
|
Relacions conceptuals: - semblança negativa |
![]() |
|
m00352 | (1.1.17.1) Hi ha dos tipus generals de cèl lules, que es diferencien pel lloc on tenen desat el material hereditari. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se per |
|
Relacions conceptuals: - semblança negativa |
![]() |
|
m00247 | (1.1.27.3) La situació d aïllament d una població, per exemple, farà que una comunitat desenvolupi una llengua i una cultura peculiars, però també en diferenciarà els gens. |
Fenomen: estsem Estr. semàntica: A i B conceptes genoma |
|
Relacions conceptuals: - associació especialitzada |
![]() |
|
m00286 | (1.1.8.1) Un dels grups principals de limfòcits, els anomenats limfòcits B( a causa del lloc on es diferencien en ocells, la bossa de Fabrici ), tenen com a funció la secreció d anticossos. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se en Estr. semàntica: B és un objecte |
|
Relacions conceptuals: - associació especialitzada |
![]() |
|
m00247 | (1.1.20.1) El paper de la migració és senzill de copsar: si dues poblacions diferents genèticament intercanvien migrants al llarg del temps, llurs diferencies minvaran. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: Mal etiquetat (nom) |
![]() |
|
m00352 | (1.1.4.4) Amb tota seguretat, aquesta selecció deliberada de variants de palmera datilera ha influït en els tipus actuals d aquestes palmeres, vist que, per exemple, en tan sols quatre oasis del Sàhara hi ha 400 varietats de palmeres datileres, algunes de les quals es diferencien en caràcters com el gust del fruit. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se en Estr. semàntica: B atribut |
|
Relacions conceptuals: - semblança negativa |
![]() |
|
m00348 | (1.1.47.1) També cal diferenciar la constitució genètica de l individu per a un caràcter determinat, els al lels concrets que porta, i l aspecte morfològic que pren el caràcter en qüestió, la manifestació morfològica dels al lels. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00234 | (1.2.31.5) Dins la regió control podem diferenciar dues regions hipervariables( regió I i II definides per Vigilant et al. , 1989 ) d unes 380 parelles de bases cadascuna, de les quals la regió I té el doble de variabilitat que la regió II (Vigilant et al., 1990) . |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00345 | (1.1.6.6) Es diferencien una etapa primerenca, abans de la replicació, en què s expressen gens de proteïnes reguladores de la transcripció i relacionades amb el control de la replicació del virus, i una etapa tardana, en què s expressen els gens de les proteïnes estructurals de la càpsida. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00286 | (1.1.10.6.1) Recentment s ha descrit que aquestes cèl lules poden diferenciar-se cap a un fenotip que no té capacitat citolítica i que secreta mediadors i pot col laborar amb les cèl lules B( vegeu conseqüències de l activació de limfòcits T) |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se cap a Estr. semàntica: A i B conceptes genoma |
|
Relacions conceptuals: - associació especialitzada |
![]() |
|
m00286 | (1.1.22.1) Vies d activació de limfòcits T col laboradors ( TH ) i citotòxics ( TC ). Els limfòcits T( col laboradors i citotòxics) poden diferenciar-se cap a cèl lules de tipus I( si l activació te lloc en absència d lL-4 ) o de tipus 2( si l activació te lloc en presència d lL-4 ). Ambdós tipus de cèl lules es caracteritzen perles limfocines que secreten i/o per l absència o no d activitat citotòxica. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se cap a Estr. semàntica: A i B conceptes genoma |
|
Relacions conceptuals: - associació especialitzada |
![]() |
|
m00242 | (1.2.31.1.1.9.1) En particular , entendre l estratificació genètica dels marcadors del cromosoma Y, especialment l estructuració per llinatges, en relació a la que diferencien les poblacions. |
Fenomen: mancaA |
![]() |
|
m00242 | (1.3.18.8) En el nostre cas, però, les dades són més detallades, permetent no solament diferenciar els haplotips que s expandiren en el neolític, sinó també la importància relativa respecte a cromosomes Y d altres orígens, ja sigui en el temps( com els paleolítics) o en l espai( com els d origen sud-saharià). |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: A permet diferenciar B Estr. semàntica: B concepte genoma |
|
Relacions conceptuals: - associació especialitzada |
![]() |
|
m00234 | (1.4.23.2) Com que sabem que els neandertals es diferencien a Europa de les poblacions preexistents, els nostres resultats són la primera prova que entre els europeus actuals analitzats no hi ha cap seqüència que s adigui amb el procés evolutiu neandertalià i que, per tant , no detectem cap gen d aquesta procedència. |
Fenomen: estsint Estr. sintàctica: diferenciar-se de |
|
Relacions conceptuals: - semblança negativa |